Com citar
Resum
Centenars de joves menors d'edat nascuts al Magrib arriben cada any a Espanya a la recerca d'un futur millor. La realitat d'aquests joves des que prenen la decisió d'emigrar cap a un país que pugui donar resposta a les seves esperances sovint esdevé un descens cap a l'exclusió, pel camí del patiment personal en totes les seves àrees (social, psicològica, física, espiritual i cultural). L'objectiu d'aquest article és fer confluir diversos tòpics rellevants per a la descripció dels elements que constitueixen factors de risc de patir problemes de salut mental: des del risc mortal no reconegut d'un viatge cap al nostre país, fins al contacte amb el sistema de protecció que deixarà molts d'aquests nois fora, al carrer. Un cop són en situació de sensellarisme, els estressors previs i posteriors s'acumulen en cada jove i generen una situació de tant estrès que provoca un alt risc que tinguin un perjudici en la seva salut mental amb conseqüències que podrien acompanyar-los tota la vida.
Paraules clau
Referències
American Psychiatric Association (2013). Diagnostic and Statistical Manual of Mental Disorders (DSM-5). Arlington, VA: American Psychiatric Association.
Ajuntament de Girona (2016). El recompte de sense sostre xifra en 60 persones les que dormen al ras a Girona i 242 les que no tenen llar. Recuperat el 18 de maig de 2020 en: https://web.girona.cat/noticies?id=5729443
Bainbridge, J.; Carrizales, T. (2017). Global homelessness in a post-recession world. Journal of Public Management & Social Policy, 24(1), 6.
BOE (2020). BOE.es - Boletín Oficial del Estado. Sumari del dia 14/03/2020. Ministerio de la Presidencia, Relaciones con las Cortes y Memoria Democrática. Recuperat el 13 de maig de 2020 en: https://www.boe.es/boe/dias/2020/03/14/
Burt, M. R. (1991). Causes of the growth of homelessness during the 1980s. Housing Policy Debate, 2(3), 901–936. https://doi.org/10.1080/10511482.1991.9521077
Busch-Geertsema, V.; Culhane, D.; Fitzpatrick, S. (2016). Developing a global framework for conceptualising and measuring homelessness. Habitat International, 55, 124–132. https://doi.org/10.1016/J.HABITATINT.2016.03.004
Calvo, F.; Carbonell, X. (2017). Using WhatsApp for a homeless count. Journal of Social Distress and the Homeless, 26(1), 25–32. https://doi.org/10.1080/10530789.2017.1286793
Calvo, F.; Carbonell, X. (2018). Using Facebook for improving the psychological well-being of individuals experiencing homelessness: Experimental and longitudinal study. JMIR Mental Health, 5(4), e59. https://doi.org/10.2196/mental.9814
Calvo, F.; Carbonell, X.; Badia, M. (2018). Homelessness and unemployment during the economic recession: The case of the city of Girona. European Scientific Journal, 14(13), 1857–7881. https://doi.org/10.19044/esj.2018.v14n13p59
Calvo, F. (2019). Exclusión residencial y tecnologías de la información y la comunicación: Oportunidades de las redes sociales en línea para mejorar la salud mental de personas en situación de sinhogarismo. Tesi doctoral dirigida pel Dr. Xavier Carbonell. FPCEE Blanquerna, Universitat Ramon Llull, Barcelona.
Calvo, F.; Fitzpatrick, S.; Fàbregas, C.; Carbonell, X.; Group, C.; Turró-Garriga, O. (2020). Individuals experiencing chronic homelessness: A 10‐year follow‐up of a cohort in Spain. Health and Social Care in the Community, 0(0), 1–8. https://doi.org/10.1111/hsc.13005
Calvo, F.; Rived, M.; Font-Mayolas, S.; Carbonell, X. (2020). Sinhogarismo y salud mental durante la Gran Recesión (2008-2017): el efecto de la inmigración. Revista Española de Salud Pública.
Department of Housing and Urban Development (2007). Defining chronic homelessness: A technical guide for HUD Programs. Washington. Retrieved from https://www.hudexchange.info/resources/documents/DefiningChronicHomeless.pdf
Department of Housing and Urban Development (2016). Chronic Homelessness - HUD Exchange. Recuperat el 28 de novembre de 2018 en: https://www.hudexchange.info/homelessness-assistance/resources-for-chronic-homelessness/
Diari de Girona (2020). Els joves migrants tancats a la UdG reclamen drets i feina - Diari de Girona. Recuperat el 23 de maig de 2020 en: https://www.diaridegirona.cat/comarques/2020/03/04/joves-migrants-tancats-udg-reclamen/1032489.html
Fazel, S.; Geddes, J. R.; Kushel, M. (2014). The health of homeless people in high-income countries: descriptive epidemiology, health consequences, and clinical and policy recommendations. The Lancet, 384(9953), 1529–1540. https://doi.org/10.1016/S0140-6736(14)61132-6
Fazel, S.; Khosla, V.; Doll, H.; Geddes, J. (2008). The prevalence of mental disorders among the homeless in western countries: Systematic review and meta-regression analysis. PLoS Medicine, 5(12), e225. https://doi.org/10.1371/journal.pmed.0050225
FEANTSA (2005). ETHOS - European Typology of Homelessness and housing exclusion. Brussels. Recuperat en: http://www.feantsa.org/download/en-16822651433655843804.pdf
Generalitat de Catalunya (2020). El sistema català de protecció a la infància i l’adolescència. Disponible en: https://treballiaferssocials.gencat.cat/ca/ambits_tematics/infancia_i_adolescencia/proteccio_a_la_infancia_i_ladolescencia/el_sistema_catala_de_proteccio_a_la_infancia_i_ladolescencia/index.html#googtrans(ca|es)
Gorbalenya, A. E.; Baker, S. C.; Baric, R. S.; de Groot, R. J.; Drosten, C.; Gulyaeva, A. A.; … Ziebuhr, J. (2020). Severe acute respiratory syndrome-related coronavirus: The species and its viruses-a statement of the Coronavirus Study Group. BioRxiv, 1–15. https://doi.org/10.1101/2020.02.07.937862
HUD Exchange. (2017). 2017 AHAR: Part 1 - PIT Estimates of Homelessness in the U.S. - HUD Exchange. Recuperat el 26 de febrer de 2019 en: https://www.hudexchange.info/resource/5639/2017-ahar-part-1-pit-estimates-of-homelessness-in-the-us/
INE (2012). Encuesta a las personas sin hogar. Madrid: Instituto Nacional de Estadística.
Milburn, N. G.; Stein, J. A.; Lopez, S. A.; Hilberg, A. M.; Veprinsky, A.; Arnold, E. M.; … Comulada, W. S. (2019). Trauma, family factors and the mental health of homeless adolescents. Journal of Child and Adolescent Trauma, 12(1), 37–47. https://doi.org/10.1007/s40653-017-0157-9
OMS (2017a). Definició de salut mental. Organització Mundial de la Salut.
OMS (2017b). Malalties cròniques. Recuperat el 21 de maig de 2020 en: https://www.who.int/topics/chronic_diseases/es/
Otero, V. (1998). La cronicidad como concepto contratransferencial. Revista de La Asociación Española de Neuropsiquiatría., 18(66), 253–268. Recuperat en: http://www.revistaaen.es/index.php/aen/article/view/15588/15447
Piat, M.; Polvere, L.; Kirst, M.; Voronka, J.; Zabkiewicz, D.; Plante, M. C.; … Goering, P. (2015). Pathways into homelessness: Understanding how both individual and structural factors contribute to and sustain homelessness in Canada. Urban Studies, 52(13), 2366–2382. https://doi.org/10.1177/0042098014548138
Sales, A. (2015). How many homeless people live in Spain? Incomplete sources and impossible predictions. European Journal of Homelessness, 9(2), 215–231.
Social.Cat. (2019). Unes 60 persones dormen cada nit al carrer a Girona - Social.cat. Recuperat el 23 de maig de 2020 en: https://www.social.cat/noticia/9596/unes-60-persones-dormen-cada-nit-al-carrer-a-girona
Springer, S. (2000). Homelessness: a proposal for a global definition and classification. Habitat International, 24(4), 475–484. https://doi.org/10.1016/S0197-3975(00)00010-2
Sundin, E. C.; Baguley, T. (2015). Prevalence of childhood abuse among people who are homeless in Western countries: a systematic review and meta-analysis. Social Psychiatry and Psychiatric Epidemiology, 50(2), 183–194. https://doi.org/10.1007/s00127-014-0937-6
Toro, P. A.; Tompsett, C. J.; Lombardo, S.; Philippot, P.; Nachtergael, H.; Galand, B.; … Harvey, K. (2007). Homelessness in Europe and the United States: A comparison of prevalence and public opinion. Journal of Social Issues, 63(3), 505–524. https://doi.org/10.1111/j.1540-4560.2007.00521.x
Drets
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial 4.0.
(c) Facultat d'Educació Social i Treball Social Pere Tarrés. Universitat Ramon Llull, 2020
Drets d'autor
Educació social. Revista d'intervenció socioeducativa es publica en accés obert sota la llicència Creative commons reconeixement-nocomercial (by-nc): es permet l’ús del seu contingut sempre que se citi l’autor o l’autora i la publicació, amb la seva adreça electrònica exacta. Es permet la generació d’obres derivades sempre que no se’n faci un ús comercial. Tampoc no es pot utilitzar l’obra original amb finalitats comercials.
El copyright © de la revista pertany a la Facultat d'Educació Social i Treball Social Pere Tarrés. Universitat Ramon Llull