Crisis existencials de màquines conscients: reflexions sobre la condició maquínica mitjançant l'art i la filosofia especulativa

Main Article Content

Mónica Rikić Fusté

Pensar la ciència i la tecnologia des de les humanitats ens permet projectar el tipus de societat que volem ser en el futur. Hem de ser conscients que, per enfrontar-nos als reptes actuals, cal trencar les divisions culturals i entendre el món de manera transversal. Ara, que gràcies al desenvolupament científic i tecnològic sabem que mai no podrem saber-ho tot, necessitem aprendre a conviure amb la incertesa i el misteri. El pensament creatiu, i concretament l'art, és una pràctica que ens permet explorar allò desconegut sense buscar una resposta absoluta a tot, ja que, de vegades, simplement no hi ha una resposta, sinó noves preguntes a priori inimaginables.


En la meva pràctica artística recent m'he dedicat a estudiar la nostra relació amb la tecnologia, a centrar el rol social de la intel·ligència artificial (IA) i a entrellaçar pensament crític amb experimentació tècnica. El meu objectiu és obrir i habitar una escletxa de pensament al voltant dels reptes tecnocientífics actuals utilitzant l'art i la imaginació com a eines.


Mitjançant el desenvolupament de diferents peces d'art electrònic, m'he permès imaginar identitats artificials postsingulars, encarnades en robots conscients, per mitjà de les quals he creat un conjunt de narratives especulatives sobre tecnologies alternatives. Aquests ens artificials fugen de projeccions distòpiques, estan dotats sempre de la condició de subjecte múltiple i actuen com a reflex social.


A manera d'al·legoria, aquestes peces representen l'evolució dels objectes tecnològics en sistemes orgànics i proposen una via de comprensió de les tecnologies com quelcom separat d’allò humà, tot convidant a valorar les màquines en la seva gènesi. En aquest assaig faig una revisió de les bases conceptuals de la meva investigació artística, mostro exemples pràctics i defenso l'art especulatiu com a eina de reformulació dels imaginaris imposats per la narrativa dominant a fi de redefinir el nostre rol en la nova cosmologia tecnosocial.

Paraules clau:

filosofia especulativa, art electrònic, postsingularitat, tecnodiversitat, espiritualitat

Article Details

Com citar
Rikić Fusté, Mónica. “Crisis existencials de màquines conscients: reflexions sobre la condició maquínica mitjançant l’art i la filosofia especulativa”. Artnodes, no. 29, pp. 1-10, doi:10.7238/artnodes.v0i29.392992.
Biografia de l'autor/a

Mónica Rikić Fusté, Artista independent

Artista electrònica. Premi Nacional de Cultura de la Generalitat de Catalunya 2021. Va estudiar Belles Arts a la Universitat de Barcelona i després va cursar un màster d'Arts digitals de la Universitat Pompeu Fabra, on va descobrir en el codi i l'electrònica un llenguatge artístic molt potent i d'acord amb les seves necessitats creatives. Actualment està acabant un màster en Filosofia contemporània a la UOC.

 

Amb les seves obres ha participat en festivals internacionals com l’Ars Electronica (Linz), el Creative Tech Week (Nova York), el Robotronica (Austràlia) i el FILE (Brasil), entre altres. Ha exposat en institucions nacionals com el CCCB, el CaixaForum, l’Arts Santa Mònica i el Disseny Hub Barcelona. Ha estat guardonada amb el Premi Nacional de Cultura de la Generalitat de Catalunya 2021, en el Japan Media Arts Festival, l’Amaze Berlin, la Margaret Guthman Musical Instrument Competition (Atlanta), i amb una beca Leonardo per a investigadors i creadors culturals de la Fundación BBVA 2018. Ha fet estades artístiques a TAG (Mont-real), a QUT (Austràlia), a Platohedro (Medellín), a Medialab-Prado (Madrid) i a ETOPIA (Saragossa). Recentment una de les seves peces ha estat incorporada a la .BEEP {collection;} d'art electrònic.

Referències

Ararujo, Carolina Inés. «La desubjetivación del Sujeto: El arte de no haber sido.» Eikasia: revista de filosofía, n.º 73 (2017): 203-214. https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=6828512

Berardi, Franco «Bifo.» Futurabilidad. La era de la impotencia y el horizonte de la posibilidad. Buenos Aires: Caja Negra, 2019.

Berardi, Franco «Bifo». La fábrica de la infelicidad. Madrid: Traficantes de Sueños, 2003.

Braidotti, Rosi. Lo posthumano. Barcelona: Gedisa, 2015.

Goffman, Erving. La presentación de la persona en la vida cotidiana. Buenos Aires: Amorrortu, 2001.

Hui, Yuk. «Cybernetics for the Twenty-First Century: An Interview with Philosopher Yuk Hui.» Interview with Geert Lovink. E-flux. 2019, enero de 2021. https://www.e-flux.com/journal/102/282271/cybernetics-for-the-twenty-first-century-an-interview-with-philosopher-yuk-hui/

Borja Muntadas, Figueras. «La prisión de cronos. Aspectos sociopolíticos del malestar contemporáneo.» En La Jaula del tiempo. Aspectos sociopolíticos y jurídicos de la aceleración contemporánea, 21-52. Uberlândia: LAECC, 2020.

Sadin, Eric. La humanidad aumentada. La administración digital del mundo. Buenos Aires: Caja Negra, 2017.

Said, Edward. Orientalismo. Barcelona: Debate, 2016.

Articles similars

<< < 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 > >> 

També podeu iniciar una cerca avançada per similitud per a aquest article.