Anàlisi de la capacitat d’innovació escolar des de la perspectiva del professorat d’educació secundària: L’escola com a organització que aprèn

S’ha assenyalat que la capacitat d’innovació d’una organització està relacionada amb la seva cultura i amb el clima d’aprenentatge. Les organitzacions que aprenen gaudeixen d’un tipus d’acció oberta al canvi i a la innovació. Per això s’ha indicat que aquestes es constitueixen en models adequats per als centres d’ensenyament. Aquest treball té com a objectiu analitzar l’impacte de la cultura i l’estructura d’aprenentatge —dues característiques clau de les organitzacions docents— en la capacitat d’innovació dels centres educatius. S’hi porta a terme un estudi quantitatiu i s’hi mostra un qüestionari ad hoc a través del qual es recull informació sobre les característiques relacionades amb els processos d’innovació en una mostra de 221 professors d’educació secundària i batxillerat de 17 centres educatius de la província de València. Els resultats confirmen les hipòtesis, és a dir: la cultura i l’estructura d’aprenentatge incideixen en la capacitat d’innovació dels centres d’ensenyament. Per desenvolupar la capacitat d’innovació es proposen organitzacions escolars amb estructures flexibles que permetin afrontar un currículum obert i compromès amb el canvi.