Com citar
Resum
Algunes de les principals dificultats de convivència al barri de Son Gotleu (Palma, Illes Balears) es relacionen amb les dinàmiques que s’esdevenen a les comunitats de veïns i amb les mancances dels edificis. De vegades, la manca de cura i l’abandonament dels espais comuns per part d'algunes persones i institucions genera malestar i disputes. En aquests espais, el conflicte hi és latent. Algunes dificultats estan relacionades amb el canvi continu de residència en els habitatges, sobretot de la població immigrant, el desconeixement mutu i la manca d'interacció entre grups etnoculturals, les dificultats de comunicació derivades de parlar un idioma diferent o les interpretacions derivades de la diversitat cultural. A més, la situació social que travessen moltes de les persones porta a la necessitat de cobrir algunes necessitats bàsiques, prioritzant-les sobre els interessos comuns. Aquesta situació ha portat a la implementació de projectes diversos, per tal de millorar la convivència en l'espai quotidià. Aquest treball presenta el recorregut d'aquestes iniciatives, el procés i la metodologia aplicada, des d'una perspectiva comparativa, i acaba amb una anàlisi dels seus límits i possibilitats per fer front a aquestes problemàtiques.
Paraules clau
Referències
Alguacil, J. i Camacho, J. (2014). La vulnerabilidad urbana en España. Identificación y evolución de los barrios vulnerables. EMPIRIA. Revista de Metodología de Ciencias Sociales, 27, p. 73-94.
Aramburu, M. (2001). El mito de la “huida” autóctona. El caso de Ciutat Vella, Barcelona. Scripta Nova, 63 (94), p. 1-15.
Cano, A. B. i García, M. (2012). Políticas de acción comunitaria en las periferias urbanas. Problemas de transferibilidad. Gestión y Política Pública, 131-157, vol. temàtic 2012.
Carrasquilla, M. C., Cuenca, M., Segura, J. A., Castelo, I. i Sánchez, M. V. (2010). Informe sobre la situación social de los inmigrantes y refugiados en 2009 Foro para la Integración Social de los Inmigrantes. Dirección General de Integración de los Inmigrantes. Secretaria de Estado de Inmigración y emigración. Ministerio de Trabajo e Inmigración. Gobierno de España.
Casquillo, I., Belchior, H. i Ferreira, J. (2020). Estrategias comunitarias para la participación intercultural. Trabajo Social Global, 10 (19), p. 157-179.
Castells, M. (2006). La sociedad red. Alianza.
DAES (2017). Wold Population Prospects: The 2017 revision. Key findings and advance tables. Departament of Economic and Social Affairs, United Nations.
Departament de Població (2017). Dades de població 2016. Ajuntament de Palma.
Duncan, H. i Popp, I. (2018). Migrants and cities: Stepping beyond World Migration Report 2015. Dins McAuliffe, M. i Ruhs, M. (Ed.). Word Migration Report 2018 (p. 224-242). Switzerland: International Organization for Migration.
Giménez, C. (2005). Convivencia: Conceptualización y sugerencias para la praxis. Puntos de vista, 1, p. 7-31.
Gimeno, C. i Jiménez, D. (2020). Intervención comunitaria en barrios populares: tensiones entre actores sociales. Trabajo Social Global, 10 (18), p. 3-22.
Jabbaz, M. i Moncusi, A. (2010): Mediación intercultural natural: Reflexiones a partir de una experiencia en Orriols. Migraciones, 27, p. 171-198.
Marchioni, M. (2020). Participación, ciudadanía y democracia participativa. En Álamo, A. i Pérez, J. (Coord.). Participación ciudadana y gobernanza. Materiales para la facilitación (p. 17-31). Octaedro.
Marchioni, M., Morín, L. M., Giménez, C. i Rubio, J. A. (2015). Juntos por la convivència. Claves del Proyecto de Intervención Comunitaria Intercultural. Obra Social “la Caixa”.
Martori, J. C. i Hoberg, K. (2006). Distribución espacial de la población inmigrante en los municipios catalanes: igualdad, exposición, concentración y centralidad. Migraciones, 19, p. 87-112.
Morata, T., Palasí, E., Marzo, M., Pulido, M. A. (2019). Estándares de calidad de cohesión social en los territorios en el marco de las organizaciones de ocio educativo y acción sociocultural. Educació Social. Revista d’Intervenció Socioeducativa, 73, p. 43-63.
Pérez-Tapias, J. A. (2002). Educación democrática y ciudadanía intercultural: cambios educativos en época de globalización. III Congreso Nacional de Educación.
Relinque, F., Vázquez, O., Blanco, P., González, M. i Martos, C. (2018). La intervención social en las viviendas de promoción pública. Prisma Social, 20, p. 287-315.
PMH (2017 y 2018). Padrón Municipal de Habitantes. Ajuntament de Palma.
Gómez-Quintero, J. D., Eito, A., Domínguez, J. i Martínez M. C. (2018). El
trabajo social comunitario ante la vulnerabilidad urbana: un estudio
documental de regeneración de barrios. Comunitania, 16, p. 59-79.
Requena, J. (2003). ‘La peor casa en el peor barrio’. Barrios de inmigración y marginalidad en la periferia urbana de Barcelona. El caso de Badalona. Scripta Nova, 58 (146), p. 1-21.
Ruiz-Bernardo, P. (2018). Los espacios y la frecuencia de contacto con la diversidad cultural como factores de desarrollo de la sensibilidad intercultural. Aposta. Revista de Ciencias Sociales, 76, p. 187-213.
Vecina, C. (2009). Documents del programa d’intervenció a Son Gotleu 2007-2011. Projecte de Desenvolupament Comunitari Pere Garau - Son Gotleu. Ajuntament de Palma.
Vecina, C. (Dir.) (2011a). Diagnòstic comunitari: Barri de Son Gotleu. Ajuntament de Palma.
Vecina, C. (2011b). Barrios vulnerables, inmigración y conflicto social. Aposta Revista de Ciencias Sociales, 49, p. 1-22.
Vecina, C. (2012). Conflicto y convivencia: Los conflictos ocurridos en Son Gotleu 2009 y 2011. Comunicación presentada en el II Congreso Internacional sobre Diagnóstico y Orientación. Jaén, 8 - 9 de març.
Drets
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial 4.0.
(c) Facultat d'Educació Social i Treball Social Pere Tarrés. Universitat Ramon Llull, 2021
Drets d'autor
Educació social. Revista d'intervenció socioeducativa es publica en accés obert sota la llicència Creative commons reconeixement-nocomercial (by-nc): es permet l’ús del seu contingut sempre que se citi l’autor o l’autora i la publicació, amb la seva adreça electrònica exacta. Es permet la generació d’obres derivades sempre que no se’n faci un ús comercial. Tampoc no es pot utilitzar l’obra original amb finalitats comercials.
El copyright © de la revista pertany a la Facultat d'Educació Social i Treball Social Pere Tarrés. Universitat Ramon Llull