Resum
La fi de l’activitat terrorista no ha suposat un terme final per a la victimització generada per ETA. Els seus efectes continuen presents en la societat basca, reclamant l’atenció institucional tant en la cura i reparació integral, com pel que fa a l’aclariment de la veritat i la lluita contral’oblit i la impunitat, àmbits en els quals l’adopció d’una perspectiva victimològica i de justícia restaurativa resulten del major interès. Les exigències s’estenen igualment a les vulneracions de drets humans que es van generar des dels agents públics amb la seva aquiescència o
tolerància. Cal insistir en les distàncies criminològiques i victimològiques existents entre tots dos fenòmens, i evitar la confusió en el seu tractament normatiu i institucional. Quant a la victimització procedent de l’abús de poder, una llei de prevenció de la tortura, maltractaments
i reparació integral de les víctimes constituiria un instrument apropiat des de l’òptica victimològica, ateses les insuficiències que presenten els mecanismes penals i processals tradicionals.
Paraules clau
Referències
Beristain (2011). “La religión genera violencia. Más genera paz y justicia victimal”. En: Muñoz Conde et al. (eds.). Un derecho penal comprometido. Libro Homenaje al Profesor Dr. Gerardo Landrove Díaz, Valencia, 141 ss.
De la Cuesta Arzamendi (2003). “Reflexiones sobre el protagonismo social de las víctimas del terrorismo”. Bake Hitzak, 49, 46 ss.
De la Cuesta Arzamendi (2009). “El principio de humanidad en Derecho Penal”. Eguzkilore. Cuaderno del Instituto Vasco de Criminología,23, 209 ss.
De la Cuesta Arzamendi (2014), ¿Una ley vasca de prevención de la tortu-ra?”. En Landa (dir.). Justizia trantsizionala: proposamenak Euskal Herria-rentzat / Justice transitionnelle: propositions pour le Pays Basque / Justicia transicional: propuestas para el caso vasco / Transitional Justice: Propo-sals for the Basque Case, Institut Universitaire Varenne, 371 ss.
De la Cuesta Arzamendi et al. (2012).Impulso de la paz y de la memoria de las víctimas del terrorismo. Evaluación de las políticas de impulso de la paz y fortalecimiento de la memoria de las víctimas del terrorismo, Saarbrücken.
De la Cuesta Arzamendi et al. (2014). Terrorismo e Impunidad. Significado y respuestas desde la justicia victimal. Paracuellos del Jarama.
De la Cuesta Arzamendi / Varona Martínez (2015). “El derecho a la memoria de las víctimas del terrorismo”. Testimonio de silencio, 47, julio, 7 ss.
De la Cuesta Arzamendi (dir.) Varona Martínez (autora) et al. (2014). Víctimas del terrorismo residentes en la CAPV. Desazón y esperanza en víc-timas indirectas de asesinatos, Año 2013, Servicio Editorial de la Universi-dad del País Vasco.
De la Cuesta Arzamendi (dir.), Varona Martínez (autora) et al. (2015). El derecho a la memoria de las víctimas del terrorismo, Vitoria Gasteiz.Dünkel(1990).“La conciliación delincuente-víctima y la reparación de daños: desarrollos recientes del Derecho penal y la práctica del Derecho penal en el Derecho comparado”. En: Beristain/De la Cuesta (eds.), Victimología, Sant Sebastià, 113 ss.
Elzo(2014). Tras la losa de ETA. Por una sociedad vasca, justa y reconciliada, Boadilla del Monte.Fonseca et al. (2014). Informe sobre la situación procesal de los atentados perpetrados por organizaciones terroristas con resultado de muerte entre 1960 y 2014. Caso vasco, Vitoria-Gasteiz.
Fernández(2017). “Reinserción y justicia restaurativa en las políticas de convivencia del Gobierno Vasco”. En: De la Cuesta/Subijana (dirs.). Justicia restaurativa y terapéutica. Hacia innovadores modelos de justicia, Valencia, 37 ss.
Giménez Salinas; Rodríguez (2017). “El concepto Restaurativo como principio en la resolución de conflictos”. En: De la Cuesta/Subijana (dirs.). Justicia restaurativa y terapéutica. Hacia innovadores modelos de justicia, Valencia, 61 ss.
Martín Beristain (coord.) (2017). Saliendo del olvido. Informe de la Comisión de Valoración sobre víctimas de violaciones de derechos humanos y otros sufrimientos injustos producidos en un contexto de violencia de mo-tivación política en la Comunidad Autónoma del País Vasco (1960-1978), Vitoria-Gasteiz.
Mate (2008). “Reflexiones sobre la justicia de las víctimas”. Estudios de Filosofía, Instituto de Filosofía. Universidad de Antioquia, octubre, 249 ss.
Mate (2017). “Veinte años después, el mito de la pluralidad de relatos”. El Periódico, 9/07/2017 http://www.elperiodico.com/es/opinion/20170709/veinte-anos-despues-asesinato-miguel-angel-blanco-eta-pluralidad-articulo-reyes-mate-6154672
Mayor Zaragoza (2013). “Cultura de paz: la gran transición de la fuerza a la palabra”. Ferrol Análisis. Revista de pensamiento y cultura, 28, 2013, 36 ss.
Pascual Rodríguez et al. (2013). Los ojos del otro. Encuentros restaurati-vos entre víctimas y ex miembros de ETA, 2a ed., Madrid. Subijana Zunzunegui (2012). “El paradigma de humanidad en la Justicia Restaurativa”, Eguzkilore. Cuaderno del Instituto Vasco de Criminología, 26, 2012, 143 ss.
Varona (2013). “The meaning of impunity: what do victims, offenders and society think of restorative encounters in the context of ETA terrorism in Spain?”. Restorative Justice: An International Journal, 1, 215 ss.
Varona Martínez; Soleto Muñoz (2014), “Restorative Justice in Terrorist Victimisations: Comparative Implications”. Oñati socio-legal series, vol. 4, 3 ss
Drets
Drets d'autor
Educació social. Revista d'intervenció socioeducativa es publica en accés obert sota la llicència Creative commons reconeixement-nocomercial (by-nc): es permet l’ús del seu contingut sempre que se citi l’autor o l’autora i la publicació, amb la seva adreça electrònica exacta. Es permet la generació d’obres derivades sempre que no se’n faci un ús comercial. Tampoc no es pot utilitzar l’obra original amb finalitats comercials.
El copyright © de la revista pertany a la Facultat d'Educació Social i Treball Social Pere Tarrés. Universitat Ramon Llull


