Com citar
Resum
L’estudi que presentem té per objecte conèixer la percepció dels educadors de centres educatius
infantils 0-3 en relació amb l’exercici i la satisfacció professional. Així mateix, cerca identificar factors rellevants que incideixin en el nivell de satisfacció professional. Per això es va construir un qüestionari ad hoc compost per 48 preguntes de tipologies diverses (obertes, tancades, de resposta múltiple, tipus Likert), perexplorar la percepció de l’exercici professional en les dimensions considerades fonamentals segons la bibliografia consultada: atenció directa als infants del centre infantil, comunicació amb les famílies i treball en xarxa amb els agents del territori. Van respondre al qüestionari 119 professionals de 19 centres educatius infantils. Es va dur a terme una anàlisi de tipus descriptiu i inferencial de les dades utilitzant el programa d’anàlisi estadística SPPS 26.0. Els resultats mostren una alta percepció d’exercici i satisfacció en l’atenció directa amb l’infant i en la comunicació amb les famílies, i més baixa en relació amb el treball en xarxa. Pel que fa als factors rellevants que incideixen en el nivell de satisfacció, destaquen la comunicació fluida amb les famílies i el fet de compartir-hi criteris educatius; essent aquesta darrera variable l’única que mostra una
relació estadísticament significativa amb totes les mesures de satisfacció professional analitzades. La
discussió fa palès la importància de reforçar el treball amb les famílies i els professionals del territori més enllà de l’aula concreta on es desenvolupa l’acció educativa.
Paraules clau
Referències
Amorós, C. y Portabella, A. (2001) Guarderías infantiles y salud mental. Intercambios, Papeles De psicoanálisis (7), 7-24. https://www.raco.cat/index.php/Intercanvis/article/view/3551442-12-2019
Asamblea General de Naciones Unidas. Convención sobre los Derechos del Niño. Resolución 44/25, de 20 de noviembre de 1989. https://www.un.org/es/events/childrenday/pdf/derechos.pdf
Barudy, J. y Dantagnan, M. (2010). Los desafíos invisibles de ser madre o padre. Manual de evaluación de las competencias y la resiliencia parental. Gedisa.
Bowlby, J. (1998). El apego y la pérdida. Paidós.
Bronfenbrenner, U. (1986). Ecology of the family as a context for human development: research perspectives. Developmental Psychology, 22(6), 723-742.
Canton, I. y Tellez, S. (2016) La satisfacción laboral y profesional de los profesores. Revista Lasallista de Investigación. 13(1), 214-226.
Caride, A. (2003). Educación social, ciudadanía y desarrollo en el escenario de las comunidades locales. En: Garcia Molina, J. (Coord.). De nuevo la educación social (p. 69-88). Dykinson.
Chokler, M. (s/d). El concepto de autonomía en el desarrollo infantil temprano. Coherencia entre teoría y práctica. Pikler-Lóczy. Euskal Herriko elkartea. https://www.piklerloczy.org/sites/default/files/documentos/myrtha_chokler_el_concepto_de_autonomia_en_el_des._infantil.pdf
Civís, M. & Riera, J. (2007). La nueva pedagogía comunitaria. Un marco renovado para la acción sociopedagógica interprofesional. Nau llibres.
Comité de los Derechos del Niño (2013). Observación general Nº 14 sobre el derecho del niño a que su interés superior sea una consideración primordial. https://www.observatoriodelainfancia.es/ficherosoia/documentos/3990_d_CRC.C.GC.14_sp.pdf
De Sousa, B. (2009). Más allá del pensamiento abismal: de las líneas globales a una ecología de saberes. Dins: Tapia Mallea, L. (Coord.) Pluralismo epistemológico (pp. 31-66). Consejo Latinoamericano de Ciencias Sociales y CIDES-UMSA.
Doltó, F. (2000). Las etapas de la infancia. Paidos.
Forner, A. (2001). Serveis per a la infància. Estudis núm. 7. Diputació de Barcelona.
Gerhardt, S. (2008). El amor maternal: la influencia del afecto en el desarrollo mental y emocional del bebé. Albesa
Geis, A. y Longás, J. (2006) Dirigir la escuela 0-3. Graó.
Gútiez, P. (1995) La educación infantil: modelos de atención a la infancia. Revista Complutense de Educación, vol. 6 (1). Servicio de Publicaciones Universidad. https://revistas.ucm.es/index.php/RCED/article/view/RCED9595120101A/17708
Institut d’Educació de l’Ajuntament de Barcelona (2019) El model educatiu de les escoles bressol de Barcelona. Ajuntament BCN.
Loizaga, F. (2011). Parentalidad positiva. Las bases de la construcción de la persona. Educación Social Revista de Intervención Socioeducativa, 49, 70-88. https://www.raco.cat/index.php/EducacioSocial/article/view/250179
Longás, J., Civis, M. y Riera, J. (2008). Asesoramiento al desarrollo de redes socioeducativas locales: funciones y metodología. Cultura y Educación, 20, 303-321. doi: 10.1174/113564008785826330
Longas, J. (2016). Redes territoriales de acción socioeducativa, una apuesta por la innovación social colaborativa. SIPS - Pedagogía social. Revista interuniversitaria (28), 13-15.
Longas, J. y Vilar, J. (Coords.) (2019). La Pedagogía Social en un entorno VICA ¿viejos problemas, nuevas perspectivas? Comunicaciones y Conclusiones. Congreso Internacional SIPS 2019/ XXXII Seminario Interuniversitario de Pedagogía Social. https://congressos.blanquerna.edu/sips2019/wp-content/uploads/2020/01/Libro-de-actas-Congreso-SIPS-2019.pdf
McWey, L. M. (2004). Predictors of attachment styles of children in foster care: An attachment theory model for working with families. Journal of Marital and Family Therapy. 30, 439-452.
Marchesi (2007). Sobre el bienestar de los docentes. Competencias, emociones y valores. Alianza Editorial.
Massari, G. A. (2015). Key factors of preschool and primary school teachers job satisfaction. En PedActa, 5 (1)1, 27-40. http://padi.psiedu.ubbcluj.ro/pedacta/article_5_1_4.pdf
Ramis, A. (2016). Famílies i mestres, entendre’ns per educar. Eumo.
Riberas, G., Vilar, J. et al. (2017) Escoles bressol: Model EEBB.
https://www.peretarres.org/arxius/fpt/llibret_escoles_bresol_0517def.pdf
Riudor, X. (2018). Polítiques de suport a les famílies (informe CTESC). Generalitat de Catalunya
Robinson, M. S., Tejada, J. y Blanch, S. (2018) ¿Cómo construyen su identidad las educadoras de párvulos principiantes? Perspectiva educacional. 57(3). doi: 10.4151/07189729
Save the children (2019). Donde todo empieza. Educación Infantil de 0 a 3 años para igualar oportunidades. Save the Children. https://www.savethechildren.es/publicaciones/informe-donde-todo-empieza-educacion-infantil-de-0-3-anos-para-igualar-oportunidades
Spitz, R. (1997). El primer año de la vida del niño. Editorial Fondo de Cultura Económica.
Tort, A. y Collet, J. (2017). Escola, famílies i comunitat. La perspectiva imprescindible per educar avui. Octaedro.
Úcar, X. (2016). Relaciones socioeducativas. La acción de los profesionales. Ed. UOC.
Ubieto (2016). La construcción del caso en el trabajo en red. Teoría y práctica. Ed. UOC
UNICEF. (2012). Desarrollo emocional. Clave para la primera infancia. Fundación Kaleidos.
Vilar, J. (2008). Implicaciones éticas del trabajo en red y la acción comunitaria. Cultura y Educación (20), 267-277. doi: 10.1174/113564008785826394
Vilar, J., Riberas, G. y Rosa, G. (2014). El compromiso de la universidad frente a un mundo incierto y complejo. Propuestas para la formación de profesionales reflexivos. Revista Lugares d’Educaçao 4(9), 132-149.
https://periodicos.ufpb.br/ojs2/index.php/rle/article/view/18906
Wild, R. (2011). Etapas del desarrollo. Herder.
Winnicott, D. W. (1990). Los bebés y sus madres. Paidos.
Drets
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial 4.0.
(c) Facultat d'Educació Social i Treball Social Pere Tarrés. Universitat Ramon Llull, 2022
Drets d'autor
Educació social. Revista d'intervenció socioeducativa es publica en accés obert sota la llicència Creative commons reconeixement-nocomercial (by-nc): es permet l’ús del seu contingut sempre que se citi l’autor o l’autora i la publicació, amb la seva adreça electrònica exacta. Es permet la generació d’obres derivades sempre que no se’n faci un ús comercial. Tampoc no es pot utilitzar l’obra original amb finalitats comercials.
El copyright © de la revista pertany a la Facultat d'Educació Social i Treball Social Pere Tarrés. Universitat Ramon Llull