La forma social del secret. Cossos generitzats, sentits i menstruació

Article Sidebar

PDF (English) ePUB (English)

Main Article Content

Olga Sabido-Ramos
Universitat Autònoma Metropolitana Azcapotzalco

En aquest article mostraré com la forma social del secret en el sentit de Simmel travessa l’experiència sensorial de la menstruació i les seves polítiques de percepció. Per aconseguir l’anterior, he dividit l’article en tres seccions. En primer lloc, presento un resum dels últims estudis crítics sobre la menstruació, que ens permeten pensar en ella com un objecte d’estudi sociològic i recolzar aquesta proposta. En segon lloc, i utilitzant l’enfocament de la sociologia relacional i dels estudis sensorials de Simmel, demostro que un dels mecanismes de les polítiques de percepció de la menstruació ha estat mantenir-la en secret. En tercer lloc, presento una sociologia dels sentits relacionada amb el secret de la menstruació i basada en les troballes d’un estudi recent. Aquestes troballes mostren que, encara que hi ha una tendència a resignificar l’experiència de la menstruació en solidaritat amb les amistats, prevalen les polítiques de percepció que porten les dones a amagar la menstruació a íntims i a desconeguts. D’altra banda, encara que les olors de la menstruació s’han estigmatitzat i continuen estigmatitzant-se, l’ús de nous artefactes o tècniques d’higiene menstrual permet una certa resignificació de l’olor menstrual, encara que això requereix disposar de determinades condicions materials.

Paraules clau
Simmel, secret, cossos, sentits, gènere

Article Details

Com citar
Sabido-Ramos, Olga. “La forma social del secret. Cossos generitzats, sentits i menstruació”. Digithum, no. 28, pp. 1-11, doi:10.7238/d.v0i28.396384.
Drets
Creative Commons License

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.

(c) Olga Sabido-Ramos, 2022


Drets d'autor

Els continguts publicats a Digithum estan subjectes a una llicència Reconeixement 4.0 Internacional de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/4.0, l'autor/a reté el copyright. Així doncs, es permet la còpia, distribució, comunicació pública, obres derivades i usos comercials dels continguts de la revista sempre que se'n citi la font (Digithum), l'autor de l'article i la institució que els publica (UOC, UdeA), tal com consta en la citació recomanada inclosa en cada article.

És responsabilitat dels autors obtenir els permisos necessaris de les imatges que estiguin subjectes a Copyright.

 

Cessió de drets de propietat intel·lectual

L’autor cedeix sense exclusiva als editors de la revista els drets d’explotació (reproducció, distribució, comunicació pública i transformació) per a explotar i comercialitzar l’obra, sencera o en part, en tots els formats i modalitats d’explotació presents o futurs, en tots els idiomes, per tot el període de vida de l’obra i per tot el món.

Declaro que sóc l’autor original de l’obra. Els editors queden, per tant, exonerats de qualsevol obligació o responsabilitat per qualsevol acció legal que es pugui suscitar derivada de l’obra dipositada per la vulneració de drets de tercers, siguin de propietat intel·lectual o industrial, de secret comercial o qualsevol altre.

Biografia de l'autor/a

Olga Sabido-Ramos, Universitat Autònoma Metropolitana Azcapotzalco

Catedràtica de Sociologia a la Universitat Autònoma Metropolitana Azcapotzalco (Mèxic). És membre del Departament d’investigació de Teoria i Pensament Sociològic. Els seus principals objectes d’estudi són la sociologia relacional, els estudis sensorials i la sociologia de les emocions. Ha publicat àmpliament sobre aquestes àrees. És autora d’El cuerpo como recurso de sentido en la construcción del extraño (Séquitur, 2012). Va publicar Georg Simmel. Una revisión contemporánea (Anthropos, 2007) i va coeditar, amb Adriana García, Cuerpo y afectividad en la sociedad contemporánea (UAM, 2012). El seu últim llibre editat és Los sentidos del cuerpo. Un giro sensorial en la investigación social y los estudios de género (CIEG, 2019). Forma part de la junta editorial de Simmel Studies.

Referències

BARBALET, J.M. (2004). “Conformity and shame”. In: Emotion, Social Theory, and Social Structure. A Macrosociological Approach, pp. 103-125. Cambridge, Cambridge University Press. https://doi.org/10.1017/CBO9780511488740

BOBEL, C. (2020). “Introduction: Menstruation as Lens-Menstruations as Opportunity”. In: Bobel, C., et. al. (eds.). The Palgrave Handbook of Critical Menstruation Studies, pp. 1-5. Singapore: Palgrave Macmillan https://doi.org/10.1007/978-981-15-0614-7_1

BOBEL, C.; WINKLER, I.; FAHS, B.; HASSON, K.A.; KISSLING, E.A.; ROBERTS, T. (eds.) (2020). The Palgrave Handbook of Critical Menstruation Studies. Singapore: Palgrave Macmillan. https://doi.org/10.1007/978-981-15-0614-7

CANTÓ-MILÀ, N. (2005). A sociological theory of value. Georg Simmel’s sociological relationism. Bielefeld: Transcript. https://doi.org/10.1515/9783839403730

CLASSEN, C. (1997). “Foundations for an anthropology of the senses”. International Social Science Journal, vol. 49, no. 153, pp. 401-412. https://doi.org/10.1111/j.1468-2451.1997.tb00032.x

CLASSEN, C.; HOWES, D.; SYNNOTT, A. (2003). Aroma. The cultural history of smell. London, New York: Routledge. https://doi.org/10.4324/9780203428887

HOWES, D.; CLASSEN, C. (2014). Understanding the Senses in Society. New York, London: Routledge.

CROSSLEY, N. (2011). Towards Relational Sociology. New York, London: Routledge. https://doi.org/10.4324/9780203887066

DE BEAUVOIR, S. (2010). The Second Sex. New York: Vintage Books.

DOUGLAS, M. (1988). Purity and Danger: An Analysis of the Concepts of Pollution and Taboo. New York: Ark Paperbacks.

DURKHEIM, E. [1912] (1973). The Elementary Forms of Religious Life. Translated by K. E. Fields. New York: Free Press.

EMIRBAYER, M. (1997). “Manifesto for a Relational Sociology”. The American Journal of Sociology, vol. 103, no. 2, pp. 281-317. https://doi.org/10.1086/231209

FAHS, B. (2020). “Introduction: Menstruation as Rationale”. In: Bobel, C., Winkler, I.T., Fahs, B., Hasson, K.A., Kissling, E.A., Roberts, TA. (eds). The Palgrave Handbook of Critical Menstruation Studies, pp. 349-351. Singapore: Palgrave Macmillan. https://doi.org/10.1007/978-981-15-0614-7_27

GARCÍA DAUDER, S.; PÉREZ, E. (2018). “Los secretos o lo que la ciencia oculta sobre las mujeres”. In: Las mentiras científicas sobre las mujeres, pp. 104-143. Madrid: Catarata.

GAULEJAC, V. (2008). Las fuentes de la vergüenza. Buenos Aires: Mármol Izquierdo Editores.

HASSON, K. (2020). “Introduction: Menstruation as Material”. In: Bobel, C., Winkler, I.T., Fahs, B., Hasson, K.A., Kissling, E.A., Roberts, TA. (eds). The Palgrave Handbook of Critical Menstruation Studies, pp. 669-671. Singapore: Palgrave Macmillan. https://doi.org/10.1007/978-981-15-0614-7_49

HELLER, Á. (2018). “Cinco enfoques al fenómeno de la vergüenza”. Acta Sociológica, no. 76, pp. 123-136. https://doi.org/10.22201/fcpys.24484938e.2018.76.64923

HÉRITIER, F. (1991). “La sangre de los guerreros y la sangre de las mujeres”. Alteridade, vol. 1, no. 29, pp. 92-102.

KUKSO, F. (2019). Historia cultural del olor. Taurus, Argentina.

JAQUET, C. (2016). Filosofía del olfato. Paidós, Mexico City.

JOHNSTON-ROBLEDO, I.; CHRISLER, J.C. (2013). “The Menstrual Mark: Menstruation as Social Stigma”. Sex Roles, no. 68, pp. 9-18. https://doi.org/10.1007/s11199-011-0052-z

KISSLING, E. (2020). “Introduction: Menstruation as Narrative”. In: Bobel, C., Winkler, I.T., Fahs, B., Hasson, K.A., Kissling, E.A., Roberts, TA. (eds). The Palgrave Handbook of Critical Menstruation Studies, pp. 865-867. Singapore: Palgrave Macmillan. https://doi.org/10.1007/978-981-15-0614-7_62

LOW, K. (2009). Scents and scent-sibilities: smell and everyday life experiences. Newcastle: Cambridge Scholars Publishing.

MAUSS, M. [1912] (1972). A general theory of magic. Translated by Robert Brain. London: Routledge and Kegan Pau.

McHUHG, M. (2020). “Menstrual Shame: Exploring the Role of ‘Menstrual Moaning’”. In: Bobel, C., Winkler, I.T., Fahs, B., Hasson, K.A., Kissling, E.A., Roberts, TA. (eds). The Palgrave Handbook of Critical Menstruation Studies, pp. 409-422. Singapore: Palgrave Macmillan. https://doi.org/10.1007/978-981-15-0614-7_32

MILLER, I. (1997). The Anatomy of Disgust. Cambridge: Harvard University Press. https://doi.org/10.4159/9780674041066

MUCHEMBLED, R. (2020). Smells. A Cultural History of Odours in Early Modern Times. Cambridge, Polity Press.

MULVEY, L. (2001). “Placer visual y cine narrativo”. In: WALLIS, Brian (ed.). Arte después de la modernidad. Nuevos planteamientos entorno a la representación, pp. 365-378. Madrid: Akal.

NUSSBAUM, M. (2018). The Monarchy of Fear: A Philosopher Looks at Our Political Crisis. Oxford, UK: Oxford University Press.

PYYHTINEN, O. (2010). Simmel and ‘The Social’. London: Palgrave Macmillan. https://doi.org/10.1057/9780230289840

PYYHTINEN, O. (2018). The simmelian legacy. London: Palgrave Macmillan. https://doi.org/10.1057/978-1-137-00664-6

RAMÍREZ, R. (2019). “Ciberactivismo menstrual: feminismo en las redes sociales”. PAAKAT: Revista de tecnología y sociedad, vol. 9, no. 17, pp. 1-18. http://dx.doi.org/10.32870/Pk.a9n17.438

ROBERTS, T. (2020). “Introduction: Menstruation as Embodied”. In: Bobel, C., Winkler, I.T., Fahs, B., Hasson, K.A., Kissling, E.A., Roberts, TA. (eds). The Palgrave Handbook of Critical Menstruation Studies, pp. 177-179. Singapore: Palgrave Macmillan. https://doi.org/10.1007/978-981-15-0614-7_16

SABIDO RAMOS, O. (2020). “La vergüenza desde una perspectiva relacional. La propuesta de Georg Simmel y sus rendimientos teórico-metodológicos”. In: Ariza, M. (coord.). Las emociones en la vida social. Miradas sociológicas. Instituto de Investigaciones Sociales, pp. 293-323. Mexico: UNAM.

SABIDO RAMOS, O. (2022). “Period Stain and Social Evaluation. The Performance of Shame”. Sociologica, vol. 16, no. 2, pp. 53-73. https://doi.org/10.6092/issn.1971-8853/13758

SABIDO RAMOS, O.; GARCÍA ANDRADE, A. (2018). “In the Name of Love: A Relational Approach to Young People’s Relationships in Urban Mexico”. In: Juvonen, T. and Kolehmainen, M. (eds.). Affective Inequalities in Intimate Relationships, pp. 141-154. New York, London: Routledge. https://doi.org/10.4324/9781315107318-10

SABIDO RAMOS, O.; GARCÍA ANDRADE, A. (2017). “El cuerpo de los amantes. El amor como experiencia sensible en jóvenes universitarios”. In: Domínguez, A. and Zirión, A. (eds.). La dimensión sensorial de la cultura. Diez contribuciones al estudio de los sentidos en México, pp. 243-270. Mexico: UAM-Iztapalapa.

SHEFER, T.; MUNT, S. (2019). “A feminist politics of shame: Shame and its contested possibilities”. Feminisim & Psychology, vol. 29, no. 2, pp. 145-156. https://doi.org/10.1177/0959353519839755

SIMMEL G. (1997). “The Philosophy of Fashion”. In: D. Frisby & M. Featherstone (eds.). Simmel on Culture, pp. 187-206. London: SAGE.

SIMMEL G. (2009). Sociology: Inquiries Into the Construction of Social Forms. Boston: Leiden. https://doi.org/10.1163/ej.9789004173217.i-698

SIMMEL G. (2018) “Sobre una psicología de la vergüenza” [online article]. Translated by Andrés Soto. Digithum, no. 21, pp. 67-74. Universitat Oberta de Catalunya y Universidad de Antioquia.

SOSA-SÁNCHEZ, I.; LERNER, S.; ERVITI, J. (2014). “Civilidad menstrual y género en mujeres mexicanas: un estudio de caso en el estado de Morelos”. Estudios Sociológicos, vol. 32, no. 95, pp. 355-383.

SYNNOTT, A. (1991). “A sociology of smell”. Canadian Review of Sociology, no. 28, pp. 437-459. https://doi.org/10.1111/j.1755-618X.1991.tb00164.x

TARZIBACHI, E. (2017). Cosa de mujeres. Buenos Aires: Penguin Random House Grupo Editorial Argentina. Edición de Kindle.

TURNER, B. (2003). “Social fluids. Metaphors and meanings of society”. Body & Society, vol. 9, no. 1, pp. 1-10. https://doi.org/10.1177/1357034X030091001

UNICEF (2021). “Opiniones”. UReport [online]. [Accessed: August 28, 2021]. Available at: https://mexico.ureport.in/opinion/4586/.

VANNINI, P.; WASKUL, D.; GOTTSCHALK, S. (2012). The Senses in Self, Society and Culture. A Sociology of the Senses. New York, London: Routledge. https://doi.org/10.4324/9780203805985

VERNIK, E. (2003). “Ideales simmelianos”. Estudios Sociológicos, no. 61, pp. 75-87

WINKLER, C. (2020a). Introduction: Menstruation as Fundamental. Bobel, C., Winkler, I., Fahs, B., Hasson, K.A., Kissling, E.A., Roberts, T. (Eds.) The Palgrave Handbook of Critical Menstruation Studies, (pp.9-13). Singapore: Palgrave Macmillan. https://doi.org/10.1007/978-981-15-0614-7_2

WINKLER, C. (2020b). “Introduction: Menstruation as Structural”. In: Bobel, C., Winkler, I.T., Fahs, B., Hasson, K.A., Kissling, E.A., Roberts, TA. (eds). The Palgrave Handbook of Critical Menstruation Studies, pp. 469-472. Singapore: Palgrave Macmillan. https://doi.org/10.1007/978-981-15-0614-7_36

YOUNG, I. (2005). “Menstrual meditations”. In: On Female Body Experience:“ Throwing Like a Girl” and Other Essays. New York: Oxford University Press. https://doi.org/10.1093/0195161920.001.0001