Com citar
Resum
Algunes opinions consideren que tot el teatre és social; i això és així perquè sense el grup no existeix, és un acte de comunicació entre persones: actors i públic. En alguns formats de teatre social, la divisió entre públic i actors es trenca expressament per a generar rerlexió i canvi. El teatre és un recurs que ens permet articular propostes d'expressió amb llenguatges ben diversos com la dansa, la plàstica, la música, l 'expressió corporal, oral i escrita, vinculades en un projecte comú en que els participants poden trobar el millor espai per a desenvolupar-se. Es presenten algunes experiències en les que es podrien emmarcar dins el que anomenem teatre social.Paraules clau
Referències
Baldwin, C. Bidit, T. (2 002), Teatro de creación. Ed Ñaque.
Baldwin, C. (2003), Stage directing. Ed . Crowood .
Bercebal, F. ( 1995), Drama. un estadio intermedi o entre el juego y el teatro. Ed. Ñaque.
Boal, A. (2002), Juegos para actores y no actores. Alba Editorial.
Cassanelli, F. ( 1988), Gesticulant. 40 fitxes per fer teatre a l escola. Ed . Alioma. ´
Johnstone, K. (2002), Impro. Improvisación y el teatro. Ed . Cuatro Vientos.
Jara, J. (2000), El clown. un navegante de las emociones. Ed . Gráficas Olimpia , S.L.
Motos,T. Tejedo, F. ( 1999), Prácticas de dramatización. Ed. La avispa/Teoría y técnica teatral.
Laferriere, G. ( 1997), La pedagogía puesta en escena. Ed. Ñaque. Laferriere, G. ( 1997). Prácticas creativas para una enseñanza dinámica. Ed. Ñaque.
Poulter, C. (1987), Jugar al juego. Ed. Ñaque
Drets
Drets d'autor
Educació social. Revista d'intervenció socioeducativa es publica en accés obert sota la llicència Creative commons reconeixement-nocomercial (by-nc): es permet l’ús del seu contingut sempre que se citi l’autor o l’autora i la publicació, amb la seva adreça electrònica exacta. Es permet la generació d’obres derivades sempre que no se’n faci un ús comercial. Tampoc no es pot utilitzar l’obra original amb finalitats comercials.
El copyright © de la revista pertany a la Facultat d'Educació Social i Treball Social Pere Tarrés. Universitat Ramon Llull