Resum
Les agressions físiques i psicològiques són una realitat poc investigada en l’exercici professional de l’educació social. Els educadors socials són especialment susceptibles a patir-les atès el context laboral de dificultat social i l’atenció directa que proporcionen a les persones que viuen aquestes situacions. Per això, aquesta investigació pretén estudiar la gestió de les agressions en els serveis de caràcter residencial, tot analitzant quines són les estratègies d’afrontament i els recursos de suport social que els professionals mobilitzen per al seu abordatge. La metodologia utilitzada en aquest estudi es basa en la tècnica del grup de discussió, format per educadors socials que han patit violència física o psicològica durant la seva pràctica professional. Els resultats apunten a una normalització de les agressions en el context laboral per part dels professionals, a causa de la manca de recursos instrumentals i informacionals, així com a una manca de suport emocional. Per aquest motiu, resulta clau un treball des de la mateixa professió per promoure la visibilització i la desnaturalització de les agressions, així com la promoció de més estudis especialitzats en aquest context que permetin una millor avaluació de la situació i el desenvolupament de mesures eficaces de prevenció.
Paraules clau
Referències
Aranda, G., Santolaria, E., Palop, A. i Gallego, G. (2018). Plan Integral de Prevención de las Agresiones en el Entorno Sanitario 2018-2021. Generalitat Valenciana.
Barrón, A. (1996). Apoyo social. Aspectos teóricos y aplicaciones. Siglo Veintiuno de España Editores.
Braun, V. i Clarke, V. (2006). Using thematic analysis in psychology. Qualitative Research in Psychology, 3(2), 77-101. https://doi.org/10.1191/1478088706qp063oa
Bruguera, M., Sàrrias, R., Pérez, R., Ruiz, P., Martínez, M., Benet, J., Montané, E. i Viger, M. (2004). Informe sobre la violència en el lloc de treball. L’experiència dels metges de Barcelona. Col·legi Oficial de Metges de Barcelona.
California Occupational Safety and Health (1995). Cal/OSHA Guidelines for workplace security. https://www.dir.ca.gov/dosh/dosh_publications/worksecurity.html
Callejo, J. (2001). El grupo de discusión: introducción a una práctica de investigación. Ariel.
Canto, A. i Vidorreta, I. (2017). Los riesgos psicosociales en el Tercer Sector de Acción Social en Euskadi. Observatorio del Tercer Sector de Bizkaia.
https://3seuskadi.eus/wpcontent/uploads/2039_Informe_Riesgos_Psicosociales_en_el_TSAS.pdf
Comisión de Ética y Deontología del Colegio de Educadoras y Educadores Sociales del País Vasco (2015). Agresiones a educadoras y educadores sociales del País Vasco en el desarrollo de su acción profesional. Jornada de invitación a la reflexión y a la toma de decisiones, 12 de febrer de 2015.
Debardieux, E. i Blaya, C. (2009). Clima escolar y prevención de la violencia. Educar, 43, 31-41. https://doi.org/10.5565/rev/educar.120
Fàbregues, S. i Paré, M. (2016). El grupo de discusión. En S. Fàbregues, J. Meneses, D. Rodríguez-Gómez, y M. Paré (Ed.). Técnicas de investigación social y educativa (p. 159-187). Editorial UOC.
Federación de Trabajadores de la Enseñanza (2017). La violencia en los centros escolares como factor de riesgo psicosocial en los trabajadores del sector de la enseñanza. FETE-UGT.
http://riesgoslaborales.feteugt-sma.es/wp-content/uploads/2017/02/vio_centr_escolares.pdf
Fernández, R., Fernández, M. J., Fernández, M. C., Pena, R., Menéndez, M. i Pérez, R. (2012). Violencia en el medio sanitario. Medicina general y de familia, 1(2), 89-105.
http://mgyf.org/wp-content/uploads/2017/revistas_antes/V1N2/V1N2_89_105.pdf
Gismero-González, M., Bermejo, L., Prieto, M., Cagigal, V., García Mina, A. i Hernández, V. (2012). Estrategias de afrontamiento cognitivo, auto-eficacia y variables laborales. Orientaciones para prevenir el estrés docente. Acción Psicológica, 9(2), 87-96. https://doi.org/10.5944/ap.9.2.4107
Heliz, J., Navarro, I., Tortosa, N. i Jodra, P. (2015). Análisis de factores de riesgo de la profesión de educador en diferentes contextos residenciales de la provincia de Alicante. Revista sobre la infancia y la adolescencia, 9, 47-59.
https://doi.org/10.4995/reinad.2015.3877
Instituto Nacional de Seguridad, Salud y Bienestar en el Trabajo (2016). Siniestralidad en la actividad de asistencia en establecimientos residenciales. Instituto Nacional de Seguridad, Salud y Bienestar en el Trabajo.
https://www.insst.es/documents/94886/514312/Residencias+2016.pdf
Jenaro-Río, C., Flores-Robaina, N. i González-Gil, F. (2007). Síndrome de burnout y afrontamiento en trabajadores de acogimiento residencial en menores. International Journal of Clinical and Health Psychology, 7(1), 107-121.
Lazarus, R. y Folkman, S. (1986). Estrés y procesos cognitivos. Ediciones Martínez Roca.
Martínez, M. (2010). El riesgo emergente que constituyen las agresiones y violencia que sufren los médicos en el ejercicio de su profesión: el caso de España. Revista Bioética, 18(2), 263-274.
Moreno, B. i Báez, C. (2010). Factores y riesgos psicosociales, formas, consecuencias, medidas y buenas prácticas. Instituto Nacional de Seguridad e Higiene en el Trabajo y Universidad Autónoma de Madrid.
Oficina Internacional de Trabajo (2018). Informe V(1). Acabar con la violencia y el acoso contra las mujeres y los hombres en el mundo del trabajo. Oficina Internacional del Trabajo.
Rubiol, S. (2019). Estudi del perfil de risc psicosocial de les educadores i els educadors socials. Full Informatiu, 89, 4-7.
https://ceesc.cat/documents/Full_Informatiu/FI89_WEB.pdf
Valles, M. (1999). Técnicas cualitativas de investigación social. Reflexión metodológica y práctica profesional. Editorial Síntesis.
Drets

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial 4.0.
(c) Facultat d'Educació Social i Treball Social Pere Tarrés. Universitat Ramon Llull, 2021
Drets d'autor


