Arxius

Els espais oberts, com ara prats i pastures, han sigut ecosistemes clau pel desenvolupament de les activitats humanes, primordialment la ramaderia extensiva. Tanmateix, aquests hàbitats han sigut, i encara són, llar d'infinitat d'organismes, que formen comunitats amb una diversitat biològica molt elevada. Malgrat això, l'abandonament de les activitats rurals tradicionals i l'esbiaixada concepció de valorar més altres hàbitats, com ara els boscos, està contribuint a la pèrdua d'aquests espais i la seva biodiversitat. Durant aquest seminari coneixerem la importància ecològica de prats i pastures a casa nostra, les seves espècies i les condicions en què la ramaderia resisteix en l'actualitat. Tot plegat ens ajudarà a entendre i conèixer el nostre patrimoni natural i què podem fer per protegir-lo.

Les activitats humanes han alterat tots els racons del planeta provocant un canvi climàtic accelerat i un increment notable de les taxes de pèrdua de biodiversitat. Ambdós efectes són els màxims exponents dels problemes ambientals amb els que ens enfrontem actualment. Podem fer-hi res per revertir aquests problemes? O només podrem aplicar mesures pal·liatives? Ens hi podrem adaptar nosaltres i els altres organismes del planeta? Quin preu haurem de pagar? Intentarem respondre aquestes i moltes altres preguntes durant el cicle de conferències, on parlarem de decreixement, d'agricultura regenerativa, de mètodes de captura de diòxid de carboni, de l'ús de l'energia i de la restauració dels ecosistemes.

La variabilitat és intrínseca a la natura. Malgrat això, determinats fenòmens escapen del que, a escala humana, tenim per costum d’anomenar normalitat. Aquests són els coneguts com a fenòmens extrems i sovint mal anomenats desastres naturals. Erupcions volcàniques, terratrèmols o mortalitats massives de determinats organismes en són exemples. Incendis, sequeres extremes, rierades i inundacions, són fenòmens extrems que es preveu que esdevinguin més intensos i freqüents en un futur proper a causa del canvi climàtic. Mitjançant les ponències d’aquest seminari monogràfic entendrem l’origen i les conseqüències d’aquests fenòmens, com ens afecten i què podem fer per minimitzar les seves conseqüències.

La humanitat ha evolucionat conjuntament amb els microorganismes, els ha fet servir i ha patit les seves conseqüències des de temps immemorials. Tanmateix, només ha sigut conscient de la seva existència des de fa relativament poc temps. Durant aquest seminari explorarem la capacitat que tenen els microorganismes per ajudar-nos, controlar poblacions animals i vegetals, així com emmalaltir-nos. El COVID-19 és només un petit exemple de la immensa diversitat de microorganismes que ens envolten.

Fa més de 550 milions d’anys van aparèixer, en els ambients aquàtics, els primers organismes que podríem identificar com a artròpodes. No és fins a un centenar de milions d’anys més tard que aquests artròpodes van emergir de l’aigua per colonitzar un món dominat per plantes primitives. Els primers en fer-ho van ser els antecessors d’aràcnids i miriàpodes, unes desenes de milions d’anys després ho farien els insectes. Actualment els insectes representen gairebé el 80% de la diversitat total animal coneguda del planeta. Aquest fet ha despertat des d’antuvi la curiositat de molts naturalistes, de manera que l’entomologia té una llarga història ja des del segle XVI; però no és fins a mitjans del segle XIX quan té un reconeixement científic considerable.

Amb aquest volum es vol retre homenatge a un entomòleg i farmacèutic mataroní de mitjans del segle XIX, Joaquim Marià Salvañà i Comas (1828-1902), que és autor del primer catàleg ibèric de fauna entomològica: “Apuntes para la geografía y fauna entomológicas de Mataró” (Madrid, 1870).

Des del començament dels temps, la matèria s'ha anat organitzant i ha format una multitud d'elements. La majoria es poden trobar a la natura, però n'hi ha que només es poden observar al laboratori. A la taula periòdica dels elements, concebuda originalment per Dmitri Mendeléiev ara fa cent cinquanta anys, tots aquests elements estan endreçats segons les característiques dels seus àtoms. Així es poden deduir les seves propietats en base al lloc que ocupen, i fins i tot preveure l’existència d’algun de desconegut.

L’Univers, la matèria i la vida estan, inexorablement, sotmesos als designis del pas del temps. Però què és realment el temps? Com ha evolucionat la Terra amb el temps i com s’ho fan els éssers vius per “comptar-lo”?

Milions d’anys d’evolució han forjat la biodiversitat de la que gaudim avui dia al nostre planeta. El sexe, a més d’excitant i divertit, és un dels principals components d’aquesta evolució.