Millorar les competències docents del professorat universitari és necessari, però la innovació sostenible requereix alguna cosa més!

Des de la reforma de Bolonya han aparegut reptes nous per a l’ensenyament i l’aprenentatge a les universitats que els programes de formació per als professors universitaris no poden —per si mateixos— assumir satisfactòriament. L’article argumenta que els canvis sostenibles en l’ensenyament i l’aprenentatge requereixen enfocaments que abasten el desenvolupament individual dels docents i el desenvolupament organitzatiu de les estructures i les cultures a les universitats. Si s’ha de notar un impacte en la docència universitària, amb les activitats de desenvolupament professional per als professors universitaris no n’hi ha prou. Cal un enfocament més ampli entès com el «desenvolupament universitari en l’àmbit de l’ensenyament i l’aprenentatge». L’article introdueix un marc de referència específic, que comprèn àrees com ara la cultura de l’organització i l’estructura de les universitats, els programes d’estudi i els cursos i assignatures. D’altra banda, els objectius estratègics i la gestió del canvi i el lideratge són dues àrees globals que cal afrontar a l’hora d’implementar canvis en l’ensenyament i l’aprenentatge a les universitats.