Plantes anyívoles: entre l’abstinència i la disbauxa reproductiva

La majoria de plantes perennes produeixen llavors cada any, però n’hi ha algunes que mostren un comportament reproductiu estrany: les seves poblacions produeixen extraordinàries collites de manera erràtica i sincrònica, però passen alguns anys pràcticament sense reproduir-se. Són les espècies anyívoles i el motiu d’aquest comportament sexual, com es produeix, i les conseqüències que té per a les xarxes tròfiques ha intrigat els ecòlegs. En aquest treball presentem un resum del coneixement actual sobre les causes evolutives i ecològiques que promourien aquest comportament. Les dues hipòtesis més versemblants de la seva evolució serien els avantatges de controlar les poblacions de depredadors de llavors i afavorir que algunes escapin (saciat dels depredadors) i/o una millor eficàcia en la pol·linització de plantes pol·linitzades pel vent (eficiència en la pol·linització). La variabilitat entre anys en la mida de les collites seria el resultat de la possibilitat que les plantes puguin dedicar més o menys recursos a la reproducció a partir de les condicions ambientals (p. ex. meteorològiques, de mobilització de nutrients) mentre que la sincronia entre individus, fins i tot a grans escales espacials, seria el resultat de l’anomenat Efecte Moran, és a dir, la resposta a una condició ambiental amb àmplia sincronia espacial com és la meteorologia i els seus efectes en la floració o la maduració dels fruits. Finalment, es presenta el coneixement més recent sobre les causes que determinen que una espècie com l’alzina (Quercus ilex), tan important i abundant al nostre país, sigui anyívola i les seves conseqüències.