Tendre o horrible, aquesta és la qüestió de la vivacitat: poden actuar en viu els actors artificials?
Article Sidebar
Citacions a Google Acadèmic
Main Article Content
Aquest document examina la vivacitat dels actes i de les actuacions dels agents simulats o sintetitzats tecnològicament en la interacció amb humans. Qüestiona la capacitat dels intèrprets artificials per crear una sensació de presència en viu en l’escenari i en altres contextos habituals on han d’actuar i avalua la nostra percepció de la vivacitat de les actuacions en ells. En aquesta anàlisi crítica i comparativa, estudio la qualitat de la vivacitat de les actuacions musicals en viu d’Hatsune Miku –una celebritat cibernètica generada per ordinador amb un cos hologràfic tridimensional i una veu sintetitzada artificialment– i les interaccions estimulants d’ATUR, la foca, un robot terapèutic adorable que fa abraçades i que és utilitzat com a company emocional en residències d’ancians i hospitals. Per mitjà de teories d’actuació i audiovisuals, examino les respostes afectives de l’audiència o dels usuaris, i la qualitat de la connexió amb el cantant hologràfic i la mascota robòtica, la qual cosa condueix directament a l’acceptació o rebuig de l’afirmació sobre la vivacitat d’aquests actors tecnològics. Aquesta recerca també avalua l’impacte de l’aplicació d’allò tendre (o kawaii) en el disseny d’agents no humans enfront de l’aparició d’allò horrible en les interaccions amb els seus cossos incorporis en la nostra resposta emotiva. L’objectiu és estudiar la diferència entre la vivacitat i la vitalitat en els actors no-humans, no-vius, i l’impacte d’evocar el sentit de «tendre» enfront del d’«horrible» en la deformació de la Corba de la vall inquietant.
Article Details
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.
(c) Sahar Sajadieh, 2023
Drets d'autor
Els continguts publicats a Artnodes estan subjectes a una llicència de Reconeixement 4.0 Internacional de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/4.0/; els autors retenen el copyright. Podeu copiar-los, distribuir-los, comunicar-los públicament i fer-ne obres derivades sempre que reconegueu els crèdits de les obres (autoria, nom de la revista, institució editora) de la manera especificada pels autors o per la revista.
És responsabilitat dels autors obtenir els permisos necessaris de les imatges que estiguin subjectes a copyright.
Cessió de drets de propietat intel·lectual
L’autor cedeix en règim no exclusiu als editors de la revista els drets d’explotació (reproducció, distribució, comunicació pública i transformació) per a explotar i comercialitzar l’obra, sencera o en part, en tots els formats i modalitats d’explotació presents o futurs, en tots els idiomes, per tot el període de vida de l’obra i per tot el món.
Declaro que sóc l’autor original de l’obra. Els editors queden, per tant, exonerats de qualsevol obligació o responsabilitat per qualsevol acció legal que es pugui suscitar derivada de l’obra dipositada per la vulneració de drets de tercers, siguin de propietat intel·lectual o industrial, de secret comercial o qualsevol altre.
Sahar Sajadieh, Departament d’Arts Visuals, Universitat de Califòrnia, Sant Diego
Na Sahar és una artivista (artista + activista) i teòrica de mitjans informatitzats. És becària postdoctoral CPFP (Chancellor Postdoctoral Fellowship Program) de la Universitat de Califòrnia San Diego en el Departament d’Arts Visuals amb un doctorat en Arts dels Mitjans i Tecnologia en la Universitat de Califòrnia Santa Bàrbara. Na Sahar es va graduar amb una doble llicenciatura en Ciències Informàtiques i Teatre en la Universitat de Columbia Britànica i va obtenir el seu màster en el Departament d’Estudis del Rendiment de la Universitat de Nova York, Tisch School of the Arts. La seva pràctica creativa i acadèmica es troba en la intersecció de les arts computacionals, la intel·ligència artificial, el disseny orientat a la justícia social i la teoria de l’actuació/mitjans. Li interessen les aplicacions creatives i crítiques del processament del llenguatge natural, l’aprenentatge automàtic, la realitat estesa i la robòtica com a mitjà de narració, expressió poètica i intervenció social. Per a Sahar, la pràctica de l’art és una forma d’activisme, una manera de desafiar la zona de confort del públic i provocar diàlegs sobre problemes difícils i silenciats en la societat. El seu recerca se centra a fer que les tecnologies interactives i la intel·ligència artificial cobrin vida i les seves aplicacions socials siguin més ètiques. El seu treball pot veure’s en: http://www.saharsajadieh.com/.
Anderson, Natasha. “Hatsune Miku, Virtual Idols, and Transforming the Popular Music Experience”. MUSIC. OLOGY, vol. 2 (2021). DOI: https://doi.org/10.2218/music.2021.6478
Au, Rachel HY, Katrina Ling, Marlena R. Fraune and Katherine M. Tsui. “Robot Touch to Send Sympathy: Divergent Perspectives of Senders and Recipients”. 17th ACM/IEEE International Conference on Human-Robot Interaction (HRI) (2022): 372-382. DOI: https://doi.org/10.1109/HRI53351.2022.9889419
Auslander, Philip. LIVENESS: Performance in a mediatized culture. Abingdon, Oxon: Routledge, 2008.
Auslander, Philip. “DIGITAL LIVENESS: A Historico-Philosophical Perspective”. PAJ: A Journal of Performance and Art, vol. 34, no. 3, (2012): 3-65.
Auslander, Philip. “Liveness Revisited”. Lecture at the NEH Institute. 2018 NEH Institute in Digital Technologies in Theatre and Performance Studies (2018, June). University of Georgia.
Barba, Eugenio. The Paper Canoe: A Guide to Theatre Anthropology. Abingdon, Oxon: Routledge, 1995.
Barcousky, Len. “Two Vincentian nursing homes experiment with robotic pets for Alzheimer’s patients”. Post-Gazette (2010, March).
Baudrillard, Jean. Simulacra and Simulation. Ann Arbor: University of Michigan Press, 1994.
Benjamin, Walter. The work of art in the age of its technological reproducibility, and other writings on media. Boston: Harvard University Press, 2008.
Black, Daniel. “The virtual ideal: Virtual idols, cute technology and unclean biology”. Continuum Journal of Media & Cultural Studies, vol. 22, no. 1 (2008): 37-50. DOI: https://doi.org/10.1080/10304310701642048
Black, Daniel. “The virtual idol: Producing and consuming digital femininity”. In: Galbraith, P.W., Karlin, J.G. (eds.). Idols and celebrity in Japanese media culture, (2012): 209-228. DOI: https://doi.org/10.1057/9781137283788_11
Calo, Christopher James, Nicholas Hunt-Bull, Lundy Lewis and Ted Metzler. “Ethical Implications of Using the Paro Robot with a Focus on Dementia Patient Care”. Human-Robot Interaction in Elder Care: 2011 AAAI Workshop, (2011): 20-24.
Causey, Matthew. Theatre and Performance in Digital Culture: From simulation to embeddedness. Abingdon, Oxon: Routledge, 2006.
Chaikin, Joseph. The Presence of the Actor. New York: Theatre Communications Group, Inc, 1972.
Chevallier, Martin. “Staging Paro: The care of making robot(s) care.” Social Studies of Science, vol. 0, no. (2022). DOI: https://doi.org/10.1177/03063127221126148
Crypton Future Media. “Who is Hatsune Miku?”. Crypton (n.d.). [Accessed: October 18, 2018]. https://ec.crypton.co.jp/pages/prod/vocaloid/cv01_us
Deleuze, Gilles. Francis Bacon: The Logic of Sensation. Minneapolis: University of Minnesota Press, 1981.
Dixon, Steve. Digital Performance: A History of New Media in Theater, Dance, Performance Art, and Installation. Cambridge, Massachusetts: The MIT Press - Leonardo Book Series, 2007. DOI: https://doi.org/10.7551/mitpress/2429.001.0001
Ferrey, Anne E., Tyler J. Burleigh and Mark J. Fenske. “Stimulus-category competition, inhibition, and affective devaluation: a novel account of the uncanny valley”. Frontiers in psychology, vol. 6 (2015, March). DOI: https://doi.org/10.3389/fpsyg.2015.00249
Guizzo, Erico. “Paro the Robotic Seal ould diminish dementia: First long-term study seeks to prove the benefits of a cybernetic pet”. IEEE Spectrum (2009, May).
Hansen, Mark B. N. Feed-forward: On the future of twenty-first-century media. University of Chicago Press, 2015. DOI: https://doi.org/10.7208/chicago/9780226199863.001.0001
Hsu, Christine. “CES 2016: PARO Therapeutic Robot”. Amazon, 2016. https://www.amazon.com/vdp/7c2afd2b1eb34c42a122eaebafd4b807.
Katsuno, Hirofumi and Daniel White. “Haptic creatures: tactile affect and human-robot intimacy in Japan”. Consumer Culture Theory in Asia, (2022): 242-260. Routledge. DOI: https://doi.org/10.4324/9781003111559-18
Kenmochi, Hideki. “VOCALOID and Hatsune Miku phenomenon in Japan”. Interdisciplinary Workshop on Singing Voice, (2010).
Lehmann, Ann-Sophie. Digital Material: Tracing New Media in Everyday Life and Technology. Amsterdam: Amsterdam University Press, 2009.
Macalupu, Chira and Valeria Alessandra. “Supporting affective connections between older adults through socially interactive robots: A design framework”. PhD thesis. Queensland University of Technology, (2022): 21-26.
Marla, Kale. “Kids & Animals”. Inter Actions, vol. 10, no. 3, (1992): 17-21.
Mavridis, Nikolaos. “How gender is intertwined with robots and affective technologies: A short”. Sex and Gender Bias in Technology and Artificial Intelligence: Biomedicine and Healthcare Applications (2022). DOI: https://doi.org/10.1016/B978-0-12-821392-6.00010-8
Miyake, Esperanza. “I am a virtual girl from Tokyo: Virtual influencers, digital-orientalism and the (Im) materiality of race and gender”. Journal of Consumer Culture, vol. 23, no. 1, (2023). DOI: https://doi.org/10.1177/14695405221117195
Mori, Masahiro, Karl F. MacDorman and Norri Kageki. “The Uncanny Valley”. IEEE Robotics & Automation Magazine, (2012): 98-100. DOI: https://doi.org/10.1109/MRA.2012.2192811
Paro. Website (n.d.). [Accessed: 15 December 2022]. http://www.parorobots.com
Parr, Adrian. The Deleuze Dictionary (Revised Edition). Edinburgh: Edinburgh University Press, 2010. DOI: https://doi.org/10.1515/9780748643271
Phelan, Peggy. Mourning Sex: Performing Public Memories. Abingdon, United Kingdom: Routledge, 1997.
Phelan, Peggy. Unmarked: The Politics of Performance. New York: Routledge, 1993.
REACT. “Kids React to Hatsune Miku”. YouTube, 2011. https://www.youtube.com/watch?v=egcfC7PCneQ
REACT. “Elders React to Vocaloids”. YouTube, 2023. https://www.youtube.com/watch?v=wHhluDhVtjU&ab_channel=REACT
Rozin, Paul, Jonathan Haidt, and Clark R. McCauley. “Disgust”. Handbook of Emotions (2008): 757-776. New York: Guilford Press.
Sajadieh, Sahar and Hannah Wolfe. “Come hither to me: Performance of a seductive robot”. Extended Abstracts of the 2019 CHI Conference on Human Factors in Computing Systems, (2019): 1-4. DOI: https://doi.org/10.1145/3290607.3313287
SciTechDaily. “Babyloid Robot aims to combat depression in the Elderly”. SciTechDaily, (2011. December).
Shanahan, Murray. The Technological Singularity. Cambridge: The MIT Press Essential Knowledge series, 2015. DOI: https://doi.org/10.7551/mitpress/10058.001.0001
Shibata, Takanori and Kazuyoshi Wada. “Robot Therapy: A New Approach for Mental Healthcare of the Elderly – A Mini-Review”. Gerontology, vol.57, no.4 (2011): 378-386. DOI: https://doi.org/10.1159/000319015
Shu-Chuan Chen, RN, Boyd H. Davis, Ching-Yi Kuo, Margaret Maclagan, Chun-O Chien and Mei-Feng Lin. “Can the Paro be my Buddy? Meaningful experiences from the perspectives of older adults”. Geriatric Nursing, vol. 43, (2022): 130-137. DOI: https://doi.org/10.1016/j.gerinurse.2021.11.011
Sone, Yuji. Japanese Robot Culture: Performance, Imagination, and Modernity. New York: Palgrave MacMillan, 2017.
Smith, David Woodruff. “Phenomenology”. The Stanford Encyclopedia of Philosophy (2018).
Ueyama, Yuki. “A Bayesian Model of the Uncanny Valley Effect for Explaining the Effects of Therapeutic Robots in Autism Spectrum Disorder”. PLOS ONE (2015). DOI: https://doi.org/10.1371/journal.pone.0138642
Wada, Kazuyoshi and Takanori Shibata. “Living With Seal Robots—Its Sociopsychological and Physiological Influences on the Elderly at a Care House”. IEEE Transactions on Robotics, vol. 23, no. 5 (2007): 972-980. DOI: https://doi.org/10.1109/TRO.2007.906261
Wolfe, Hannen E. and Sahar Sajadieh. “A Robo-Pickup Artist Breaking Gender Norms”. 17th ACM/IEEE International Conference on Human-Robot Interaction (HRI) (2022):1210-1211. DOI: https://doi.org/10.1109/HRI53351.2022.9889610
Žižek, Slovaj. Mapping Ideology. London, UK: Verso, 1994.
Articles similars
- Nieves Pena Sueiro, Ángeles Saavedra Places, Obsolescència i resiliència en les humanitats digitals. El cas de la Biblioteca Digital de Relacions de Successos , Artnodes: Núm. 23: (Gener 2019). NODE 23. Arqueologia dels mitjans II / Humanitats digitals II (coord.: Ana Rodriguez Granell)
- Pedro Luengo, Javier Luengo, Fotogrametria i anàlisi lumínica. Interaccions en l’estudi de l’arquitectura barroca , Artnodes: Núm. 23: (Gener 2019). NODE 23. Arqueologia dels mitjans II / Humanitats digitals II (coord.: Ana Rodriguez Granell)
- José Vicente Martín Martínez, Iván Albalate Gauchía, Mirant dins de la caixa. El visor de diorames amb enfocament selectiu com a cas pràctic d'arqueologia dels mitjans , Artnodes: Núm. 21: (Juny 2018). NODE 21. Arqueologia dels mitjans (coord.: Pau Alsina, Ana Rodríguez, Vanina Hofman)
- Paloma González Díaz, Creació digital: futurs possibles (i assolibles) , Artnodes: Núm. 28: (juliol 2021). NODE 28. En els límits d'allò que és possible: art, ciència i tecnologia (coord.: Paloma Díaz, Andrea García)
- Raquel Caerols Mateo, Beatriz Escribano, Medialab Madrid 2002-2006. Cultura participativa i activisme social a Madrid , Artnodes: Núm. 24: (Juliol 2019). NODE 24. Després de la postveritat (coord.: Jorge Luis Marzo)
- Patricia Ferreira-Lopes, La transformació del procés d'investigació en Història de l'Arquitectura amb l'ús de les tecnologies digitals , Artnodes: Núm. 22: (Novembre 2018). NODE 22. Humanitats digitals: societats, polítiques, sabers (coord.: Nuria Rodríguez-Ortega)
- Nuria Rodríguez-Ortega, Cinc eixos per a pensar les humanitats digitals com a projecte d'un nou humanisme digital , Artnodes: Núm. 22: (Novembre 2018). NODE 22. Humanitats digitals: societats, polítiques, sabers (coord.: Nuria Rodríguez-Ortega)
- Mª Isabel Soler Ruiz, Rosa Mármol Pérez, Art, Tecnologia i Humanisme. El laboratori de disseny social Studio Roosegaarde com a ecosistema creatiu tecnopoètic , Artnodes: Núm. 21: (Juny 2018). NODE 21. Arqueologia dels mitjans (coord.: Pau Alsina, Ana Rodríguez, Vanina Hofman)
- Diego Díaz, Clara Boj, Pràctiques artístiques en l’època del datacè. Data Biography: rastres digitals per a l’exploració biogràfica de la identitat personal , Artnodes: Núm. 24: (Juliol 2019). NODE 24. Després de la postveritat (coord.: Jorge Luis Marzo)
- Cristina Garde, David Vidal Castell, El temps circular: noves maneres de narrar l’experiència. La dramatúrgia acumulativa de La Conquesta del Pol Sud , Artnodes: Núm. 29: (Gener 2022). NODE 29. Ecologia de la imaginació (coord.: Marina Garcés)
També podeu iniciar una cerca avançada per similitud per a aquest article.