Paraula de guerra. El cas de la narrativa bèl·lica de Pedro Sánchez davant la pandèmia de la COVID-19

Main Article Content

Julen Orbegozo Terradillos
Marian González Abrisketa

L’impacte de la pandèmia de la COVID-19 ha afectat la majoria dels països del món. En l’àmbit de la comunicació política, és un repte sense precedents per als líders polítics mundials. En aquest treball, s’analitza la retòrica bèl·lica de Pedro Sánchez, president d’Espanya, un dels països més afectats per la pandèmia. Es prenen com a referència els seus discursos oficials pronunciats del 10 de març al 22 d’abril. Es fa servir l’anàlisi de contingut amb un procediment creat per a aquest cas, sota l’enfocament de l’Anàlisi Crítica del Discurs i amb la combinació d’una perspectiva quantitativa amb una de qualitativa. Després de dur a terme una profunda revisió bibliogràfica de l’ús de la retòrica bèl·lica en el discurs públic, s’identifica un corpus d’unitats lèxiques i s’interpreta en el seu context, amb el qual es detecten 101 unitats lèxiques i 359 frases o metàfores amb reminiscències bèl·liques o militars, en els 13 discursos del corpus. El «pes bèl·lic» més gran es concentra en els moments més greus pel que fa a víctimes i contagis de la crisi. Es conclou que la guerra és el vehicle de transmissió que utilitza el president del Govern d’Espanya per explicar de manera senzilla, visual i commovedora una situació desconeguda per a la societat espanyola.

Paraules clau
comunicació de crisi, retòrica política, pandèmia, COVID-19, comunicació política, anàlisi del discurs

Article Details

Com citar
Orbegozo Terradillos, Julen; and González Abrisketa, Marian. “Paraula de guerra. El cas de la narrativa bèl·lica de Pedro Sánchez davant la pandèmia de la COVID-19”. Digithum, no. 27, pp. 1-11, doi:10.7238/d.v0i27.377481.
Biografies de l'autor/a

Julen Orbegozo Terradillos, Universitat del País Basc

Llicenciat en Periodisme i Publicitat i Relacions Públiques. Professor de Direcció de la Comunicació Pública i Comunicació Interpersonal i en Grup. Principal àrea d’especialització: comunicació política. Línies de recerca: activisme en xarxes socials, comunicació de la política des d’una perspectiva de gènere i innovacions en campanyes electorals. Ha publicat en revistes d’impacte treballs relacionats amb qüestions com els debats electorals, l’hashtivisme, les fake news i les noves narratives electorals amb perspectiva de gènere. La seva experiència com a investigador i docent és avalada per més deu anys d’experiència en l’àmbit professional. Ha treballat com a periodista a diversos mitjans i com a assessor de comunicació al Parlament Basc, i ha participat en nombroses campanyes electorals d’àmbit basc i espanyol.

Marian González Abrisketa, Universitat del País Basc

Doctora en Comunicació Audiovisual i professora del Departament de Comunicació Audiovisual i Publicitat de la Universitat del País Basc UPV-EHU. Imparteix les assignatures de Processos de Creació Audiovisual, del grau de Comunicació Audiovisual, i Teories de la Comunicació. Ha publicat diversos llibres i articles de recerca sobre la informació en campanyes electorals, els discursos audiovisuals i els estudis semiòtics, entre altres. També ha participat en diversos projectes finançats sobre la informació electoral en televisió i la construcció de candidats, i també sobre els mitjans de comunicació, la llengua i la identitat. Les seves línies de recerca actuals són l’anàlisi del discurs, els estudis de gènere i la comunicació política.

Referències

ALBA-RUIZ, R. (2020). «Covid-19, coronavirus pandemic: aproximación bibliométrica y revisión de los resultados». Zenodo. http://doi.org/10.5281/zenodo.3734062

ALEXANDRESCU, L. (2014). «Mephedrone, assassin of youth: The rhetoric of fear in contemporary drug scares». Crime, Media, Culture. 10(1), pp. 3-37. https://doi.org/10.1177/1741659013511975

ALONSO L.E.; CALLEJO J. (1999). «El análisis del discurso, del postmodernismo a las razones prácticas». REIS, Revista Española de Investigaciones Sociológicas. 88, pp. 37-74. https://doi.org/10.2307/40184203

BARTHES, R. (1982). Lo obvio y lo obtuso. Barcelona: Paidós.

BERELSON, B. (1952). Content analysis in communication research. New York: Free Press.

BERRIDGE, V. (2012). «Sars unmasked: risk communication of pandemics and influenza in Canada». Medical History. 56(1), pp. 114-115. https://doi.org/10.1017/S0025727300000454

BOBO, A.S. (1994). «Moral military». Boletín de Información. 236, pp. 77-90.

CHAHROUR, M.; ASSI, S.; BEJJANI, M.; NASRALLAH, A.A.; SALHAB, H.; FARES, M.Y.; KHACHFE, H.H. (2020). «A bibliometric analysis of Covid-19 research activity: A call for increased output». Cureus. 12(3). https://doi.org/10.7759/cureus.7357

CHEN, Q.; ALLOT, A.; LU, Z. (2020). «Keep up with the latest coronavirus research». Nature. 579(7798), pp. 193. http://doi.org/10.1038/d41586-020-00694-1

CHILTON, P.; MIHAIL, I. (1993). «Metaphor in political discourse: the case of the ‘common European house». Discourse and Society. 4(1), pp. 1-31. https://doi.org/10.1177/0957926593004001002

COLEMAN, M.P. (2013). «War on cancer and the influence of the medical-industrial complex». Journal of Cancer Policy. 1.
https://doi.org/10.1016/j.jcpo.2013.06.004

CUVARDIC, D. (2004). «La metáfora en el discurso político». Revista Reflexiones. 83(2). https://revistas.ucr.ac.cr/index.php/reflexiones/article/view/11403.

DEGNER, L.F.; HACK, T.; O’NEIL, J.; KRISTJANSON, L.J. (2003). «A new approach to eliciting meaning in the context of breast cancer». Cancer Nursing. 26(3), pp. 169–178. https://doi.org/10.1097/00002820-200306000-00001

FLUSBERG, S.J.; MATLOCK, Y.; THIBODEAU, P. (2018). «War metaphors in public discourse». Metaphor and Symbol. 33, pp. 1-18. https://doi.org/10.1080/10926488.2018.1407992

FOUCAULT, M. (2002). Vigilar y castigar: nacimiento de la prisión. Buenos Aires: Siglo XXI.

FOUCAULT, M. (2004). Securité, territoire, population. Paris: Seuil.

FOUCAULT, M. (2008). The Birth of Biopolitics: Lectures at the Collège de France, 1978-1979. Springer.

GARCÍA-NOBLEJAS, J.J. (2005). «Framing. Sentido de las palabras y sentidos de las cosas». Lezione inaugurale de la Pontificia Università della Santa Croce. Recuperado de: https://www.academia.edu/5526508/_Framing_Sentido_de_las_palabras_y_sentido_de_las_cosas

GEORGE, D.; WHITEHOUSE, E.; WHITEHOUSE, P.J. (2016). «Asking more of our metaphors: Narrative strategies to end the ‘War on Alzheimer’s’ and humanize cognitive aging». The American Journal of Bioethics. 16, pp. 22–24. https://doi.org/10.1080/15265161.2016.1214307

GIBBS, R. (1994). The Poetics of the Mind. Figurative Thought, Language, and Understanding. Cambridge: Cambridge University Press.

HANAHAN, D. (2014). «Rethinking the war on cancer». The Lancet. 383(9916), pp. 558-563. https://doi.org/10.1016/S0140-6736(13)62226-6

HOSSAIN, M.M. (2020). «Current status of global research on novel coronavirus disease (Covid-19): A bibliometric analysis and knowledge mapping». SSRN Electronic Journal. https://doi.org/10.2139/ssrn.3547824

LAKOFF, G.; JOHNSON, M. (1980). Metáforas por las que vivimos. Chicago, IL: University of Chicago Press.

MAECKELBERGHE, E.; SCHRÖDER-BÄCK, P. (2020). «Covid-19: a test for our humanity». European Journal of Public Health. 30(5), pp. 853-54. https://doi.org/10.1093/eurpub/ckaa180.

MARDER, M. (2020). «Contra el uso del concepto de guerra» [en línea]. El País. [Fecha de consulta: 2 de diciembre de 2020]. https://elpais.com/elpais/2020/04/06/opinion/1586188748_598054.htm

MARRACO, M. (2020). «La guerra de Sánchez en 70.000 palabras» [en línea]. El Mundo. [Fecha de consulta: 2 de diciembre de 2020]. https://www.elmundo.es/espana/2020/05/12/5eb94f14fdddff7b9e8b45ed.html

MARTINEZ-BRAWLEY, E.; GUALDA, E. (2020). «Transnational Social Implications of the Use of the ‘War metaphor’ Concerning Coronavirus: A Birds’ Eye View». Culture e Studi del Sociale. 5(1), pp. 259-272. https://www.cussoc.it/index.php/journal/article/view/133

MARTÍNEZ-GARCÍA, A.B. (2020). «Memories of War and the COVID-19 Crisis in Spain». Human Arenas. 4, pp. 366–378. https://doi.org/10.1007/s42087-020-00145-3

MIO, J.S.; BARKER, L.A.; TUMAMBING, J.S. (2009). Multicultural psychology: Understanding our diverse communities. Oxford: Oxford University Press.

MIRGHANI, S. (2011). «The war on piracy: Analyzing the discursive battles of corporate and government-sponsored antipiracy media campaigns». Critical Studies in Media Communication. 28(2), pp. 113–134. https://doi.org/10.1080/15295036.2010.514933

MOLINA-TARACENA, P. (2012). «El concepto ‘España’ como desencadenante de la moral de victoria en la poesía de la Guerra Civil española». Bulletin of Spanish Studies. 89, pp. 141-153. https://doi.org/10.1080/14753820.2012.731563

NESPEREIRA-GARCÍA, J. (2014). «Los discursos de la pandemia. Nuevas estrategias de comunicación del riesgo en un nuevo contexto sociocultural». Cultura, Lenguaje y Representación. 13, pp. 185-199.

">https://doi.org/10.6035/CLR.2014.13.10

ORBEGOZO, J.; ITURBE, A.; GONZÁLEZ-ABRISKETA, M. (2017). «Análisis de la nueva estrategia comunicativa de EH Bildu (2016): hacia una narrativa de la emoción». Anàlisi. 57, pp. 97-114. https://doi.org/10.5565/rev/analisi.3111

PINKER, S. (2007). El mundo de las palabras. Barcelona: Paidós.

PROFETA, P. (2020). «Gender Equality and Public Policy during COVID-19». CESifo Economic Studies. 66(4), pp. 365–375. https://doi.org/10.1093/cesifo/ifaa018

RUIZ-RUIZ, J. (2009). «Análisis sociológico del discurso: métodos y lógicas». Forum: Qualitative Social Research. 10(2). https://doi.org/10.17169/fqs-10.2.1298

SÁENZ DE UGARTE, I. (2020). «Guerra, enemigo, movilización: el Estado adopta el lenguaje bélico en la batalla contra el coronavirus» [en línea]. Eldiario.es. [Fecha de consulta: 2 de diciembre de 2020]. https://www.eldiario.es/politica/coronavirus-sanchez-macron_1_1019557.html

SANTANDER, P. (2011). «Por qué y cómo hacer Análisis de Discurso». Cinta Moebio. 41, pp. 207-224. http://dx.doi.org/10.4067/S0717-554X2011000200006

SARASIN, P. (2020). «Mit Foucault die Pandemie verstehen?» [en línea]. Geschichte der gegenwart. [Fecha de consulta: 2 de agosto de 2021]. https://geschichtedergegenwart.ch/mit-foucault-die-pandemie-verstehen/

SAYAGO, S. (2014). «El análisis del discurso como técnica de investigación cualitativa y cuantitativa en las ciencias sociales». Cinta Moebio. 49, pp. 1-10. https://doi.org/10.4067/S0717-554X2014000100001

SEGURA, G.A. (2009). «Prepara, apunta, dispara... fusila al portero. La metáfora bélica en el fútbol». Káñina. 33(4). https://revistas.ucr.ac.cr/index.php/kanina/article/view/1577

SEEBACH, S.; BALERIOLA, E.; MAUREIRA, M.; TORREJÓN, P. (2016). «Fear of and anger against the Other - the strange, the sick and the imaginary struggle for survival». Digithum. pp. 23–32. https://doi.org/10.7238/d.v0i18.2811

SIEGRIST, M.; ZINGG, A. (2014). «The role of public trust during pandemics: implications for crisis communication». European Psychologist. 19(1), pp. 23–32. https://doi.org/10.1027/1016-9040/a000169

SKIDMORE, M.J. (2016). Presidents, Pandemics, and Politics. New York: Palgrave Macmillan. https://doi.org/10.1057/978-1-137-59959-9

SONTAG, S. (1978). Illness as Metaphor. New York: Farrar, Straus, and Giroux.

THIBODEAU, P.; BORODITSKY, L. (2011). «Metaphors we think with: the role of metaphor in reasoning». Plos One. 6(2). https://doi.org/10.1371/journal.pone.0016782

THIBODEAU, P. (2017). «The function of metaphor framing, deliberate or otherwise, in a social world». Metaphor and the Social World. 7(2), pp. 270–290. https://doi.org/10.1075/msw.7.2.06thi

VAN DIJK, T.A. (2010). «Discurso, conocimiento, poder y política. Hacia un análisis crítico epistémico del discurso». Revista de Investigación Lingüística. 13, pp. 167-215. https://revistas.um.es/ril/article/view/114181

VAN DIJK, T.A. (2006). De la gramática del texto al análisis crítico del discurso. Una breve autobiografía académica. Barcelona: Universidad Pompeu Fabra.

VILLA, M.E. (2018). «Las metáforas en la lingüística. Análisis de algunas conceptualizaciones metafóricas de los fenómenos lingüísticos». Círculo de lingüística aplicada a la comunicación. 73, pp. 303-314. http://dx.doi.org/10.5209/CLAC.59071