La vida que brolla a la foscor: les fumaroles hidrotermals submarines

Al 1977, un inesperat ecosistema marí va ser descobert al voltant de les fumaroles hidrotermals del mar profund a la dorsal de les Galápagos. Des de llavors, les fumaroles hidrotermals i les comunitats marines associades s'han anat trobant per tots els oceans, principalment coincidint amb els marges de les plaques tectòniques. Sense llum, la producció primària en aquests ecosistemes és deguda als microorganismes que utilitzen l'energia química per sintetitzar compostos orgànics (quimiosíntesi). Nombrosos mol·luscs, poliquets i crustacis han establert relacions de simbiosi amb bacteris quimioautòtrofs. En alguns casos, com en el cuc gegant tubícola Riftia pachyptila, els bacteris viuen a l'interior del seu cos (endosimbionts), mentre que en altres invertebrats (com els crancs yeti del gènere Kiwa) els bacteris viuen sobre estructures especialitzades que han evolucionat amb a aquest propòsit (ectosimbionts). Tot i que inicialment es va pensar que la fauna de les fumaroles eren fòssils vivents (animals d'origen molt antic), actualment es creu que aquestes espècies tenen un origen més recent i que a més poden haver arribat a aquest ecosistema des d'hàbitats diferents (per exemple: el fons profund circumdant, aigües superficials, ...). Alguns tàxons s'han diversificat exclusivament en aquest hàbitat, i com a conseqüència el seu nivell d'endemisme és molt alt (al voltant del 70%). Algunes de les espècies que habiten en aquests ecosistemes comparteixen també altres hàbitats quimiosintètics com són les emanacions fredes i els cadàvers de balenes. A més de totes aquestes característiques tan particulars, les fumaroles de tipus alcalí, on els fluids brollen a temperatures moderades (entre 40 i 90°C) podrien haver proporcionat l'ambient propici per a l´origen de la vida