Violència, dona i diversitat funcional. La vulnerabilitat augmentada
PDF
PDF (Castellano)


Citacions a Google Acadèmic

Com citar

Pié Balaguer, Asun; and Riu Pascual, Carme. “Violència, dona i diversitat funcional. La vulnerabilitat augmentada”. Educació social. Revista d’intervenció socioeducativa, no. 58, pp. 41-60, doi:10.34810/EducacioSocialn58id284933.


Resum

L’article aborda el fenomen de la violència en el camp intersectorial de les dones ambdiversitat funcional. Situa les seves causes, característiques i especificitats apel·lant auna reflexió que faci palesa la invisibilitat d’aquesta situació. Finalment, s’apunten les aportacions produïdes per les mateixes dones amb diversitat funcional en el marc de l’associació Dones No Estàndards.

Paraules clau

violència de gènere, discapacitat, vulnerabilitat, dona, diversitat funcional violencia de género, discapacidad, vulnerabilidad, mujer, diversidad funcional domestic violence, disability, vulnerability, women, functional diversity
https://doi.org/10.34810/EducacioSocialn58id284933
PDF
PDF (Castellano)

Referències

Arnau, S. (2009). “El cuidado y sus perversiones. La cultura de la violencia”. En: Intersticios: Revista Sociológica de Pensamiento Crítico, 3 (2), 67-83.

Allué, M. (2003). DisCapacitados: la reivindicación de la igualdad en la diferencia. Barcelona: Bellaterra.

Colectivo Ioé (2012). Discapacidades e inclusión social. Colección Estudios Sociales, 33. Barcelona: Obra Social “la Caixa”.

Diversos autors (1998). Violencia: mujer y discapacidad. En línia en: http://www.asoc-ies.org (12/02/2012).

Diversos autors (2001). Forgotten Crimes: The holocaust and people with disabilities. Oakland: Disability Rights Advocates.

Fernandez, F.; Feixa, C. (2004). “Una mirada antropológica sobre las violencias”. En: Alteridades, 14 (27), 159-174.

Fougeyrollas, P. et al. (2008). “Entre la colère... et la ruptura du lien social. Des personnes ayant des incapacités témoignent de leur expérience face aux carences de la protection sociale”. En: Service social, 54,1, 99-115.

Goffman, E. (1961). Internados: ensayos sobre la situación social de los enfermos mentals. Madrid: Amorrortu.

Iglesias, M. (2011). “Violencia contra las mujeres con diversidad funcional”. En: Pérez i Escobar (coord). Perspectivas de la violencia de género. Madrid: Grupo 5, 185-200.

International Network of Women with Disabilities (INWWD) (2010). Violence against Women with Disabilities. En línia en: http://observatorioviolencia.org (12/02/2012).

Institut Català de la Dona (2003). La discriminació en contra de les dones amb discapacitat: 2ª Conferència europea de ministres responsables de les polítiques d’integració de les persones amb discapacitat. Barcelona: Generalitat de Catalunya.

Marion, I. (2000). “Las cinco caras de la opresión”. En: La justicia y la política de la diferencia. Madrid: Cátedra. 71-113.

Murphy, R. (1990). Vivre à corps perdu. Le témoignage et le combat d’un anthropologue paralysé. París: Plou.

Korff-Sausse, S. (1996). “L’énigme des origines: quelques réflexions psychanalytiques sur handicap et sexualité”. En: Handicaps et inadaptations-Les cahiers du Ctnerhi, 71, 32-41.

Korff-Sausse, S. (1996). Le miroir brisé. L’enfant handicapé, sa familla et le psychanalyste. París: Calmann Levy.

Korff-Sausse, S. (2000). Les représentations du handicap, accueiller la différence. En línia en: http://www.espace-ethique.org (10/02/2002).

Korff-Sausse, S. (2001). D’Oedipe à Frankenstein. Paris: Desclée de Brower.

Korff-Sausse, S. (2005). “Un exclu pas comme les autres. Handicap et exclusión”. En: Cliniques méditerranéennes, 72, 133-146.

Maraña, J. J. (2006). Teoría de incapaces. En línia en: http://asoc.ies.org/vidaindepen/docs/teoriadeincapaces.pdf (12/02/2012).

Pérez de Lara, N. (2001). “Identidad, diferencia y diversidad: mantener la pregunta viva”. En: Larrosa y Skliar Habitantes de Babel. Políticas y poéticas de la diferencia. Barcelona: Laertes, 309.

Pié, A. (2005). “Dona, cossos i diskapacitats”. En: Revista Temps d’Educació, 29, 313-321.

Pié, A. (2009). “Imatges de la discapacitat”. En: Educació Social. Revista d’Intervenció Socioeducativa, 42, 93-103.

Pié, A. (Coord.) (2012). Deconstruyendo la dependencia: propuestas para una vida independiente. Barcelona: UOC.

Pié, A. (2014). Por una corporeidad postmoderna. Nuevos tránsitos sociales y educativos para la interdependencia. Barcelona: Pedagogías contemporáneas. UOC.

Radtke, D.; Barbuto, R.; Napolitano, E.; Iglesias, M. (2003).“Information Kit Violence means death of the soul”. En: Disabeld Girls and Women-Vic-tims of Violence-Awareness Raising Campaign and Call For Action. Daphne programme. DPI-UEC. En línia en http://www.asoc-ies.org (12/02/2012).

Riu, C. (2003). La Construcción Social de la discapacidad Manifiesta en la Mujer. Barcelona: Associació Dones No Estàndards.

Riu, C. (2005). Propostes d’Acció: La Contextualitat, del gènere i la Discapacitat. Barcelona: Associació Dones No Estàndards.

Riu, C. (2006).“Normalisme”. En: SOM. Barcelona: Associació Dones No Estàndards.

Riu, C. (2007). El normalisme: una pràctica violenta. Material inèdit.

Riu, C. (2012). “El feminismo y las políticas de la dependencia”. En: Pié (Coord.) Desconstruyendo la Dependencia: propuestas para una vida independiente. Barcelona. UOC.

Sanahuja, M. E. (2002). Cuerpos sexuados, objetos y prehistoria. Madrid: Cátedra.