Abstract
Anyone who enters a correctional facility has to adapt to an institution with a politics, an organizational structure, a hierarchyand systems of relationships of its own. This brings about very significant changes in the individual’s behaviour, which create a specific identity: that of the inmate. As a result, on being released the former inmate will require various kinds of professional intervention to facilitate his or her social reintegration. This
article affirms the importance of spaces of resocialization
between prison and society and identifies the main obstacles and difficulties that former inmates encounter with a view to
establishing the bases of intervention for favourable social integration.
Keywords
References
Añez, M.A. et al. (2008). “Asistencia laboral penitenciaria y post-penitenciaria una propuesta a la reintegración social del recluso”. Capítulo Criminológico, 36 (4), 51-88.
Becerra, J. (2012). “Las prisiones españolas vistas desde Europa. Un análisis comparado”. Revista de Derecho Penal y Criminología, 3a Època, 7, 381-406.
Benyacar, M. (2006). Lo disruptivo. Amenazas individuales y colectivas: el psiquismo ante guerras, terrorismos y catástrofes sociales. Buenos Aires: Editorial Biblios.
Clemente, M. (1997). “Los efectos psicológicos y psicosociales del encarcelamiento”. En M. Clemente; J. Núñez (Coords.). Psicología Jurídica Pe-nitenciaria II. Madrid, Colección: Retos Jurídicos en la Ciencias Sociales. Fundación universidad-empresa, 383-407.
Coopersmith, S. A. (1959). “A Method for Determing Tipes of Self Esteem”. Journal of Abnormal and Social Psychology, 59, 87-94.
Del Pozo, F. J.; Añaños-Bedriñana, F. T.; García-Vita, M. M. (2013). “El tercer sector y las entidades no penitenciarias en los procesos de reinserción: el tratamiento penitenciario desde las mujeres reclusas y el personal profesional”. En S. Torío; O. García-Pérez; J. V. Peña; C. M. Fernández (Coords). Crisis social y el estado del bienestar: las respuestas de la Pedagogía Social. Oviedo: Universitat de Oviedo, 428-435.
Marcuello-Servós, C.; García-Martínez, J. (2011). “La cárcel como espacio de desocialización ciudadana: ¿fracaso del sistema penitenciario español?”. Portularia, XI (1), 49-60.
Mathiesen, T. (2003). Juicio a la Prisión. Una evaluación Crítica. (Traducido por M. Coriolano y A. Zamuner). Buenos Aires: Ediar, S.A.
Ministeri de Justícia i Interior (1996). Reglament Penitenciari (BOE, núm. 40, de 15 de febrer).
Ministeri de l’Interior (2013). Portal web de la Secretaria General d’Institucions Penitenciàries. Recuperat de: http://www.institucionpeniten-ciaria.es/Ordre INT/3191/2008, de 4 de novembre, de Creació del Consell Social Penitenciari i dels Consells Socials Penitenciaris Locals, (BOE núm. 270 de 8 de novembre de 2008). Recuperat de: http://www.institucionpenitenciaria.es/web/export/sites/default/datos/descargables/descargas/Creacion_del_consejo_social_penitenciario.pdf
Ordoñez, L. (2006). “Mujeres encarceladas: proceso de encarcelamiento en la penitenciaría femenina de Brasilia”. Universitas Humanistica, 61, 183-199.
Pérez, E.; Redondo, S. (1991). “Efectos psicológicos de la estancia en pri-sión”. Papeles del Psicólogo, 48.Prolibertas (2013). Casa de acogida “Juan Gil” de Antequera. Recuperat de: http://www.prolibertas.org/quehacemos/programasaccionsocial/juangilantequera/gilantequera.htm
Prolibertas (2015). Memoria 2015. Fundación Prolibertas. ONG para la Acción Social y el Desarrollo. Recuperat de: http://www.prolibertas.org/no-ticias/imagenes/2015-MEMORIA-FINAL-PROLIBERTAS.pdf
Segovia, J. L. (2011). “La cárcel del siglo XXI. Desmontando mitos y recreando alternativas”. Crítica, 973, 14-18. Valverde, J. (2011). “Algunas consecuencias de la cárcel”. Crítica, 973, 20-24.Valverde, J. (1991). La cárcel y sus consecuencias: la intervención sobre la conducta desadaptada. Madrid: Editorial Popular.
Rights
Copyright
Educació social. Revista d'intervenció socioeducativa es publica en accés obert sota la llicència Creative commons reconeixement-nocomercial (by-nc): es permet l’ús del seu contingut sempre que se citi l’autor o l’autora i la publicació, amb la seva adreça electrònica exacta. Es permet la generació d’obres derivades sempre que no se’n faci un ús comercial. Tampoc no es pot utilitzar l’obra original amb finalitats comercials.
El copyright © de la revista pertany a la Facultat d'Educació Social i Treball Social Pere Tarrés. Universitat Ramon Llull


