La Recepció de la filosofia de l'educació de Giovanni Gentile: del neoidealisme al neoespiritualisme
Article Sidebar
Citacions a Google Acadèmic
Main Article Content
Jordi García i Farrero
Isabel Vilafranca i Manguán
Conrad Vilanou i Torrano
En aquest article es duu a terme una aproximació a la recepció de la filosofia de
l'educació de Giovanni Gentile (1875-1944), un dels pensadors més importants del corrent
neoidealista que l'any 1922 va formar part del primer gabinet de Mussolini com
a ministre d'Instrucció Pública, des d'on va endegar una reforma educativa de caràcter
humanista, conservadora i elitista, que va merèixer l'atenció dels nostres educadors. En
aquest sentit, i després d'unes notes introductòries sobre el Risorgimento, es presenta el
combat que el neoidealisme va mantenir contra el positivisme i el liberalisme, en uns
moments de profunda crisi en la cultura europea. A continuació, es revisa l'alternativa
que va representar el monisme neoidealista, que redueix la pedagogia a una disciplina
estrictament filosòfica, a l'esquema pedagògic herbartià, que com és sabut separa l'educació
en dues grans esferes, la psicològica i l'ètica. Finalment, es detallen alguns aspectes
de l'herència de Gentile dins del franquisme i, sobretot, es planteja la seva incidència
sobre el neoespiritualisme (amb autors com ara Michele Federico Sciacca), vist com un
fruit tardà del neoidealisme. Si després de 1945 el neoidealisme va perdre adeptes, a
partir del maig del 68 el neoespiritualisme va començar a retrocedir, justament quan
s'anunciava la mort de la Pedagogia o, el que és el mateix, la mort de la Pedagogia filosòfica
que per alguns equival a pedagogia dogmàtica o pedagogia metafísica.
l'educació de Giovanni Gentile (1875-1944), un dels pensadors més importants del corrent
neoidealista que l'any 1922 va formar part del primer gabinet de Mussolini com
a ministre d'Instrucció Pública, des d'on va endegar una reforma educativa de caràcter
humanista, conservadora i elitista, que va merèixer l'atenció dels nostres educadors. En
aquest sentit, i després d'unes notes introductòries sobre el Risorgimento, es presenta el
combat que el neoidealisme va mantenir contra el positivisme i el liberalisme, en uns
moments de profunda crisi en la cultura europea. A continuació, es revisa l'alternativa
que va representar el monisme neoidealista, que redueix la pedagogia a una disciplina
estrictament filosòfica, a l'esquema pedagògic herbartià, que com és sabut separa l'educació
en dues grans esferes, la psicològica i l'ètica. Finalment, es detallen alguns aspectes
de l'herència de Gentile dins del franquisme i, sobretot, es planteja la seva incidència
sobre el neoespiritualisme (amb autors com ara Michele Federico Sciacca), vist com un
fruit tardà del neoidealisme. Si després de 1945 el neoidealisme va perdre adeptes, a
partir del maig del 68 el neoespiritualisme va començar a retrocedir, justament quan
s'anunciava la mort de la Pedagogia o, el que és el mateix, la mort de la Pedagogia filosòfica
que per alguns equival a pedagogia dogmàtica o pedagogia metafísica.
Article Details
Com citar
García i Farrero, Jordi et al. “La Recepció de la filosofia de l’educació de Giovanni Gentile: del neoidealisme al neoespiritualisme”. Educació i Història: revista d’història de l’educació, pp. 179-22, https://raco.cat/index.php/EducacioHistoria/article/view/309642.
Articles més llegits del mateix autor/a
- Isabel Vilafranca i Manguán, La Filosofía de la educación de Rousseau: el naturalismo eudamonista , Educació i Història: revista d'història de l'educació: Núm. 19: (gener-juny 2012)
- Albert Esteruelas i Teixidó, Jordi García i Farrero, Maig del 68 i la incidència en els discursos pedagògics pobres , Educació i Història: revista d'història de l'educació: Núm. 33 (Gener-Juny 2019)
- Raquel de la Arada Acebes, Ferran Sánchez Margalef, Conrad Vilanou i Torrano, Rússia, entre la tradició ortodoxa i la Revolució soviètica , Educació i Història: revista d'història de l'educació: Núm. 33 (Gener-Juny 2019)
- Conrad Vilanou i Torrano, Un article de Joaquim Xirau sobre l'educació sexual , Educació i Història: revista d'història de l'educació: Núm. 3: (1997-1998)
- Isabel Vilafranca i Manguán, Eulàlia Collelldemont Pujadas, Presentació. La recepció pedagògica de la cultura europea. El llegat en la construcció d'Europa des de la Gran Guerra , Educació i Història: revista d'història de l'educació: Núm. 33 (Gener-Juny 2019)
- Eulàlia Collelldemont Pujadas, Isabel Vilafranca i Manguán, Viatges mentals a Europa des de l'escola: Europa a través de les plaques de projecció , Educació i Història: revista d'història de l'educació: Núm. 33 (Gener-Juny 2019)
- Xavier Laudo Castillo, Albert Esteruelas i Teixidó, Jordi García i Farrero, Idees pedagògiques del taoisme: elements per a una pedagogia líquida entre la naturalesa i la norma , Educació i Història: revista d'història de l'educació: Núm. 23: (gener-juny 2014)
- Conrad Vilanou i Torrano, Isabel Vilafranca i Manguán, La joventut en el context cultural d'entreguerres (1919-1939) , Educació i Història: revista d'història de l'educació: Núm. 6: (2003)
- Raquel de la Arada Acebes, Conrad Vilanou i Torrano, Antonieta Carreño i Aguilar, Lectura pedagògica de la novetat cristiana. Una aproximació a través de la filosofia de l'educació de Joaquim Xirau i Octavi Fullat , Educació i Història: revista d'història de l'educació: Núm. 23: (gener-juny 2014)
- Conrad Vilanou i Torrano, Eulàlia Collelldemont Pujadas, Per un Patrimoni conceptual de J. J. Rousseau , Educació i Història: revista d'història de l'educació: Núm. 19: (gener-juny 2012)