El model de l’acompanyament extensiu dels adolescents: més enllà de l’educació en medi obert
PDF
PDF (Castellano)


Citacions a Google Acadèmic

Com citar

Avià Faure, Salvador et al. “El model de l’acompanyament extensiu dels adolescents: més enllà de l’educació en medi obert”. Educació social. Revista d’intervenció socioeducativa, no. 66, pp. 106-22, doi:10.34810/EducacioSocialn66id313800.


Resum

Es presenta un nou enfocament de l’acompanyament educatiu dels adolescents a partir del medi obert. L’objectiu és afavorir el desenvolupament positiu integral aplicant un model ecològic que abordi els diferent nivells d’interacció entre jove i context. El model proposat, basat en la figura d’un educador d’adolescents que interactua amb la comunitat, permet una intervenció altament eficaç. Té en compte la totalitat de l’experiència vital dels joves i promou el seu empoderament i protagonisme en els propis processos de desenvolupament i de creació de projecte de vida.

Paraules clau

  • acompanyament educatiu
  • adolescència
  • medi obert
https://doi.org/10.34810/EducacioSocialn66id313800
PDF
PDF (Castellano)

Referències

Benson, P. L. (1997). All kids are our kids. San Francisco: Jossey-Bass.

Benson, P. L.; Scales, P. C.; Hamilton, S. F.; Sesma, A. Jr. (2006). Posi-tive youth development: Theory, research and applications. En R.M. Lerner (Ed.), Theoretical models of human development. Volume 1 of Handbook of Child Psychology (6th ed., pp. 894–941). Editors-in-chief: W. Damon & R.M. Lerner. Hoboken, NJ: Wiley.

Bisquerra, R.; Pérez, N. (2007). Las competencias emocionales. Educa-ción XXI, 10.

Bronfenbrenner, U.; Morris, P. A. (1998). The ecology of developmental processes. In W. Damon & R. Lerner (1998). Handbook of child psychology: Theoretical models of human development, Volume 1, 5th ed., , (pp. 993-1028). Hoboken, NJ, US: John Wiley & Sons Inc.Bourdieu, P. (1964) La Reproduction. Éléments pour une théorie du systè-me d’enseignement. París: Éditions de Minuit.

Bourdieu, P. (1979). La distinction. Critique sociale du jugement. Paris: Éditions de Minuit.

Díaz-Aguado, M. J. (2005). La violencia entre iguales en la adolescencia y su prevención desde la escuela. Psicothema, 17 (4), 549-588.

Dubet, F. (2004) L’école des chances: qu’est-ce qu’une école juste? París: Seuil.

Erikson, E. (1972). Adolescence et crise. La quête de l’identité. París: Fla-mmarion.

Funes, A. (2008). L’acompanyament educatiu dels infants i adolescents, de les seves famílies, de les escoles, des del municipi. VII Jornada de Bones Pràctiques Locals en Educació. Acompanyament a l’escolaritat: una aproxi-mació pràctica. Sant Vicenç dels Horts, 8 de maig de 2008.

Frankl, V. (1991). El hombre en busca del sentido. Barcelona: Herder.

Garcia, M. (2004). L’absentisme escolar a l’ensenyament primari i secundari obligatori. Alguns resultats de la recerca. Educar 33, 159-180.

Giroux, H. (1983). Theory and Resistance in Education: Towards a Pedagogy for the Opposition, 2nd Edition. Connecticut: Bergin & Garvey.

Larson, R. (2000). Toward a Psychology of Positive Youth Development. American Psychologist, 55 (1), 170-183.

Lerner, R. M.; Benson, P. I. (2003). Developmental assets and assetbuil-ding communities: Implications for research, policy and practice. Nueva York: Kluver Academic/Plenum.

Lerner, R. M. (2002). Concepts and theories of human development (3rd ed.). Mahwah, NJ: Lawrence Erlbaum Bronfenbrenner, U. & Morris, P. A. (1998). The ecology of developmental processes. En W. Damon (Ed.) Han-dbook of Child Psychology(5th ed., pp. 993–1027). New York: Wiley and Sons.

Lerner, R. M.; Lerner, J. V.; Almerigi, J. B.; Theokas, C.; Phelps, E.; Gestsdottir, S.; Smith, L. M. (2005). Positive Youth Development, Parti-cipation in community youth development programs, and community con-tributions of fifth-grade adolescents findings from the first wave Of the 4-H study of Positive Youth Development. The Journal of Early Adolescence, 25(1), 17-71.

López, F. (2008). Necesidades en la infancia y en la adolescencia. Respuesta familiar, escolar y social. Madrid: Pirámide.

Marcia, J. E.; Waterman, A. S.; Matteson, D. R.; Archer, S. L.; Orlofsky, J. L. (2012). Ego identity: A handbook for psychosocial research. Springer Science & Business Media.

Oliva, A.; Parra, A.; Pertegal, M. A.; Ríos, M.; Antolín, A. (2008). La promoción del desarrollo adolescente: recursos y estrategias de interven-ción. Sevilla: Consejería de Salud, Junta de Andalucía.

Pourtois, J. P.; Desmet, H. (1997). La vie postmoderne. París: Presse Uni-versitaire de France.

Rappaport, J. (1987). Terms of empowerment/exemplars of prevention: Toward a theory for community psychology. American journal of communi-ty psychology, 15(2), 121-148.

Reay, D. (2006). The zombie stalking English schools: social class and edu-cational inequality. British Journalof educational studies, 54 (3), 288-307.

Simpson, A. R. (2001). Raising teens. A Synthesis of Research and a Foun-dation for Action. Proyecto del Parenting of Adolescents Center for Health Communication, Harvard School of Public Health.

Viguer, P. (2004). Optimización Evolutiva. Fundamentos del desarrollo óp-timo. Madrid: Pirámide.

Willis, P. (1974) Learning to Labor: How Working Class Kids Get Working Class Jobs New York: Columbia University Press.