Com citar
Resum
La pandèmia de covid-19 ha generat una crisi econòmica i social sense precedents des del final de la Guerra Civil Espanyola: la crisi dels anys vuitanta –vinculada a la reorganització dels sectors productius i gairebé enllaçada amb la crisi de 1973– o la crisi financera iniciada el 2008 no van tenir l'abast transversal de l'actual, ni va tenir una repercussió tan devastadora sobre un volum tan gran de població com sí ho estan fent les repercussions econòmiques de la pandèmia. La gran quantitat de persones que ha entrat de manera ràpida i radical en situació de pobresa relativa o extrema, combinat amb la gran afectació entre persones que comparteixen grup o comunitat, generarà greus situacions d'exclusió social. L'abordatge de la situació ajudarà a deixar de confondre pobresa amb exclusió. Els sistemes especialitzats a abordar la pobresa s’han activar. El sistema de serveis socials té, més que l'oportunitat, la necessitat urgent de redefinir-se completament, amb el risc de fracassar en la seva missió si no ho fa. Ha d’orientar la seva acció a la restitució i manteniment de la capacitat d'interacció de les persones afectades des de dinàmiques d'acompanyament en la comunitat i des de la comunitat, com a pilar bàsic de l'estat de dret la missió del qual és garantir la capacitat d'agència, llibertat i autonomia de cada un dels seus membres, actuant així com a palanca de generació de capital humà i social que recuperi la participació de les persones afectades no només de la societat salarial, sinó del conjunt de la societat i més enllà de l’àmbit econòmic
Paraules clau
Referències
Aguilar, M. (2014). Apuntes para un replanteamiento de los servicios sociales en España. VII Informe sobre exclusión y desarrollo social en España 2014. Fundación FOESSA.
Aguilar, M. (2020). Els serveis socials en un sistema comunitari de polítiques socials. Llei Engel, 4 de junio. http://lleiengel.cat/serveis-socials-sistema-comunitari/
Aguilar, M. et al. (2012). Los servicios sociales frente a la exclusión. Zerbitzuan, 51, p. 9-26.
Arrieta, F. et al. (2018). La comunidad al rescate: algunas reflexiones sobre las políticas estatales de activación comunitaria en Europa. Zerbitzuan, 65, p. 5-18.
Batle, S. et al. (2019). Ethical Relation and Control: Exploring Limits in the Domestic Sphere of Home. European Journal on Homelessness. 13, (2), p. 51-71.
Castel, R. (1997). La metamorfosis de la cuestión social. Una crónica del salariado, Paidós.
Comisión Europea (2020). Recomendación del consejo relativa al Programa Nacional de Reformas de 2020 de España y por la que se emite un dictamen del Consejo sobre el Programa de Estabilidad de 2020 de España. Comisión Europea, UE, Comisión Europea, Bruselas, 20.5.2020 COM(2020) 509 final. https://ec.europa.eu/info/sites/info/files/2020-european-semester-csr-comm-recommendation-spain_es.pdf
Fantova, F. (2014). Construyendo una agenda en políticas sociales. Documentación Social, 171, p. 37-59.
Fantova, F. (2016). Nuevos enfoques para los servicios sociales ante la nueva realidad social. Revista Española del Tercer Sector, 33, p. 113-139.
Fantova, F. (2017). Servicios sociales e inclusión social: análisis y perspectivas en el País Vasco. Zerbitzuan, 64, p. 9-31.
Fantova, F. (2019). Los agentes en la transformación de los servicios sociales. Cuadernos de Trabajo Social, 32(2), p. 431-443.
Fantova, F. (2020). Soledat, comunitat i serveis socials després de la pandèmia. Llei Engel, 20 de abril. http://lleiengel.cat/soledat-i-serveis-socials/
Llobet, M. et al. (2018). Relato de práctica: la conciencia discursiva sobre una acción social en transformación. El Trabajo Social en un mundo en transformación: ¿distintas realidades o nuevos relatos para la intervención? Universidad de Deusto.
Manzano, M. A. et al. (2016). Accesibilidad, cobertura, intensidad, equidad y sistematización de la intervención: las cinco dimensiones, en clave de calidad, de los servicios sociales locales. Pactar el Futuro. Debate para un nuevo consenso en torno al bienestar. VI Congreso Red española de Políticas Sociales.
Manzano, M.A. (2020). Prestacions econòmiques, serveis socials i ens locals després del Coronavirus. Llei Engel, 27 de abril. http://lleiengel.cat/prestacions-serveis-socials-ens-locals-coronavirus/
Román, B. (2016). Ética de los servicios sociales. Herder.
SIIS Centro de Documentación y Estudios, Fundación Eguía-Careaga (2019). Revisión de tendencias, innovaciones y buenas prácticas en el ámbito de los servicios sociales. Zerbitzuan, 70, p. 5-31.
Torrens, L. (2019). El duro combate contra la pobreza y la exclusión social en Barcelona. Revista Barcelona Societat, núm. 23, p. 10-36.
Uribe, J. et al. (2015). Diagnosis 2015. La situación del sinhogarismo en Barcelona. Evolución y políticas de intervención. XAPSLL.
http://www.bcn.cat/barcelonainclusiva/ca/2016/2/sense_sostre2015_es.pdf
Uribe, J. (2019). Rellenando espacios: hacia una ordenación de los sistemas de servicios sociales desde la respuesta a la complejidad. Zerbitzuan, núm. 68, p. 75-90.
Uribe, J. (2020). La prisión de los conceptos: escoria, exclusión social, interacción y agencia. Zerbitzuan, 71, p. 5-17.
Drets
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial 4.0.
(c) Facultat d'Educació Social i Treball Social Pere Tarrés. Universitat Ramon Llull, 2021
Drets d'autor
Educació social. Revista d'intervenció socioeducativa es publica en accés obert sota la llicència Creative commons reconeixement-nocomercial (by-nc): es permet l’ús del seu contingut sempre que se citi l’autor o l’autora i la publicació, amb la seva adreça electrònica exacta. Es permet la generació d’obres derivades sempre que no se’n faci un ús comercial. Tampoc no es pot utilitzar l’obra original amb finalitats comercials.
El copyright © de la revista pertany a la Facultat d'Educació Social i Treball Social Pere Tarrés. Universitat Ramon Llull