Com citar
Resum
L’article analitza la creixent polarització social entre les infàncies a partir del cas de la ciutat de Barcelona i la deficient capacitat redistributiva del model mediterrani de benestar per prevenir-la i moderar-la. En primer lloc, presentem la relació dual i bidireccional entre l’Estat i les desigualtats i com aquesta relació fa estructurar diferents models i règims nacionals de benestar. En segon lloc, analitzem l’augment de la desigualtat i l’estratificació entre els infants de Barcelona entre el 2006 i el 2016 amb una acusada polarització del benestar i un avantatge del 10% superior de renda familiar, un escenari que s’haurà agreujat per la pandèmia (2020-21). En tercer lloc, analitzem les deficiències redistributives del model mediterrani de benestar a l’hora de reduir la desigualtat, la pobresa infantil i la segregació escolar i com contribueix a la seva reproducció. Finalment, defensem més implicació dels professionals socials en el debat sobre les polítiques de benestar i l’aposta per un enfocament predistributiu i anticipatori que maximitzi l’equitat real d’oportunitats.
Paraules clau
Referències
Adelantado, J. (2000). Cambios en el Estado del Bienestar. Políticas sociales y desigualdades en España. Icaria.
Albaigés, B. i Padró, F. (2017). L'Estat de l'educació a Catalunya. Balanç de la crisi iagenda política per a un cicle de recuperació econòmica. Anuari 2016. Fundació Jaume Bofill.
Badenes, N. i Buenaventura, J. M. (2017). La capacitat redistributiva del conjunt d'ingressos i despeses públiques a Espanya: anàlisi per Comunitats Autònomes. Institut d'Estudis Fiscals.
Blasco, J. i Todeschini, F. (2017). Avaluació del Fons extraordinari per ajuts d’urgència social de l’Ajuntament de Barcelona. Ivàlua.
Bonal, X. i González, S. (2020). Desigualdades de aprendizaje en el confinamiento. Universitat Autònoma de Barcelona.
Calero, J. i Gil Izquierdo, M. (2014). Una anàlisi de la incidència distributiva de la despesa pública en sanitat i educació a Espanya. Fundació FOESSA.
Comissió Europea (2010). Second Biennal Report on Social Services of General Interest. Commission Staff Working Document 1284.
COTEC (2020). Covid-19 y educación: escuela en casa y desigualdad, COTEC.
Education Endowment Foundation (2020). Impact of school closures on the attainment gap. EEF.
Esping‐Andersen, G. i Palier, B. (2010). Los tres grandes retos del estado del bienestar. Ariel.
Esping‐Andersen, G. (1993). Los tres mundos del Estado del Bienestar. Institució Alfons el Magnànim.
Fernández, G. (Ed.). (2015). Hacia un sistema más inclusivo de garantía de rentas en España: diferentes alternativas de desarrollo. Fundació FOESSA.
González, J. J. (2005) Estado de Bienestar y desigualdad. Dins J. J. González i M. Requena (Eds.). Tres décadas de cambio social en España (p. 165-192). Alianza Editorial.
GESOP (2020). Els alumnes de la ciutat de barcelona en situació de vulnerabilitat durant el confinament per la covid-19. Consorci d’Educació de Barcelona.
IERMB - Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (2018). Pobresa i infàncies desiguals a la ciutat de Barcelona. Observatori 0-17 BCN.
IIAB - Institut Infància i Adolescència de Barcelona (2019). Dades clau d’infància i adolescència a Barcelona 2018. Observatori 0-17 BCN.
Korpi, W. i Palme, J. (1998). The Paradox of Redistribution and Strategies of Quality: Welfare State Institutions, Inequality, and Poverty in the Western Countries. American Sociological Review, núm. 63 (5), p. 661-687.
Marcos, L. i Ubrich, T. (2017). Desheredados. Desigualdad infantil, igualdad de oportunidades y políticas públicas en España. Save the Children.
Martínez Celorrio, X. i Marín Saldo, A. (2019). Les condicions de vida de les famílies amb infants i adolescents ateses pels serveis socials de Barcelona amb problemàtiques d’extrema complexitat. Observatori 0-17 BCN de l’Institut Infància i Adolescència de Barcelona.
Martínez-Celorrio, X. (2019). Desigualdad, segregación escolar y socialdemocràcia. Dins Informe social 2019. Desigualtats davant d’un futur incert (p. 43-63). Fundació Rafael Campalans.
Moreno, L. (2014). La Europa asocial. Península.
Murillo, F. Javier i Martínez-Garrido, Cynthia (2018). Magnitud de la segregación escolar por nivel socioeconómico en España y sus comunidades autónomas y comparación con los países de la Unión Europea. RASE-Revista de la Asociación de Sociología de la Educación, 11 (1), 37-58
OCDE (2021). Economic Policy Reforms 2021: Going for Growth. OCDE.
OCDE (2014). Society at a glance 2014. The crisis and its aftermath. OCDE.
Piketty, Th. (2015). L'economia de les desigualtats. Com implementar una redistribució justa i eficaç de la riquesa. Anagrama.
Sarasa, S., Porcel, S. i Navarro-Varas, L. (2013). L'impacte social de la crisi a l'Àrea Metropolitana de Barcelona i a Catalunya. Papers. Regió Metropolitana de Barcelona, 56, p. 10-88.
Save the Children (2019). El futuro donde queremos crecer. Las políticas públicas esenciales para el bienestar de la infancia. Save the Children.
Sicília, G. i Simancas, R. (2018). Equitat educativa a Espanya: comparació regional a partir de PISA 2015. Fundación Ramón Areces - Fundación Sociedad y Educación.
Vandenberghe, V. (2002). Evaluating the magnitude and the stakes of peer effects analysing science and math achievement across OECD. Applied Economics, 34, 1283-1290.
Wilkinson, R. i Pickett, K. (2009). Desigualdad: un analisis de la infelicidad colectiva. Taurus.
Drets
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial 4.0.
(c) Facultat d'Educació Social i Treball Social Pere Tarrés. Universitat Ramon Llull, 2021
Drets d'autor
Educació social. Revista d'intervenció socioeducativa es publica en accés obert sota la llicència Creative commons reconeixement-nocomercial (by-nc): es permet l’ús del seu contingut sempre que se citi l’autor o l’autora i la publicació, amb la seva adreça electrònica exacta. Es permet la generació d’obres derivades sempre que no se’n faci un ús comercial. Tampoc no es pot utilitzar l’obra original amb finalitats comercials.
El copyright © de la revista pertany a la Facultat d'Educació Social i Treball Social Pere Tarrés. Universitat Ramon Llull