La comunicació online del Congrés dels Diputats en temps de la COVID-19

Article Sidebar

PDF (Castellano) ePUB (Castellano)

Main Article Content

Jacob González
Universitat San Pablo CEU
https://orcid.org/0000-0003-2480-5703
Tamara Vázquez
Universitat San Pablo CEU

La crisi de la Covid-19 ha tingut repercussions, tant en la societat espanyola com en les seves institucions. És el cas del Congrés dels Diputats, obligat a adaptar el seu funcionament a la situació de la pandèmia, cosa que ha afectat, en conseqüència, la feina dels mitjans tradicionals, encarregats de cobrir l’activitat parlamentària. En aquest context en el qual la informació és clau, les xarxes socials passen a adoptar un rol fonamental com a canal de comunicació social.


Aquesta investigació estudia la comunicació online de la Cambra Baixa des del 10 de març de 2020, amb l’anunci de la suspensió de l’activitat parlamentària, fins al 30 d’abril, quan s’ultima el procés de desescalada. L’objectiu principal consistia a conèixer quina utilització ha fet el Congrés de les seves xarxes socials, Facebook i Twitter, durant aquest període de crisi, alhora que es valora la reacció que aquests continguts han generat en la comunitat d’usuaris. Tal com es demostra en aquest article, el Congrés dels Diputats no aconsegueix posar en marxa una comunicació a l’altura de l’estat de crisi que va generar la Covid-19.

Paraules clau
COVID-19, comunicació de crisi, Congrés dels Diputats, Twitter, Facebook, xarxes socials

Article Details

Com citar
González, Jacob; and Vázquez, Tamara. “La comunicació <em>online</em> del Congrés dels Diputats en temps de la COVID-19”. Digithum, no. 27, pp. 1-15, doi:10.7238/d.v0i27.374155.
Drets
Creative Commons License

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.

(c) Jacob González, Tamara Vázquez, 2021


Drets d'autor

Els continguts publicats a Digithum estan subjectes a una llicència Reconeixement 4.0 Internacional de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/4.0, l'autor/a reté el copyright. Així doncs, es permet la còpia, distribució, comunicació pública, obres derivades i usos comercials dels continguts de la revista sempre que se'n citi la font (Digithum), l'autor de l'article i la institució que els publica (UOC, UdeA), tal com consta en la citació recomanada inclosa en cada article.

És responsabilitat dels autors obtenir els permisos necessaris de les imatges que estiguin subjectes a Copyright.

 

Cessió de drets de propietat intel·lectual

L’autor cedeix sense exclusiva als editors de la revista els drets d’explotació (reproducció, distribució, comunicació pública i transformació) per a explotar i comercialitzar l’obra, sencera o en part, en tots els formats i modalitats d’explotació presents o futurs, en tots els idiomes, per tot el període de vida de l’obra i per tot el món.

Declaro que sóc l’autor original de l’obra. Els editors queden, per tant, exonerats de qualsevol obligació o responsabilitat per qualsevol acció legal que es pugui suscitar derivada de l’obra dipositada per la vulneració de drets de tercers, siguin de propietat intel·lectual o industrial, de secret comercial o qualsevol altre.

Biografies de l'autor/a

Jacob González, Universitat San Pablo CEU

Investigador FPI a la Universitat San Pablo CEU de Madrid en el programa de Comunicació Social, concretament en la línia de recerca «Comunicació, esfera pública i ciutadania». Graduat en Comunicació per la Universitat Internacional de La Rioja (UNIR) el 2017 i màster de Comunicació Corporativa de la Universitat San Pablo CEU i de l’Institut de les Arts de la Comunicació TRACOR el 2018. Em trobo vinculat al projecte de recerca «De la cultura de masses a les xarxes socials: convergència de mitjans en la societat digital» (CONVERED: CSO2016-74980-C2-1-R). La meva recerca aborda l’anàlisi de la comunicació política i social a partir de teories establertes com l’Agenda Setting o la Teoria del Framing, fins a l’ocupació de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC). Actualment, la meva tesi se centra en l’estudi de la comunicació política des de les formacions populistes.

Tamara Vázquez, Universitat San Pablo CEU

Professora adjunta a la Facultat d’Humanitats i Ciències de la Comunicació de la Universitat San Pablo CEU, acreditada com a contractada doctora per l’ANECA. Llicenciada en Comunicació Audiovisual i doctora en Periodisme per la Universitat San Pablo CEU. És la responsable de la Línia 2 «Comunicació, esfera pública i ciutadania» del programa de doctorat en Comunicació Social de l’Escola Internacional de Doctorat CEINDO. Té una àmplia experiència en investigació. Ha participat de manera continuada en deu projectes de recerca competitius del Pla Nacional d’R+D+I. Té més de 40 publicacions entre articles acadèmics en revistes científiques i capítols de llibre en editorials com Tirant Lo Blanch, Routledge o Peter Lang, entre altres. Investiga des de fa 15 anys els efectes dels mitjans en infants i joves, i diferents aspectes de la comunicació política, especialment el politainment i les característiques i els efectes de la política digital. Té reconegut un sexenni de recerca i, en l’actualitat, és IP del projecte del Pla Nacional titulat «De les audiències televisives a les xarxes socials: convergència de mitjans en la societat digital» (Referència: CSO2016-74980- C2-1-R). És editora científica de la revista Doxa Comunicación.

Referències

ALSINA, P. (2010). «De la digitalización de la cultura a la cultura digital». Digithum. 12, pp. 1-2.

ARANDA SÁNCHEZ, J.J. (2010). «Análisis De Contenido Cuantitativo De Medios». En: BERGANZA CONDE, M.R.; SAN-ROMÁN, J. (eds.). Investigar en Comunicación: Guía práctica de métodos y técnicas de investigación social en Comunicación. Madrid: Mc Graw Hill, pp. 207-228.

ARGENTI, P. (2014). Comunicación Estratégica y Su Contribución a La Reputación. Madrid: Biblioteca Corporate Excellence de LID Editorial Empresarial.

CANEL, M.J.; ZAMORA, R. (2004). «Gestión de la Comunicación en las organizaciones». En: LOSADA-DÍAZ, J.C. (ed.). La comunicación en las organizaciones políticas. La estrategia permanente en el mercado de la visibilidad de los poderes públicos. Barcelona: Ariel, pp. 515-556.

CASTILLO-ESPARCIA, A.; FERNÁNDEZ-SOUTO, A.B.; PUENTES-RIVERA, I. (2020). «Comunicación Política y Covid-19. Estrategias Del Gobierno De España». Profesional De La Información. 29(4), pp. 1-22. https://doi.org/10.3145/epi.2020.jul.19

CERVERÓ, E.D.; VÁZQUEZ-BARRIO, T. (2015). «El uso de twitter por parte del gobierno español durante la crisis del ébola». Miguel Hernández Communication Journal. 6, pp. 241-259.

DEL ORBE, K. (2018). «Uso de las tic, internet y redes sociales durante la campaña electoral exterior. Caso de las elecciones de los diputados de ultramar de la República Dominicana del 2012». Icono14. 16(2), pp. 5. https://doi.org/10.7195/ri14.v16i2.1122

DOMÍNGUEZ, J.M. (2013). «Las políticas de hoy definirán la comunicación del mañana». IC Revista Científica De Información y Comunicación. 10, pp. 227-230.

GARCÍA-OROSA, B.; VÁZQUEZ-SANDE, P.; LÓPEZ-GARCÍA, X. (2017). «Narrativas digitales de los principales partidos políticos de España, Francia, Portugal y Estados Unidos». Profesional De La Información. 26(4), pp. 589-600. https://doi.org/10.3145/epi.2017.jul.03

GERE, C. (2010). «De la digitalización de la cultura a la cultura digital: algunas reflexiones sobre la cultura digital». Digithum. 12, pp. 1-7.

HERRERO, A.G. (1998). «Marketing preventivo la comunicación de crisis en la empresa». Dosch Comunicación. p. 53

ENRIQUE JIMÉNEZ, A.M. (2013). «La gestión de comunicación de crisis en las redes sociales». Orbis: Revista De Ciencias Humanas. 8(24), pp. 116-131.

LOSADA DÍAZ, J.C.; RODRÍGUEZ FERNÁNDEZ, L.; PANIAGUA ROJANO, F. J. «Comunicación gubernamental y emociones en la crisis del covid-19 en España». Revista latina de comunicación social. 78, pp. 23-40. https://doi.org/10.4185/RLCS-2020-1467

MARTÍNEZ-ROLÁN, L.X. (2012). «La irrupción del Social Media en la comunicación de crisis». Estudios sobre el mensaje periodístico. 18, núm. especial, pp. 607-615. https://doi.org/10.5209/rev_ESMP.2012.v18.40940

PERCASTRE-MENDIZÁBAL, S.; PONT-SORRIBESA, C.; SUAU-GOMILA, G. (2019). «La gestión comunicativa en redes sociales digitales de la emergencia del ébola en España». Revista Española De Comunicación En Salud. no. Suplemento 1, pp. 80-90. https://doi.org/10.20318/recs.2019.4437

REYNOLDS, B.; SEEGER, M.W. (2005). «Crisis and Emergency Risk Communication as an Integrative Model». Journal of Health Communication. 10(1), pp. 43-55. https://doi.org/10.1080/10810730590904571

ROBLES, L.C. (2019). La reputación y la legitimidad como bienes intangibles en el sector público. España: Mc Graw Hill, p. 55.

RODRÍGUEZ-GARCÍA, R. (2015). Parlamento y Comunicación Online. Recuperado de: www.compolitica.com

VELÁZQUEZ, T. (2011). «La investigación en comunicación: métodos y técnicas en la era digital». En: Técnicas Cuantitativas: El Análisis De Contenido. Barcelona : Gedisa, pp. 117-152.

XIFRA, J. (2020). «Comunicación corporativa, relaciones públicas y gestión del riesgo reputacional en tiempos del covid-19». Profesional de la información. 29(2), pp. 1-18. https://doi.org/10.3145/epi.2020.mar.20