Com citar
Resum
El text que segueix revisa una de les iniciatives que ha caracteritzat i identificat de manera especial el que avui entenem com a educació en el lleure: les colònies per a infants. Han estat milers els nens i nenes de Catalunya que han viscut i han après en aquesta mena d’escoles a l’aire lliure des de finals del segle xix i fins als nostres dies. Un recorregut que en el cas de Catalunya ha complert cent vint-i-cinc anys. En les línies següents es comenten breument deu fites o moments significatius d’aquesta història amb el propòsit que ens ajudin a fer-nos una idea de la seva evolució al llarg d’aquests anys. L’article finalitza amb una consideració breu a l’aportació que han fet les colònies, apuntant, també, alguns dels reptes que haurien d’afrontar per conservar la seva finalitat educativa.
Paraules clau
Referències
Ajuntament de Barcelona. Comissió de Cultura (1932). L’obra de colònies escolars, banys de mar i semicolònies per als alumnes de les escoles de Barcelona (1906-1931). Barcelona: Arts Gràfiques, S.A., Successors
d’Henrich i Cª. Bion, W. (1887). Les colonies de vacances. Mémoire historique et statistique. París: Delegrava y Hachette.
Bosom, N.; Mateu, R. (1992). La colònia escolar de Vilamar. Dues formes de treball. En 11enes. Jornades d’Història de l’Educació als Països Catalans (p. 345-356). Reus: Ed. del Cercle de Lectura.
Calderón, D.; Gustems, J; Caldrón, C. (2016). Objetivos pedagógicos de las colonias y campamentos de verano: Una revisión histórica. RES - Revista de Educación Social, 22, 331–347.
Capdevila, C. (20 maig 2007). Entusiasme sospitós. Avui, contraportada. Casademont, A. (2014). Les colònies infantils a Catalunya durant la Guerra Civil (1936-1939). Treball Final de Grau, Universitat de Girona. Recuperat:
http://hdl.handle.net/10256/9500
Cercós, R. (2017). Dues colònies escolars: Les colònies a Capdella (1917-1918) d’Artur Martorell i el Diari de Vilamar (1922), la crònica de la República d’Infants de la colònia de Calafell de Pere Vergés. Temps d’Educació,
, 277–282.
Cohen, A. (1966): La infancia entre la vida y la muerte. La mortalidad de los niños. En Borràs, J. M. (dir.). Historia de la infancia en la España contemporánea 1834-1936 (p. 107-148). Madrid: Ministerio de Trabajo y Asuntos
Sociales - Fundación Germán Sánchez Ruipérez.
Comision de Colonias Escolares y Escuelas del Bosque (1914). Actuación pedagógica de la Comisión. Barcelona: Ayuntamiento Constitucional de Barcelona.
Domènech, S. (1993). Manuel Ainaud i la tasca pedagògica a l’Ajuntament de Barcelona. Tesi doctoral. Divisió de Ciències de l’Educació, Departament de Teoria i Història de l’Educació, Universitat de Barcelona.
Federació Diocesana de Casals (1959). Casal d’estiu. Mètode: Mística, organització i tècniques. Girona: Multicòpia d’ús privat.
Franch, J. (1969). Clubs d’espai per a infants i adolescents: el cicle de l’any. Barcelona: Hogar del Libro.
Franch, M.; Rial, R.; Riba, J. M. (ed.) (1999). Escoltisme i educació. Capellades: Eumo Editorial.
Galí, A. (1979). Història de les institucions i del moviment cultural a Catalunya 1900 a 1936. Llibre II. Ensenyament primari. Segona part. Barcelona: Fundació Alexandre Galí.
Houssaye, J. (1989). Le livre des colos. Histoire et évoution des centres de vacances pour enfants. París: La Documentation Française.
Llopis, R. (1933). La revolución en la escuela. Dos años en la Dirección General de Primera Enseñanza. Madrid: Aguilar.
Mata, M. (2000). Amagatalls de la renovació pedagògica: en els 25 anys d’Escoltes Catalans. Barcelona: Fundació Catalana de l’Escoltisme Laic “Josep Carol”.
Moreno, P. L. (2009). De la caridad y la filantropía a la protección social del estado: las colonias escolares de vacaciones en España (1887-1936). Historia de la Educación, 28, 135–159.
Presidencia del Consejo de Ministros (1935). Anuario Estadístico de España. Año XIX – 1934. Madrid: Sucesores de Rivadeneyra.
Puig, E.; Vila, J. (2005). Cent anys de colònies de vacances a Catalunya (1893-1993). Dels inicis a la Guerra Civil. Barcelona: Editorial Mediterrània.
Rey-Herme (1954). Les colonies de vacances en France. Origines et primiers developpements (1881-1906). París: Edició de l’autor.
Rodríguez, J. F. (2016). La primera colonia escolar de vacaciones para niños pobres de las escuelas públicas madrileñas (1887). El Futuro del Pasado,7, 407-439. http://dx.doi.org/10.14516/fdp.2016.007.001.014
Sáez, J. (1988). El Frente de Juventudes: política de juventud en la España de la postguerra (1937-1960). Madrid: Siglo Veintiuno editores.
Salcedo, E. (1900). Las colonias escolares de vacaciones en España durante los años de 1887-1897. Madrid: Imprenta de Ricardo Rojas.
Soler, P. (2008). Les colònies escolars i altres iniciatives paraescolars en el context de la fundació de l’IEC. En Pedagogia, política i transformació social (1900-1917). L’educació en el context de la fundació de l’Institut d’Estudis Catalans (p. 299-325). Barcelona: Societat d’Història de l’Educació dels Països de Llengua Catalana. Institut d’Estudis Catalans.
Soler, P. (1995). L’educació en el lleure a Girona. Capellades: Universitat de Girona i Llibre del Segle.
Trilla, J. (1995): Pedagogia del lleure, una reflexió teòrica. En Actes del Col·loqui Universitari Artur Martorell, educador del nostre temps (p. 103-143). Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
Trilla, J. (2012). Els discursos de l’educació en el lleure. Educació Social. Revista d’Intervenció Socioeducativa, 50, 31–45.
Vergés, P. (1932). La vida espiritual a “Vilamar”. Conferència donada a la sala d’actes de la casa de l’Ardiaca el 30 d’octubre del 1930. Ajuntament de Barcelona, Comissió de Cultura.
Drets
Drets d'autor
Educació social. Revista d'intervenció socioeducativa es publica en accés obert sota la llicència Creative commons reconeixement-nocomercial (by-nc): es permet l’ús del seu contingut sempre que se citi l’autor o l’autora i la publicació, amb la seva adreça electrònica exacta. Es permet la generació d’obres derivades sempre que no se’n faci un ús comercial. Tampoc no es pot utilitzar l’obra original amb finalitats comercials.
El copyright © de la revista pertany a la Facultat d'Educació Social i Treball Social Pere Tarrés. Universitat Ramon Llull