Postdemolició: memòries, afectes i cossos en conflicte

Article Sidebar

PDF (Castellano) ePUB (Castellano)

Main Article Content

Yuzzel Alcantara Ceballos
Universitat Nacional Autònoma de Mèxic

Aquest article analitza l’afectivitat de la materialitat arquitectònica gravada en la memòria corporal, i modifica les experiències col·lectives de pertinença mitjançant llocs geogràfics en disputa, l’entorn arquitectònic dels quals ha estat destruït. Comença revisant les aproximacions recents amb les quals els geògrafs han conceptualitzat allò arquitectònic: la teoria de l’actor-xarxa i la teoria dels afectes, des de les quals els edificis no són visualitzats com a objectes inerts, sinó com a performances. Manifesta que totes dues aproximacions no han explorat prou l’experiència corporeïtzada, ni el paper de la subjectivitat humana, ni de les trobades passades amb espais arquitectònics en la mediació dels afectes en contacte amb arquitectures i no-humans del present. Mitjançant el cas d’estudi d’una àrea fabril mexicana desmantellada, mostra com els afectes de les restes materials (atmosferes de destrucció) són intersectades per una altra mena d’afecte que reuneix la corporeïtzació de les trobades passades: l’aguait. Cohabitar la postdemolició ha significat demarcar les fronteres afectives com a límits mentals-corporals, fet que possibilita als habitants continuar el seu treball emocional afectiu davant l’aguait de l’esvaïment de les memòries i els sentiments de pertinença als quals la destrucció els confronta.

Paraules clau
afectes, edifici arquitectònic, memòria, corporeïtzació, aguait, geografies de destrucció

Article Details

Com citar
Alcantara Ceballos, Yuzzel. “Postdemolició: memòries, afectes i cossos en conflicte”. Digithum, no. 26, doi:10.7238/d.v0i26.374142.
Drets
Creative Commons License

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.

(c) Yuzzel Alcantara Ceballos, 2021


Drets d'autor

Els continguts publicats a Digithum estan subjectes a una llicència Reconeixement 4.0 Internacional de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/4.0, l'autor/a reté el copyright. Així doncs, es permet la còpia, distribució, comunicació pública, obres derivades i usos comercials dels continguts de la revista sempre que se'n citi la font (Digithum), l'autor de l'article i la institució que els publica (UOC, UdeA), tal com consta en la citació recomanada inclosa en cada article.

És responsabilitat dels autors obtenir els permisos necessaris de les imatges que estiguin subjectes a Copyright.

 

Cessió de drets de propietat intel·lectual

L’autor cedeix sense exclusiva als editors de la revista els drets d’explotació (reproducció, distribució, comunicació pública i transformació) per a explotar i comercialitzar l’obra, sencera o en part, en tots els formats i modalitats d’explotació presents o futurs, en tots els idiomes, per tot el període de vida de l’obra i per tot el món.

Declaro que sóc l’autor original de l’obra. Els editors queden, per tant, exonerats de qualsevol obligació o responsabilitat per qualsevol acció legal que es pugui suscitar derivada de l’obra dipositada per la vulneració de drets de tercers, siguin de propietat intel·lectual o industrial, de secret comercial o qualsevol altre.

Biografia de l'autor/a

Yuzzel Alcantara Ceballos, Universitat Nacional Autònoma de Mèxic

Arquitecta i escriptora. Mestra d’Arquitectura, Ciutat i Territori (Universitat Nacional Autònoma de Mèxic). Llicenciada en Arquitectura (Universitat Veracruzana) i en Llengua i Literatura Hispàniques (Universitat Nacional Autònoma de Mèxic). El seu treball de recerca ha obtingut mencions honorífiques per l’INAH i la UNAM. Becària PECDA «Joves creadors» i becària CONACYT. Va realitzar una estada de recerca a Carleton University, el Canadà, en Geografies Emocionals i és membre del Laboratori Grup Estudi de les Emocions, GEE-MX Lab i del Projecte Papime Leliteane de la UNAM, Mèxic. Des de la filosofia i els estudis socioculturals, els seus temes de reflexió ultrapassen la relació entre el cos, la ment, l’espai i l’experiència, i també l’articulació entre la  memòria, l’arquitectura i el temps viscut.

Referències

ADEY, P. (2008). “Airports, mobility and the affective architecture of affective control”. Geoforum, n.º 39, pp. 438-451. ˂https://doi.org/10.1016/j.geoforum.2007.09.001˃

ALCÁNTARA, Y. (2020). “Live it to believe it: Arquitecturas del placer”, (en prensa).

ANDERSON, B. (2004). “Recorded music and practices of remembering”. Social and Cultural Geography, n.º 5, pp. 3-20. ˂https://doi.org/10.1080/1464936042000181281˃

ANDERSON, B. (2005). “Practices of judgement and domestic geographies of affect”. Social and Cultural Geography, n.º 6, pp. 645-659. ˂https://doi.org/10.1080/14649360500298308˃

BAXTER, R.; LEES, L. (2009). “The rebirth of high-rise living in London: towards a sus-tainable, inclusive, and liveable urban form”. En: IMRIE, R.; LEES, L. y RACO, M. (eds.). Regenerating London: governance, sustainability and community in a global city. Londres: Routledge, pp. 151-172.

BENNETT, J. (2010). Vibrant matter: A political ecology of things. Durham: Duke Uni-versity Press.

CLOUGH, P.; HALLEY, J. (eds.) (2007). The affective turn. Theorizing the social. Estados Unidos: Duke University Press.

CRANG, M.; TOLIA-KELLY, D. P. (2010). “Nation, race, and affect: senses and sensibil-ities at national heritage sites”. Environment and Planning A, n.º 42, pp. 2.315-2.331. ˂https://doi.org/10.1068/a4346˃

DEGEN, M.; DESILVEY, C.; ROSE, G. (2007). “Experiencing visualities in designed ur-ban environments: learning from Milton Keynes”. Environment and Planning A, n.º 40, pp. 1.901-1.920. ˂https://doi.org/10.1068/a39208˃

DeLANDA, M. (2015). «The new materiality». Architectural Design, n.º 5, pp. 16-21. ˂https://doi.org/10.1002/ad.1948˃

DELEUZE, G.; GUATTARI, F. (2004) Mil mesetas. Capitalismo y esquizofrenia. Valencia: Pre-Textos.

GORDON, A. (2008). Ghostly matters. Haunting and the sociological imagination. Min-neapolis: University of Minnesota Press.

HETHERINGTON, K. (2004). “Secondhandedness: consumption, disposal, and absent presence”. Environment and planning D: Society and space, n.º 22, pp. 157-173. ˂https://doi.org/10.1068/d315t˃

HUFFSCHMID, A. (2013). “La otra materialidad: cuerpos y memoria en la vía pública”. En: AGUILAR, M. A. y SOTO, P. (coords.). Cuerpos, espacios y emociones. Apro-ximaciones desde las ciencias sociales. Ciudad de México: Porrúa-Universidad Au-tónoma Metropolitana.

JACOBS, J. (2006). “A geography of big things”. Cultural Geographies, n.º 13, pp. 1-27. ˂https://doi.org/10.1191/1474474006eu354oa˃

JACOBS, J.; CAIRNS, S.; STREBEL, I. (2012). “Doing building work: Methods at the interface of Geography and Architecture”. Geographical Research, vol. 2, n.º 50, pp. 126-140. ˂https://doi.org/10.1111/j.1745-5871.2011.00737.x˃

KRAFTL, P.; ADEY, P. (2008). “Architecture/Affect/Inhabitation: geographies of being-in buildings”. Annals of the Association of American Geographers, vol. 1, n.º 98, pp. 213-231. ˂https://doi.org/10.1080/00045600701734687˃

KUSENBACH, M. (2003). “Street phenomenology: the go-along as ethnographic research tool”. Ethnography, n.º 4, pp. 455-485. ˂https://doi.org/10.1177/146613810343007˃

LATHAM, A. (2003). “Research, performance and doing human geography: some reflec-tions on the diary-photograph, dairy-interview method”. Environment and Planning A, n.º 35, pp. 1.993-2.017. ˂https://doi.org/10.1068/a3587˃

LATOUR, B. (2008). Reensamblar lo social. Una introducción a la teoría del actor-red. Buenos Aires: Ediciones Manantial.

LEE, J.; INGOLD, T. (2006). “Fieldwork on foot: perceiving, routing, socialising”. En: COLEMAN, S. y COLLINS, P. (eds.). Locating the field: space, place and context in anthropology. Oxford: Berg, pp. 67-86.

LEES, L. (2001). “Towards a critical geography of architecture: the case of an ersatz Coloseum”. Ecumene, n.º 8, pp. 51-86. ˂https://doi.org/10.1177/096746080100800103˃

LOZOYA, J. (2018). “Giro afectivo: una aproximación al dilema espacial de las emocio-nes”. Bitácora, n.º 39, pp. 34-39. ˂https://doi.org/10.22201/fa.14058901p.2018.39.67825˃

MASSUMI, B. (2002). Parables for the virtual: Movement, affect, sensation. Durham, Londres: Duke University Press.

MICIELI-VOUTSINAS, J. (2017). “An absent presence: Affective heritage at the National September 11th Memorial & Museum”. Emotion, Space and Society, n.º 24, pp. 93-104. ˂https://doi.org/10.1016/j.emospa.2016.09.005˃

McCORMACK, D. P. (2003). “An event of geographical ethics in spaces of affect”. Transactions-Institute of British Geographers, vol. 4, n.º 28, pp. 488-507. ˂https://doi.org/10.1111/j.0020-2754.2003.00106.x˃

PILE, S. (2010). “Emotions and affect in recent human geography”. Transactions of the Institute of British Geographers, n.º 35, pp. 5-20. ˂https://doi.org/10.1111/j.1475-5661.2009.00368.x˃

ROSE, G.; DEGEN, M.; BASDAS, B. (2010). “More on big things: building events and feelings”. Transactions of the Institute of British Geographers, n.º 35, pp. 334-349. ˂https://doi.org/10.1111/j.1475-5661.2010.00388.x˃

SIMMEL, G. (1988). Sobre la aventura. Ensayos filosóficos. Barcelona: Península, pp. 211-220.

THRIFT, N. (2008). Non-representational theory. Space, politics, affect. Londres, Nueva York: Routledge.

THRIFT, N. (2004). “Intensities of feeling: Towards a spatial politics of affect”. Geogra-fiska Annaler Series B, vol. 1, n.º 86, pp. 57-78. ˂https://doi.org/10.1111/j.0435-3684.2004.00154.x˃

TRIGG, D. (2012). The memory of place: A phenomenology of the uncanny. Ohio: Ohio University Press-Athens.

WATERTON, E.; DITTMER (2014). “The museum as assemblage: bringing forth affect at the Australian War Memorial”. Museum Management and Curatorship, vol. 2, n.º 29, pp. 122-139. ˂https://doi.org/10.1080/09647775.2014.888819˃

WATERTON, E.; WATSON, S. (2015). “A war long forgotten”. Angelaki. Journal of the Theoretical Humanities, vol. 3, n.º 20, pp. 89-103. ˂https://doi.org/10.1080/0969725X.2015.1065126˃

YANEVA, A. (2012). Mapping controversies in architecture. Londres: Ashgate.