Mesograma SocioEducativo (MesoSE)
pdf (Castellano)


Citacions a Google Acadèmic

Com citar

Iglesias-Vidal, Edgar et al. «Mesograma SocioEducativo (MesoSE): una herramienta para identificar, analizar y mejorar las relaciones escuela - entorno». Educació social. Revista d’intervenció socioeducativa, 2025, núm. 85, p. 99-121, doi:10.60940/EducacioSocialn85id432022.


Resum

Se presenta en este artículo una herramienta para identificar, valorar y proyectar unas mejores relaciones entre la escuela y su entorno formado por distintos agentes sociales y comunitarios. El instrumento, Mesograma SocioEducativo (MesoSE), basado en la perspectiva
ecológica-sistémica de Bronfenbrenner, permite obtener una representación que
califica dichas relaciones, además de que responde a tres dimensiones de análisis, con distintos ítems o cuestiones asociadas: conexión con el entorno, conexión con el alumnado, promoción de la equidad y la cohesión social. Se describe el proceso de validación llevado a cabo mediante revisión de la literatura, discusión interna del equipo de investigación, contraste con expertos externos y aplicación piloto de la herramienta en cinco centros educativos (tres rurales y dos urbanos de Barcelona, Lleida y Girona). Se han tenido en cuenta, en el juicio de expertos, los criterios de univocidad, pertenencia e importancia.
Los resultados permiten contrastar la propuesta inicial del instrumento, obteniendo calificaciones elevadas en cuanto a los criterios considerados, así como identificado distintas fortalezas de la herramienta. Se ilustran en el marco de la noción de redes o ecosistema socioeducativo.

https://doi.org/10.60940/EducacioSocialn85id432022
pdf (Castellano)

Referències

Agranoff, R. & McGuire, M. (2003). Collaborative Public Managment; new strategies for local governments. Washington DC. Georgetown University Press.

Banks, J.A., Au, K. H., Ball, A.F, Bell, P., Gordon, E. W, Gutiérrez, K.D., Heath, S B., Lee, C.D., Lee, Y., Mahiri, J., Suad Nasir, N., Valdés, G. y Zhou, M. (2007) Learning in and out of school in diverse environments: Lifelong, Lifewide, Lifedeep. The LIFE Center, University of Washington.

Barron, B. (2004). Learning ecologies for technological fluency: gender and experience differences. Journal of Educational Computing Research, 31, 1-36. https://doi.org/10.2190/1N20-VV12-4RB5-33VA

Bonal, X. y Scandurra, R. (2019). “Equidad y educación en España” Intermon, UAB, GEPS.

Bremm N. y Drucks S. (2018). Building up school to school networks using an evidencebased approach. Presented at the European Conference on Educational Research annual meeting, Bolzano (Italy), 4 to 7 September 2018.

Brim, O. G. (1975). Macro-structural influences on child development and the need for childhood social indicators. American Journal of Orthopsychiatry, 45(4), 516-524. https://doi.org/10.1111 j.1939.0025.1975.tb01182.x

Bronfenbrenner, U. (1976). The Experimental Ecology of Education. Educational Researcher, 5(9), 5-15. https://www.jstor.org/stable/1174755

Bronfebrenner, U. (1985). Contextos de crianza del niño. Problemas y prospectiva. Infancia y Aprendizaje, 29, 45-55. https://doi.org/10.1080/02103702.1985.10822058

Bronfenbrenner, U. (1987). La ecología del desarrollo humano. Paidós.

Bronfenbrenner, U. y Ceci, S. J. (1994). Nature-nurture reconceptualized in developmental perspective: A bioecological model. Psychological Review, 101, 568-586. https://doi.org/10.1037/0033-295x.101.4.568

Bronkhorst, L. H. y Akkerman, S. F. (2016). At the boundary of school: Continuity and discontinuity in learning across contexts. Educational Research Review, 19, 18-35. https://doi.org/10.1016/j.edurev.2016.04.001

Cabero, J., & Llorente, M. C. (2013). La aplicación del juicio de experto como técnica de evaluación de las tecnologías de la información y la comunicación (TIC). Revista de Tecnología de Información y Comunicación en Educación, 7(2), 11–22. https://revistaeduweb.org/index.php/eduweb/ article/view/206

Chapman, C. y Fullan, M. (2007). Collaboration and partnership for equitable improvement: towards a networked learning system? School Leadership & Management, 27(3), 207-211. https://doi.org/10.1080/13632430701379354

Chapman, C., Lindsay, G., Muijs, D., Harris, A., Arweck, E. y Goodall, J. (2010). Governance, leadership, and management in federations of schools. School Effectiveness and School Improvement, 21(1), 53-74. https://doi.org/10.1080/09243450903569734

Chicago Learning Experience (21 de julio de 2023). 6 Equity Gaps That Hinder Learning. https://chicagolx.org/news/6-equity-gaps-that-hinder-learning

Civís, M. y Díaz-Gibson, J. (2021). Validation of micro-strategies in the Net-Edu Tool: a tool to connect educational ecosystems. Culture and Education, 33(3), 455-485. https://doi.org/10.1080/11356405.2021.1951501

Civís, M. y Longás, J. (2015). La colaboración interinstitucional como respuesta al desafío de la inclusión socioeducativa. Análisis de 4 experiencias de trabajo en red a nivel local en Cataluña. Educación XXI, 18(1), 213–236.https://doi.org/10.5944/educXX1.18.1.12318

Civís, M., Esteban-Guitart, M. y Collet, J. (2023). Nuevos retos, nuevas alianzas: universidades y ecosistemas educativos presenciales y virtuales. RED. Revista de Educación a Distancia, 23(74), 1-6. https://doi.org/10.6018/red.557741

Cole, M. (2023). Prolepsis as a coordinating mechanism of semiotic mediation. Constructivist Foundations, 18(2), 235-236.

Coll, C. (2013). El currículo escolar en el marco de la nueva ecología del aprendizaje. Aula, 219, 31-36.

Collet, J. (2009). Educació eficaç o educació intel·ligent?: el treball en xarxa com a nova cultura educativa. Guix: Elements d’acció educativa, (356), 71-81.

Collet, J. (2017). Escola, famílies i comunitat.Octaedro

Daly, A. J. (2010). The power and potential of strengths-based connectedness: New directions in leadership and organizations. Breaking the Mold of School Instruction and Organization: Innovative and Successful Practices for the Twenty-First Century, 71

Diaz-Gibson, J., Civís, M. y Longás, J. (2013). La gobernanza de redes socioeducativas: claves para una gestión exitosa. Teoría educativa, 25, 2. Pp 213 – 230

Dering, A., Cunningham, S. y Whitby, K. (2006). Developing leadership teams within an EAZ network: what makes for success? School leadership and Management, 26(2), 107-123. https://doi.org/10.1080/13634230600589626

Epstein, J. (2011). School, family and community partnerships: preparing educators and improving schools. Boulder, CO: Westview Press. Epstein, J. L. y associates. (2018). School, family, and community partnerships: Your handbook for action. Corwin Press.

Escobar-Pérez, J. y Cuervo-Martínez. A. (2008). Validez de contenido y juicio de expertos: una aproximación a su utilización. Avances en medición, 6, 27-36

Esteban-Guitart, M., Coll, C. y Penuel, W. (2018). Learning across settings and time in the Digital Age. Digital Education Review, 33, 1-16. https://doi.org/10.1344/der.2018.33.%25

Figueroa, C. (2017). tejeREDES. Trabajo en red y sistemas de articulación colaborativos. Autoedición.

Garrote, P. R. y del Carmen Rojas, M. (2015). La validación por juicio de expertos: dos investigaciones cualitativas en Lingüística aplicada. Revista Nebrija de lingüística aplicada a la enseñanza de lenguas, (18), 124-139.

Gifre, M. y Esteban-Guitart, M. (2012). Consideraciones educativas de la perspectiva ecológica de Urie Bronfenbrenner. Contextos Educativos, 15, 79-92. https://doi.org/10.18172/con.656

González-Motos, S. (2016). Quin impacte tenen les activitats extraescolars sobre els aprenentatges dels infants I joves? Què funciona en Educació? Evidències per a la millora educativa. Barcelona: Fundació Jaume Bofill – Institut Català d’Avaluació de Polítiques Educatives.

Gonzales, L. Gunderson, J. y Wold, M. (2013). Linking common core and expanded learning. Leadership, 42(3), 18-22.

Graham, D. (2011). Family-school partnerships: Towards sustainable pedagogical practice. Asia-Pacific Journal of Teacher Education, 39(2), 165-176.

Hampden-Thompson, G. y Galindo, C. (2017). School–family relationships, school satisfaction and the academic achievement of young people. Educational Review, 69(2), 248-265.

Hannon, V., Thomas, L., Ward, S. y Beresford, T. (2019). Local learning ecosystems: emerging models. Innovation Unit.

Harris, E., Deschenes, S., Westmoreland, H., Bouffard, S. y Coffman, J. (2010). Partnerships for learning: promising practices in integrating school and out –of- school time program supports. Cambridge: Harvard Family Research Project.

Iglesias, E. y Espona Barcons, B. (2017). Propuestas para la inclusión de la interculturalidad en la educación en el tiempo libre de base comunitaria en Catalunya. Pedagogía Social: Revista Interuniversitaria, (30), 145–157. https://doi.org/10.7179/PSRI_2017.30.10

Iglesias, E., López-Crespo, S., Muñoz, J. L. y Tarrés, A. (2019). Alianzas entre centros escolares y organizaciones de apoyo socioeducativo en torno al soporte escolar. Pedagogía Social. Revista Interuniversitaria, 34 163-177. https://doi.org/10.7179/PSRI_2019.34.11

Iglesias, E. y Morata, M.J. (2019). Los programas de apoyo socioeducativo desde una mirada común: entre California y Catalunya. Educación en el tiempo libre: La inclusión en el centro (pp. 307-318). Octaedro.

Iglesias, E. (2021). Ecosistemes d’aprenentatge. Més enllà del programa Interseccions. En: Interseccions. Educació, cultura I comunitat. El Prat de Llobregat. Oficina Tècnica d’Interseccions. Ajuntament El Prat de Llobregat

Iglesias Vidal, E. y Esteban – Guitart, M. (2020). ¿Puede la personalización del aprendizaje de base comunitaria contribuir a la Educación Inclusiva? Revista de Educación Inclusiva, 13(2), 231- 247

Iglesias, E., González-Patiño, J., Lalueza, J. L. y Esteban-Guitart, M. (2020). Manifiesto en tiempos de pandemia: por una educación crítica, intergeneracional, sostenible y comunitaria. Revista Internacional de Educación para la Justicia Social (RIEJS), 2020, vol. 9, núm. 3, p. 181-198.

Iglesias, E. y Soler, P. (2022). Posibilidades y complicidades entre el tiempo libre educativo y la escuela. Aula de innovación educativa, 2022, núm. 319, p. 10-15.

Jordan, C. (2014). Building Supportive Relationships in Afterschool. SEDL Insights, 2(1), 1-8. Revista Internacional de Educación para la Justicia Social, 9(2), 181-198. https://doi.org/10.15366/riejs.2020.9.3.010

Kangpeng S (2014). Servant Leadership: The Approach, Theory, and Reasearch. Mahasarakam: Apichat Printing.

Kaplan, C. y Chan, R. (2011). Time well spent. Eight Powerful Practices of Successful Expanded – Time Schools. National Center on Time & Learning.Boston (EUA).

Longàs, J., Civís, M. y Riera, J. (2008). Asesoramiento y desarrollo de redes socioeducativas locales. Funciones y metodología. Cultura y Educación, 20(3), 303-324. https://doi.org/10.1174/113564008785826330

Machancoses, M., Siqués, C. y Esteban-Guitart, M. (2022). La participación de las familias en el contexto escolar: un estudio cualitativo. Psicoperspectivas, 21(1), 1-12. https://dx.doi.org/10.5027/psicoperspectivas-Vol21-Issue1-fulltext-2285

McMillan, J y Shummacher, S. (2001). Research in education: A conceptual introduction (5 ed). New York: Addison Wesley Longman.

Moreno J. L. (1954). Fundamentos de la Sociometría. Paidós.

Plana, J. (2018). El ecosistema educativo local como un espacio de personalización del aprendizaje. En C. Coll (coord.) La personalización del aprendizaje.Dosier Graó (pp. 89-89). Editorial Graó.

Schamper, A. (2012). Collaboration between afterschool practitioners and in-school teachers. Afterschool Matters, 15, 48-51.

Sintes, E. (2015). Escola a temps complet. Cap a un model d’educació compartida. Fundació Bofill.

Solla, C. (2013). Guía de buenas prácticas en educación inclusiva. Ministerio de Asuntos Exteriores y Cooperación.

Ubieto, J. R. (2007). Modelos de trabajo en red. Educación social, 36, 26-39.

UNESCO. (2021). Reimagining our futures together. A new social contract for education. UNESCO.

Vila, I. y Esteban-Guitart, M. (2017). Familia, escuela y comunidad en las sociedades del siglo XXI. Editorial HORSORI.

Willems, A., Jarsinski, S., Holtappels, H. G., & Rollett, W. (2013). School Quality in All-Day Primary Schools–On the Relationship Between Social Composition and School-Process Factors. In International Congress for School Effectiveness and Improvement.

Yamauchi, L., Ponte, E., Ratliffe, K. y Traynor, K. (2017). Theoretical and conceptual frameworks used in research on family-school partnerships.School Community Journal, 27(2), 9-34.