Racisme ocult i estructures de poder en les imatges de l’ebola del 2014

Article Sidebar

PDF (English) ePUB (English)

Main Article Content

Clara Méndez Hernández
Investigadora en psicologia social
Francisco Tirado
Universitat Autònoma de Barcelona (UAB)

Les epidèmies són considerades com a estats paradigmàtics d’emergència i escenaris humanitaris. Així, les conceptualitzacions humanitàries són negociables mitjançant les mateixes practiques que sorgeixen amb aquesta classe d’emergència.


Aquest article cerca investigar sobre aquest procés en relació amb el brot d’ebola del 2014, un esdeveniment considerat una amenaça mundial i una situació humanitària intolerable. Analitzem com la definició d’allò que es pot entendre (o no) com a humanitat va ser negociada mitjançant dimensions com ara l’espectre de la visibilitat, la distribució d’agències, els afectes intencionats i els imaginaris definits. Aquest article es basa en una anàlisi semiòtica empírica de centenars d’imatges de l’epidèmia de l’ebola del 2014 i 15 grups de sondeig o entrevistes individuals dutes a terme al llarg d’un any, amb el tractament d’imatges de les xarxes socials.

Paraules clau
racisme, ebola, imatges, humanitat, estat d’emergència

Article Details

Com citar
Méndez Hernández, Clara; and Tirado, Francisco. “Racisme ocult i estructures de poder en les imatges de l’ebola del 2014”. Digithum, no. 27, pp. 1-13, doi:10.7238/d.v0i27.376905.
Drets
Creative Commons License

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.

(c) Clara Méndez Hernández, Francisco Tirado, 2021


Drets d'autor

Els continguts publicats a Digithum estan subjectes a una llicència Reconeixement 4.0 Internacional de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/4.0, l'autor/a reté el copyright. Així doncs, es permet la còpia, distribució, comunicació pública, obres derivades i usos comercials dels continguts de la revista sempre que se'n citi la font (Digithum), l'autor de l'article i la institució que els publica (UOC, UdeA), tal com consta en la citació recomanada inclosa en cada article.

És responsabilitat dels autors obtenir els permisos necessaris de les imatges que estiguin subjectes a Copyright.

 

Cessió de drets de propietat intel·lectual

L’autor cedeix sense exclusiva als editors de la revista els drets d’explotació (reproducció, distribució, comunicació pública i transformació) per a explotar i comercialitzar l’obra, sencera o en part, en tots els formats i modalitats d’explotació presents o futurs, en tots els idiomes, per tot el període de vida de l’obra i per tot el món.

Declaro que sóc l’autor original de l’obra. Els editors queden, per tant, exonerats de qualsevol obligació o responsabilitat per qualsevol acció legal que es pugui suscitar derivada de l’obra dipositada per la vulneració de drets de tercers, siguin de propietat intel·lectual o industrial, de secret comercial o qualsevol altre.

Biografies de l'autor/a

Clara Méndez Hernández, Investigadora en psicologia social

Investigadora júnior a la Universitat d’Alcalá de Henares. Va estudiar el màster d’Intervenció Psicosocial a la UAB i es va interessar per la biopolítica, les teories decolonials i feministes. La seva tesi de màster analitza com es negocia la humanitat en epidèmies i desastres sanitaris per mitjà de les imatges produïdes en aquests escenaris, i amb l’ús del cas específic del brot d’ebola del 2014. Actualment, s’interessa en la psicologia crítica i els nous enfocaments per tractar les crisis de salut mental, especialment el Diàleg Obert.

Francisco Tirado, Universitat Autònoma de Barcelona (UAB)

Professor principal de Psicologia Social a la Universitat Autònoma de Barcelona. Al llarg de la seva carrera acadèmica, ha treballat en àmbits com: cíborgs, noves formes de repensar l’ordre social, la teoria agent-xarxa, biopolítica, relacions sociotècniques, la relació entre la idea i esdeveniments i objectes, etcètera. En el seu treball, està especialment orgullós de: a) La nova versió de la noció de Serres «extitució», que va crear en la seva tesi doctoral. Va trobar aquesta paraula en el seu llibre Atlas. Va aparèixer en una frase que descrivia el nostre futur proper, però sense contingut ni definició (la manera d’escriure de Serres), i quan la va llegir, va pensar: «amb prou reg, aquest concepte creixerà fort i en tots els sentits»; b) La noció de la cinepolítica que ha utilitzat en diversos articles per descriure una nova pràctica governamental enfocada en el control i l’administració del nostre moviment quotidià. Ha suggerit que la cinepolítica és una eina interessant per ampliar els límits de la biopolítica. Parlant en l’argot de Deleuze, confessa que entre els seus intercessors (els autors que t’ajuden a pensar), hi ha Michel Foucault, Gilles Deleuze, Bruno Latour, Michel Serres i Giorgio Agamben. Amb tot, també li agraden els escriptors socials i filosòfics clàssics com Gabriel Tarde, A. N. Whitehead, G. H. Mead, F. Nietzsche i H. Bergson. Actualment, treballa en temes relacionats amb la medicina. Analitza les epidèmies com un objecte sociotècnic, conceptualitzant càncer amb conceptes de Whitehead, específicament amb nocions de la «prehensió» i l’objecte potencial, i descriu la materialitat de l’esperança en una associació de pacients amb càncer.

Referències

AGAMBEN, G. (1998). Homo sacer: Sovereign power and bare life. Stanford: Stanford University Press.

AGAMBEN, G. (2004). Homo Sacer II. Estado de excepción. Valencia: Pre-textos.

AGAMBEN, G. (2010). Ninfas. Valencia: Pre-Textos.

AGIER, M. (2010). “Humanity as an identity and its political effects (a note on camps and humanitarian government)”. Humanity. 1, pp. 29-45. https://doi.org/10.1353/hum.2010.0005

BAUMAN, Z. (2012). Daños colaterales: desigualdades sociales en la era global. Buenos Aires: Fondo de Cultura Económica.

BARTHES, R. (1990). La cámara lúcida: Nota sobre la fotografía. Barcelona-Buenos Aires-México: Paidós.

BENJAMIN, W. (1997). “La obra de arte en la época de su reproducibilidad técnica”. Archivos de la fotografía. 3(2), pp. 15-43.

BERGER, J. (1972). Ways of Seeing. London: Penguin Books.

BERKMAN, L.; KAWACHI, I.; GLYMOUR, M. (2014). Social Epidemiology. Oxford: Oxford University Press. https://doi.org/10.1093/med/9780195377903.001.0001

BLANCO, F. (2002). El cultivo de la mente. Madrid: Machado.

BLANCO, F.; CASTRO, J. (2005). “Psicología, arte y experiencia estética. Manual para náufragos”. Estudios de Psicología. 26(2), pp. 131-137. https://doi.org/10.1174/0210939054024876

BLANCO, F.; NARCIANDI, J.C.L. (2016). “Maneras de morir: Técnicas de subjetivación en el antiguo Ars Moriendi”. Mnemosine. 12(1).

BOURDIEU, P. (1979). “Symbolic power”. Critique of anthropology. 4(13-14), pp. 77-85. https://doi.org/10.1177/0308275X7900401307

BUTLER, J. (2004). Undoing gender. New York, London: Routledge https://doi.org/10.4324/9780203499627

CADUFF, C. (2015). The Pandemic Perhaps. Dramatic Events in a Public Culture of Danger. Oakland: University of California Press. https://doi.org/10.1525/9780520959767

CALAIN, P. (2013). “Ethics and images of suffering bodies in humanitarian medicine”. Social Science & Medicine. 98, pp. 278-285. https://doi.org/10.1016/j.socscimed.2012.06.027

CANGUILHEM, G. (1991). The Normal and the Pathological. New York: Zone Books.

CHERMACK, T.; COONS, L. (2015). “Integrating scenario planning and design thinking: Learnings from the 2014 Oxford Futures Forum”. Futures, The journal of policy, planning and futures studies. 74, pp. 71-77. https://doi.org/10.1016/j.futures.2015.07.014

DAVIS, A.Y. (2011). Women, race, & class. New York: Vintage Books.

DELEUZE, G. (2014). Cine I. Bergson y las imágenes. Buenos Aires: Editorial Cactus.

FANON, F. (2008). Black skin, white masks. New York: Grove Press.

FARMER, P. (2009). “On suffering and structural violence: A view from below”. Race/Ethnicity: Multidisciplinary Global Contexts. 3(1), pp. 11-28.

FASSIN, D. (2012). Humanitarian reason: a moral history of the present. Oakland: University of California Press. https://doi.org/10.1525/9780520950481

FOUCAULT, M. (1985). “Life: experience and science”. In: RABINOW, P.; ROSE, N. (eds.) (2003). The essential Foucault. New York: New York Press.

FOUCAULT, M. (1994a). The Order of Things. An Archaeology of Human Sciences. New York: Vintage Books.

FOUCAULT, M. (1994b). The Birth of the Clinic. An Archaeology of Medical Perception. New York: Vintage Books.

FOUCAULT, M. (2000). Defender la sociedad. México: FCE México, 2.

GATTI, G. (2014). Surviving Forced Disappearance in Argentina and Uruguay: Identity and Meaning. Luxembourg: Springer. https://doi.org/10.1057/9781137394156

GOFFMAN, E. (1974). Frame analysis: An essay on the organization of experience. Cambridge, Massachusetts: Harvard University Press.

GUARDIOLA-RIVERA, Ó. (2008). “Tiempo de excepción: El extraño retorno de la religión en política”. Isegoría. (39), pp. 227-237. https://doi.org/10.3989/isegoria.2008.i39.630

HARAWAY, D. (2013). Simians, cyborgs, and women: The reinvention of nature. London: Routledge. https://doi.org/10.4324/9780203873106

HARDING, S. (2011). The Postcolonial Science and Technology Studies Reader. Durham: Duke University Press. https://doi.org/10.1515/9780822393849

HENNION, A. (2003). “Music and Mediation: Towards a new Sociology of Music”. In: CLAYTON, M.; HERBERT, T.; MIDDLETON, R. The Cultural Study of Music: A Critical Introduction. London: Routledge, pp. 80-91. Available in: https://halshs.archives-ouvertes.fr/halshs-00193130/document

LATOUR, B. (2008). Reensamblar lo social: una introducción a la teoría del actor-red. Buenos Aires: Manantial.

LAKOFF, A. (2010). “Two regimes of global health”. Humanity: An International Journal of Human Rights, Humanitarianism, and Development. 1(1), pp. 59-79. https://doi.org/10.1353/hum.2010.0001

LAKOFF, A. (2015). “Real-time biopolitics: the actuary and the sentinel in global public health”. Economy and Society. 44(1), pp. 40–59. https://doi.org/10.1080/03085147.2014.983833

MASON, K.R. (2016). Infectious Change. Reinventing Chinese Public Health after and Epidemic. Stanford: Stanford University Press. https://doi.org/10.1515/9780804798952

MBEMBE, A. (2008). “Necropolitics”. In: Foucault in an Age of Terror. London: Palgrave Macmillan UK, pp. 152-182. https://doi.org/10.1057/9780230584334_9

PÉREZ, A.M. (2008). La antropología visual. Madrid: Síntesis.

PANOFSKY, E. (1957). Meaning in the Visual Arts. New York: Doubleday Anchor.

RANCIÈRE, J. (2010). El espectador emancipado. Buenos Aires: Manantial.

ROSE, G. (2012). Visual Methodologies. London: Sage Publications.

Rose, N. (2007). The Politics of Life Itself. Biomedicine, Power, and Subjectivity in the Twenty-First Century. Oxford: Princeton University Press. https://doi.org/10.1515/9781400827503

SEEBACH, S.; ESCUDERO, E.B.; VELÁSQUEZ, M.M.; CANO, P.T. (2016). “Fear of and anger against the other-the strange, the sick and the imaginary struggle for survival”. Digithum. (18), pp. 13-24. https://doi.org/10.7238/d.v0i18.2811

SONTAG, S. (2003). Regarding the pain of others. New York: Picador. https://doi.org/10.3917/dio.201.0127

TICKTIN, M. (2014). “Transnational humanitarianism”. Annual Review of Anthropology. 43, pp. 273-289. https://doi.org/10.1146/annurev-anthro-102313-030403

WATTS, S. (1999). Epidemics and History. Disease, Power and Imperialism. London: Yale University Press.

WORLD HEALTH ORGANIZATION (2015). “The human factor”. Bull World Health Organ. 93, pp. 72-73. https://doi.org/10.2471/BLT.15.030215

WILSON, M. (2015). Ebola Exceptionalism: On the Intersecting Political and Health Geographies of the 2014-2015 Epidemic. Washington: University of Washington.

ZELIZER, B. (2005). “Death in wartime: Photographs and the ‘other war’ in Afghanistan”. Harvard International Journal of Press/Politics. 10(3), pp. 26-55. https://doi.org/10.1177/1081180X05278370

ŽIŽEK, S. (2008). “Tolerance as an ideological category”. Critical Inquiry. 34(4), pp. 660-682. https://doi.org/10.1086/592539

ZYLBERMAN, P. (2013). Tempêtes microbiennes: Essai sur la politique de sécurité sanitaire dans le monde transatlantique. París: Editions Gallimard.