Com citar
Resum
Existeix un buit de dades empíriques al voltant dels joves migrants no acompanyats extutelats a Catalunya. En aquest article es pretén descriure les trajectòries i experiències i les barreres i oportunitats que tenen a l’abast aquests joves, així com conèixer les estratègies i suports amb què compten en els seus processos d’emancipació i per sobreviure a la situació de vulnerabilitat un cop assolida la majoria d’edat. La recerca contempla, tanmateix, l’impacte que té l’adquisició de l’autorització del permís de treball sobre els seus processos d’emancipació. La metodologia utilitzada ha inclòs històries de vida amb joves d’entre divuit i vint-i-dos anys de diverses nacionalitats i en situacions administratives diferents. Els resultats obtinguts han permès identificar les diferents estratègies que utilitzen els joves, i conèixer la importància que, més enllà dels processos de renovació de la documentació i obtenció del permís de treball, adquireix el suport del grup d’iguals, dels professionals i de les xarxes socials.
Paraules clau
Referències
Aguado, I. (2019). El futuro de los MENA: peregrinar por el sistema, ahogarse en burocracia. En la calle: revista sobre situaciones de riesgo social, (44), 24-26.
Antúnez, M., Driss, N., García, R. i Oliana, S. (2016). De niños en peligro a niños peligrosos. Una visión sobre la situación actual de menores extranjeros no acompañados. Asociación Harraga.
Bello, E. A., Vega, L. E. S. i García, L. F. (2018). Trayectorias de empleabilidad de los jóvenes que abandonan el sistema de protección. Educatio Siglo XXI, 36, 485-504.
de Echeverría Victoria, M. (2013). Cultura migratoria y comunicación masiva e interpersonal en los imaginarios juveniles. Comunicación y sociedad, (19), 61-86.
de las Olas García, M. P, Mosquera, A. i González, C. (2019). Jóvenes inmigrantes extutelados. El tránsito a la vida adulta de los menores extranjeros no acompañados en el caso español. EHQUIDAD. Revista Internacional de Políticas de Bienestar y Trabajo Social, (12), 31-52.
de las Olas García, M. P (2019). Joven-ex. La realidad de los jóvenes extutelados en la ciudad de Málaga. Observatorio social. Màlaga.
de Palma, Á. i González, A. (2015). La determinación de la edad de los menores extranjeros no acompañados tras la reciente doctrina jurisprudencial del Tribunal Supremo. Revista Jurídica de Catalunya, núm. 3, 611-637
Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (2021). Informe estadístic mensual. Setembre, 2021.
Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (2017). Informe protecció dels menors d’edat estrangers no acompanyats. DGAI, Ajuntament de Barcelona i Consorci Serveis Socials de Barcelona.
Empez Vidal, N. (2015). “¡Solo valiente!” Los menores que migran solos de Marruecos a Cataluña. [Tesi doctoral. Departament d’Antropologia Social i Cultural]. Universitat Autònoma de Barcelona.
Kab Elach-Hab, A. (2019). La realitat dels joves migrats no acompanyats marroquins extutelats. [Treball de fi de grau. Fundació Pere Tarrés].
https://www.recercat.cat/handle/2072/360208
Larios, M. J. (2019) Los derechos de los menores migrantes solos y su garantía por las Comunidades Autónomas en N. Caicedo (coord.) Informe Comunidades Autónomas 2018. Observatorio de Derecho Público.
https://idpbarcelona.net/docs/public/iccaa/2018/informe_2018.pdf
Mañas, M. i Menta, N. (2020) L’atenció als infants, adolescents i joves migrats no acompanyats des de la ciutat. Institut Municipal de Serveis Socials de Barcelona.
Miquel, M. V. (2019). La mayoría de edad: un mal sueño para los menores extranjeros no acompañados. Cuadernos de derecho transnacional, 11(1), 571-602.
Parra, S. (24 d’abril 2019). ‘MENA’ vs ‘adolescents migrats sense referent familiar’. Social.cat.
https://www.social.cat/opinio/10069/mena-vs-adolescents-migrats-sense-referents-familiars
Peláez, P. (2018). Estado de la cuestión sobre los derechos de los MENAS en España: entre la protección y el abandono. RES: Revista de Educación Social, 27, 48-70.
Perazzo Aragoneses, P. i Zuppiroli, J. (2018). Los fallos en el sistema de acogida, protección e integración de los menores migrantes no acompañados que llegan a España.
Save the Children.
Plans de Maya, A. (2020). Els obstacles del camí a la inclusió: joves migrats sense referents familiars. [Treball fi de grau. Universitat de Girona]
https://dugi-doc.udg.edu/bitstream/handle/10256/18677/PlansdeMaya Andrea_ Treball. pdf?sequence=1&isAllowed=y
Quiroga, V. (2018). Jornades sobre MENAS (Barcelona, 5 de novembre de 2018): [Vídeo]. https://www.youtube.com/watch?v=_hschMrgU70
Quiroga, V. i Soria, M. (2010). Els i les menors migrats no acompanyats/des: entre la indiferència i la invisibilitat. Educació Social, núm. 45, p. 13 p. 35.
Reial Decret 903/2021, de 19 d’octubre. Boletín Oficial del Estado. núm. 251, de 20 d’octubre de 2021, pàgines 127708 a 127719.
Síndic de Greuges (2018). La situación de los menores sin referentes familiares en Cataluña. Síndic de Greuges de Catalunya.
UNICEF (2020). Más allá de la supervivencia. Cómo mejorar la intervención en Europa con niños y niñas migrantes no acompañados y separados que quedan fuera del sistema de protección. UNICEF España.
Vinaixa, M. (2019). La mayoría de edad: un mal sueño para los menores extranjeros no acompañados. Cuadernos de derecho transnacional, 11(1), 571-602.
Penalva, C. i Mateo, M. (2006). Tècniques qualitatives d'investigació.
Drets
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial 4.0.
(c) Facultat d'Educació Social i Treball Social Pere Tarrés. Universitat Ramon Llull, 2022
Drets d'autor
Educació social. Revista d'intervenció socioeducativa es publica en accés obert sota la llicència Creative commons reconeixement-nocomercial (by-nc): es permet l’ús del seu contingut sempre que se citi l’autor o l’autora i la publicació, amb la seva adreça electrònica exacta. Es permet la generació d’obres derivades sempre que no se’n faci un ús comercial. Tampoc no es pot utilitzar l’obra original amb finalitats comercials.
El copyright © de la revista pertany a la Facultat d'Educació Social i Treball Social Pere Tarrés. Universitat Ramon Llull