Com citar
Resum
La salut i la malaltia són fenòmens multidimensionals que cal comprendre i abordar de forma holística i integral. La salut i la malaltia no poden ser enteses com a processos únicament biològics o objectius, sinó com el resultat de la confluència de múltiples causes i circumstàncies que interaccionen mútuament. L’experiència subjectiva de cada persona envers aquests processos, així com l’expressió dels significats i models explicatius al respecte, són, més enllà de les lògiques científiques i biològiques, un relat únic i fonamental en l’experiència de patiment. Al mateix temps, la salut i la malaltia no poden deslligar-se dels fenòmens socials i estructurals que impregnen les persones i els seus entorns, així com dels eixos de desigualtats que conflueixen i expliquen les seves experiències vitals. En aquest article es presenta una aproximació als fenòmens de salut i malaltia de les persones que pretén aprofundir en com la desigualtat influeix en l’experiència de malaltia per mitjà dels eixos de desigualtat. Situant el model sobre interseccionalitat com a marc teòric principal i punt de partida de les autores, es presenten tres casos que exemplifiquen subjectivitats i models explicatius diferents davant el fenomen de malaltia. Finalment, es conclou amb una reflexió sobre la necessitat d’incorporar aquesta perspectiva en la formació dels futurs professionals de la salut, adreçada a formar persones sensibles i competents en la identificació i acció davant d’aquestes realitats diverses.
Paraules clau
Referències
Agència de Salut Pública de Barcelona (2020). Covid-19 al dia BCN. https://webs.aspb.cat/covid19aldiabcn/
Carel, H. (2011). Phenomenology and its application in medicine. Theoretical Medicine and Bioethics, 32(1), 33–46. https://doi.org/10.1007/s11017-010-9161-x
Carel, H. (2012). Phenomenology as a Resource for Patients. Journal of Medicine and Philosophy, 37(2), 96–113. https://doi.org/10.1093/jmp/jhs008
Collins, P. H. (1993). Toward a New Vision: Race, Class, and Gender as Categories of Analysis and Connection. Race, Sex & Class, 1(1), 25–45. https://www.jstor.org/stable/41680038%0A
Comision on Social Determinants of Health. (2008). Closing the gap in a generation. Health equity through action on the social determinants of health (Vol. 57, Issue 12). https://doi.org/10.1103/PhysRevB.57.7103
Couto, M. T., de Oliveira, E., Separavich, M. A. A. i Luiz, O. do C. (2019). The feminist perspective of intersectionality in the field of public health: A narrative review of the theoreticalmethodological literature. Salud Colectiva, 15(1). https://doi.org/10.18294/sc.2019.1994
Crenshaw, K. (1989). Demarginalizing the Intersection of Race and Sex: A Black Feminist Critique of Antidiscrimination Doctrine, Feminist Theory and Antiracist Politics. University of Chicago Legal Forum, 1.
https://chicagounbound.uchicago.edu/uclf/vol1989/iss1/8
Csordas, T. J. (1994). Embodiment and Experience: The Existential Ground of Culture and Self. In Cambridge University Press.
http://doi.wiley.com/10.1525/ae.1997.24.4.940
DasGupta, S. (2008). The art of medicine. Narrative humility. The Lancet, 371(1939), 980–981. https://doi.org/10.1016/S0140-6736(08)60440-7
Desjarlais, R. i Jason Throop, C. (2011). Phenomenological Approaches in Anthropology. Annual Review of Anthropology, 40(1), 87–102. https://doi.org/10.1146/annurev-anthro-092010-153345
Frieden, T. R. (2010). A framework for public health action: The health impact pyramid. American Journal of Public Health, 100(4), 590–595. https://doi.org/10.2105/AJPH.2009.185652
Generalitat de Catalunya. Departament de Salut (2016). Enquesta de salut de Catalunya. Informe dels principals resultats 2015.
Good, B. J. (2003). Medicina, racionalidad y experiencia. Una perspectiva antropológica. (E. Bellaterra (ed.)).
Hankivsky, O. (2012). Women’s health, men’s health, and gender and health: Implications of intersectionality. Social Science & Medicine, 74, 1712–1720. https://doi.org/10.1016/j.socscimed.2011.11.029
Hankivsky, O., Grace, D., Hunting, G., Giesbrecht, M., Fridkin, A., Rudrum, S., Ferlatte, O. i Clark, N. (2014). An Intersectionality-Based Policy Analysis Framework: Critical Reflections on a Methodology for Advancing Equity. International Journal for Equity in Health, 13(119), 133–166. https://doi.org/10.1007/978-3-319-98473-5_6
Hansen, H. i Metzl, J. M. (2019). Structural Competency in Mental Health and Medicine. A case-based approach to treating the social determinants of health (1st ed.). Springer US.
Heard, E., Fitzgerald, L., Wigginton, B. i Mutch, A. (2020). Applying intersectionality theory in health promotion research and practice. Health Promotion International, 35(4), 866–876. https://doi.org/10.1093/heapro/daz080
Insa-Calderón, E. (2015). El ser gen-ètic. Experiència de malaltia a Barcelona i Los Ángeles. [Universitat de Barcelona].
http://diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/104905/1/EIC_TESI.pdf
Kapilashrami, A., Hill, S. i Meer, N. (2015). What can health inequalities researchers learn from an intersectionality perspective? Understanding social dynamics with an inter-categorical approach? Social Theory and Health, 13(3–4), 288–307. https://doi.org/10.1057/sth.2015.16
Kleinman, A. (1981). Patients and Healers in the Context of Culture. University of California Press.
Kleinman, A. (1988). The illness narratives. Suffering, healing and the human condition. Basic Books.
Kumagai, A. K. i Lypson, M. L. (2009). Beyond Cultural Competence : Critical Cultural Competency : A Critique. Academic Medicine, 84(6), 782–787.
Malmusi, D., Borrell, C. i Benach, J. (2010). Migration-related health inequalities: Showing the complex interactions between gender, social class and place of origin. Social Science and Medicine, 71(9), 1610–1619.
https://doi.org/10.1016/j.socscimed.2010.07.043
Manchón, M., Mosquera, I., Larrañaga, Is., Martín, U. i Vergara, I. (2020). Desigualdades económicas en la salud de la población mayor en España. 2Gaceta Sanitaria, 34(3), 276–288. https://doi.org/10.1016/j.gaceta.2019.06.008
Marmot, M. (2005). Social determinants of health inequalities. The Lancet, 365(9464), 1099–1104. https://doi.org/10.1016/S0140-6736(05)71146-6
Marmot, M., Friel, S., Bell, R., Houweling, T. A. i Taylor, S. (2008). Closing the gap in a generation: health equity through action on the social determinants of health. The Lancet, 372(9650), 1661–1669. https://doi.org/10.1016/S0140-6736(08)61690-6
McCall, L. (2005). The Complexity of Intersectionality. Journal of Women in Culture and Society, 30(3), 1771–1800.
Merleau-Ponty, M. (1945). Phenomenology of percepction. Routledge.
Metzl, J. M. i Hansen, H. (2014). Structural competency: Theorizing a new medical engagement with stigma and inequality. Social Science & Medicine, 103(February), 126–133. https://doi.org/10.1016/j.socscimed.2013.06.032
Metzl, J. M. i Petty, J. (2017). Integrating and Assessing Structural Competency in an Innovative Prehealth Curriculum at Vanderbilt University. Academic Medicine, 92(3), 354–359. https://doi.org/10.1097/ACM.0000000000001477
Ministerio de Sanidad Servicios Sociales e Igualdad. Comisión para la reducción de las desigualdades sociales en la salud en España (2015). Avanzando hacia la equidad. Propuestas de políticas e intervenciones para reducir las desigualdades sociales en salud en España.
Neff, J., Holmes, S. M., Knight, K. R., Strong, S., Thompson-Lastad, A., McGuinness, C., Duncan, L., Saxena, N., Harvey, M. J., Langford, A., Carey-Simms, K. L., Minahan, S. N., Satterwhite, S., Ruppel, C., Lee, S., Walkover, L., De Avila, J., Lewis, B., Matthews, J. i Nelson, N. (2020). Structural Competency: Curriculum for Medical Students, Residents, and Interprofessional Teams on the Structural Factors That Produce Health Disparities. MedEdPORTAL: The Journal of Teaching and Learning Resources, 16, 10888. https://doi.org/10.15766/mep_2374-8265.10888
Parish, S. M. (2008). Toward a Psychology of Possible Selves. In Subjectivity and Suffering in American Culture (p. 125–151). Palgrave Macmillan US. https://doi.org/10.1057/9780230613188_4
Rogers, J. i Kelly, U. A. (2011). Feminist intersectionality: Bringing social justice to health disparities research. Nursing Ethics, 18(3), 397–407. https://doi.org/10.1177/0969733011398094
Rose, G. (1985). Sick individuals and sick populations. International Journal of Epidemiology, 14(1), 32–38. https://doi.org/10.1093/ije/30.3.427
Ruiz Cantero, M. (2019). Perspectiva de género en medicina (Monografías 39). Fundació Dr. Antoni Esteve.
Sharma, M., Pinto, A. D. i Kumagai, A. K. (2018). Teaching the Social Determinants of Health : A Path to Equity or a Road to Nowhere ? Academic Medicine, 93(1), 25–30. https://doi.org/10.1097/ACM.0000000000001689
Solar, O. i Irwin, A. (2010). A Conceptual Framework for Action on the Social Determinants of Health. In Social Determinants of Health Discussion Paper 2 (Policy and Practice). https://doi.org/ISBN 978 92 4 150085 2
Throop, C. J. (2009). Intermediary Varieties of Experience. Ethnos, 74(4), 535–558. https://doi.org/10.1080/00141840903202116
Whitehead, M. (1992). The concepts and principles of equity and health. International Journal of Health Services, 22(3), 429–445. https://doi.org/10.2190/986L-LHQ6-2VTE-YRRN
World Health Organization. (2014). Health in all policies: Helsinki statement. Framework for country action. In 8th Global Conference on Health Promotion. https://www.who.int/healthpromotion/frameworkforcountryaction/en/
Zuboff, S. (2019). The Age of Surveillance Capitalism: The Fight for a Human Future at the New Frontier of Power. Public Affairs.
Drets
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial 4.0.
(c) Facultat d'Educació Social i Treball Social Pere Tarrés. Universitat Ramon Llull, 2021
Drets d'autor
Educació social. Revista d'intervenció socioeducativa es publica en accés obert sota la llicència Creative commons reconeixement-nocomercial (by-nc): es permet l’ús del seu contingut sempre que se citi l’autor o l’autora i la publicació, amb la seva adreça electrònica exacta. Es permet la generació d’obres derivades sempre que no se’n faci un ús comercial. Tampoc no es pot utilitzar l’obra original amb finalitats comercials.
El copyright © de la revista pertany a la Facultat d'Educació Social i Treball Social Pere Tarrés. Universitat Ramon Llull