Cossos, objectes, sensorialitats: el registre de la captivitat cristiana en mans dels musulmans al Mediterrani occidental (segles XV al XVII)
Article Sidebar
Citacions a Google Acadèmic
Main Article Content
Entre 1450 i 1620, les costes africanes i europees de la mar Mediterrània mostraven un món en constant moviment, en què es creuaven i tensionaven les herències cristianes i musulmanes, gestant un complex entramat de relacions culturals, econòmiques, socials i polítiques.
Les fonts de l’època donen testimoniatge d’aquest món fronterer, subratllant el valor del captiu com a personatge emblemàtic, perquè la seva figura transforma l’experiència de vida en un testimoni social i comunitari. Per aquest motiu, és possible abordar aquests relats sobre la base de la relació entre el «trauma-relat testimonial» dins d’un context ideològic i de creences religioses caracteritzat per la denominada «eficàcia del discurs», que analitzo a partir del «gir sensorial» que ha fet la recerca històrica en els últims anys, el qual va permetre el reconeixement de nous fenòmens i objectes d’estudi, entre els quals els sentits, i, en el meu cas particular, la definició i identificació de marques sensorials, que representen el sofriment dels captius cristians en mans dels musulmans: les marques sonores, visuals, olfactives, gustatives, tàctils i afectives em permeten reconstruir, des d’un acostament intersensorial, les fonts analitzades, tant inèdites (Los Milagros de Guadalupe conservats a l’Arxiu del Reial Monestir de Guadalupe) com publicades (Tratado de la redención de cautivos i Peregrinación de Anastasio escrites per Jerónimo Gracián Dantisco), que configuren el model sensorial d’una època.
Vídeo-resum de l'article: https://youtu.be/gJiVHODjeo8
Article Details
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.
(c) 2020
Drets d'autor
Els continguts publicats a Digithum estan subjectes a una llicència Reconeixement 4.0 Internacional de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/4.0, l'autor/a reté el copyright. Així doncs, es permet la còpia, distribució, comunicació pública, obres derivades i usos comercials dels continguts de la revista sempre que se'n citi la font (Digithum), l'autor de l'article i la institució que els publica (UOC, UdeA), tal com consta en la citació recomanada inclosa en cada article.
És responsabilitat dels autors obtenir els permisos necessaris de les imatges que estiguin subjectes a Copyright.
Cessió de drets de propietat intel·lectual
L’autor cedeix sense exclusiva als editors de la revista els drets d’explotació (reproducció, distribució, comunicació pública i transformació) per a explotar i comercialitzar l’obra, sencera o en part, en tots els formats i modalitats d’explotació presents o futurs, en tots els idiomes, per tot el període de vida de l’obra i per tot el món.
Declaro que sóc l’autor original de l’obra. Els editors queden, per tant, exonerats de qualsevol obligació o responsabilitat per qualsevol acció legal que es pugui suscitar derivada de l’obra dipositada per la vulneració de drets de tercers, siguin de propietat intel·lectual o industrial, de secret comercial o qualsevol altre.
Gerardo Fabián Rodriguez, Universidad Nacional de Mar del Plata, AR
Professor, llicenciat, màster i doctor en Història (UNMdP). Investigador independent del CONICET i acadèmic corresponent a la Província de Buenos Aires per l’Acadèmia Nacional de la Història. Actualment és docent d’Història Universal General Medieval del Departament d’Història i investigador especialitzat en qüestions medievals del Grup de Recerca i Estudis Medievals del Centre d’Estudis Històrics, ambdós de la Facultat d’Humanitats de la Universitat Nacional de Mar del Plata. Les seves publicacions i participacions en reunions acadèmiques se centren en la història dels sentits, la història social i cultural i les humanitats digitals aplicades a l’estudi de l’Alta Edat Mitjana (especialment referides al món carolingi), la Baixa Edat Mitjana Hispànica (en concret, pel que fa a qüestions referents a les fronteres i la religiositat) i les vinculacions entre la història i els videojocs.