Ciudad Antigua: de la teledetecció a l’experiència virtual interactiva d’un assentament prehispànic a Colòmbia
Article Sidebar
Citacions a Google Acadèmic
Main Article Content
En aquest article, s’aborda la primera reconstrucció mitjançant la fotogrametria de Ciutat Antiga (CA), un jaciment arqueològic prehispànic a Sierra Nevada de Santa Marta (SNSM), situat al nord de Colòmbia. Les característiques constructives i la pertinença simbòlica de llocs com Ciudad Antigua constitueixen una part fonamental del patrimoni cultural de Colòmbia. No obstant això, a causa del fet que està situat en un lloc remot i l’escàs coneixement públic del jaciment s’ha demostrat que és un inconvenient per a la protecció i la conservació d’aquest lloc. Amb aquest projecte de representació virtual volem complir tres objectius: 1) crear una estratègia per preservar els jaciments arqueològics remots en risc mitjançant artefactes digitals, 2) utilitzar processos computacionals per anar més enllà de la representació i analitzar més a fons els components espacials del jaciment, i 3) generar i consolidar l’interès de la comunitat en la història, l’arquitectura, el disseny i l’arqueologia d’SNSM. En aquest estudi, es duen a terme tècniques de visualització i computació en vestigis remots de valor cultural i es demostra que aquestes tècniques contribueixen a l’apropiació i a la protecció social d’aquests assentaments ancestrals. Creem un prototip funcional que podria fer que els resultats d’aquest estudi estiguin més a la disposició de la societat.
Paraules clau:
Article Details
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.
(c) Andres Burbano, Eduardo Mazuera, Zachary Meyer, Esteban Garcia Bravo, 2021
Drets d'autor
Els continguts publicats a Artnodes estan subjectes a una llicència de Reconeixement 4.0 Internacional de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/4.0/; els autors retenen el copyright. Podeu copiar-los, distribuir-los, comunicar-los públicament i fer-ne obres derivades sempre que reconegueu els crèdits de les obres (autoria, nom de la revista, institució editora) de la manera especificada pels autors o per la revista.
És responsabilitat dels autors obtenir els permisos necessaris de les imatges que estiguin subjectes a copyright.
Cessió de drets de propietat intel·lectual
L’autor cedeix en règim no exclusiu als editors de la revista els drets d’explotació (reproducció, distribució, comunicació pública i transformació) per a explotar i comercialitzar l’obra, sencera o en part, en tots els formats i modalitats d’explotació presents o futurs, en tots els idiomes, per tot el període de vida de l’obra i per tot el món.
Declaro que sóc l’autor original de l’obra. Els editors queden, per tant, exonerats de qualsevol obligació o responsabilitat per qualsevol acció legal que es pugui suscitar derivada de l’obra dipositada per la vulneració de drets de tercers, siguin de propietat intel·lectual o industrial, de secret comercial o qualsevol altre.
Andres E Burbano, Universitat de los Andes
Professor associat del Departament de Disseny de la Universitat dels Andes, a Bogotà, Colòmbia. Doctorat en Art dels Mitjans i Tecnologia per la Universitat de Califòrnia, a Santa Bàrbara, i professor convidat a la Universitat Danubi de Krems, Àustria, i a la Universitat de Ciències Aplicades de Potsdam, Alemanya. Originari de Colòmbia, explora les interaccions de la ciència, l’art i la tecnologia des de diferents perspectives: com a investigador, com a artista individual i en col·laboració amb altres artistes i dissenyadors. Les seves obres abasten des del documental; el vídeo (tant en ciència com en art), el so i l’art de les telecomunicacions; fins a l’exploració de les narratives cinematogràfiques algorítmiques. L’ampli espectre del seu treball il·lustra la importància i la prevalença del treball interdisciplinari col·laboratiu en el camp de l’art digital.
Eduardo Mazuera, Universitat de los Andes
Professor titular del Departament d’Arquitectura de la Universitat dels Andes, Colòmbia. Arquitecte (2000), antropòleg (2002), màster en Història (2015) per la Universitat dels Andes, màster en Restauració i Rehabilitació del Patrimoni (2003) per la Universitat d’Alcalá de Henares, Espanya, i postgrau en Muntatges Expositius i Museístics (2003) per la Universitat Politècnica de Catalunya, Espanya. Té experiència en projectes de construcció, remodelacions i restauracions. Va ser assessor de la Direcció de Patrimoni del Ministeri de Cultura de Colòmbia (de 2004 a 2006 i de 2010 a 2011). Va ser editor de la revista d’arquitectura Dearq (de 2011 a 2016), va ser membre del Consell Nacional de Patrimoni Cultural (de 2014 a 2016) i va ser instructor en un curs de l’IFR (Institute of Field Research) al Parc Arqueològic Ciudad Perdida (de 2016 a 2017). És membre de l’equip de conservació del Parc Arqueològic Ciudad Perdida i també és membre d’ICOMOS (International Council on Monuments and Sites) a Colòmbia. És membre del grup de recerca Las Formas de la Producción en Arquitectura, de la Universitat dels Andes. Actualment, té una recerca en curs sobre l’arquitectura prehispànica i la relació d’aquests antics assentaments amb el territori de Sierra Nevada de Santa Marta, Colòmbia.
Zachary B.S. Meyer, Universitat Purdue
Estudiant de postgrau i becari de recerca del Departament de Computació Gràfica de la Universitat Purdue, Estats Units d’Amèrica. La seva recerca se centra principalment en el llenguatge corporal dels personatges virtuals. Es va graduar en Animació per la Universitat Purdue el 2018 i, actualment, treballa per obtenir un màster en Animació també a la Purdue.
Esteban Garcia Bravo, Universitat Purdue
Professor titular del Departament de Computació Gràfica de la Universitat Purdue, Estats Units d’Amèrica. Explora les arts computacionals com a investigador, practicant i docent. Es va llicenciar en Belles Arts per la Universitat Purdue el 2008 i va obtenir a la mateixa universitat el doctorat en Tecnologia el 2013. La seva recerca s’ha presentat en les trobades anuals d’organitzacions internacionals com SIGGRAPH i ISEA (International Symposium on Electronic Art), i també en la revista d’art, ciència i tecnologia Leonardo. Les seves obres d’art s’han presentat internacionalment en festivals d’art multimèdia, exposicions i en programes de residència per a artistes.
Referències
Baaske, Ben, and Robert Warden. Digital heritage documentation of structures at the Maya sites of Birds of Paradise-North and Tz'unun in Belize. 2020.
Cadavid, Gilberto, and Luisa Fernanda Herrera. "Manifestaciones culturales en el área Tairona." Informes antropológicos 1 (1985): 5-54.
Del Curto, D., A. Garzulino, Federica Allegretti, and Serena Mazza. " GIS or BIM? A comparison applied to the conservation management plan of a 20th century architectural heritage." International Archives of the Photogrammetry, Remote Sensing & Spatial Information Sciences (2019). DOI: https://doi.org/10.5194/isprs-archives-XLII-2-W15-365-2019
Forte, Maurizio, and Nevio Danelon. “Cyber-Archaeology.” Oxford Bibliographies Ma, February 27, 2019. https://www.oxfordbibliographies.com/view/document/obo-9780199766567/obo-9780199766567-0207.xml.
Gattiglia, Gabriele. "Think big about data: Archaeology and the Big Data challenge." Archäologische Informationen 38 (2015): 113-124.
Giraldo, Santiago. “Nuevas aproximaciones al urbanismo tairona en la Sierra Nevada de Santa Marta”. In Historia de Santa Marta y el Magdalena Grande, del período Nahuange al siglo XXI, Elías-Caro, J-E., Viloria de la Hoz, J. (Eds.), Editorial Universidad Sergio Arboleda y Unimagdalena. pp 101 – 128, 2018. DOI: https://doi.org/10.2307/j.ctvb4bsr8.7
Hillier, Bill, and Julienne Hanson. The social logic of space. Cambridge university press, 1989.
Hillier, Bill. Space is the machine: a configurational theory of architecture. Space Syntax, 2007.
Kitchin, R., & Dodge, M. (2014). Code/Space: Software and Everyday Life. The MIT Press.
Lee, Jungil, and Byungyun Yang. "Developing an optimized texture mapping for photorealistic 3D buildings." Transactions in GIS 23, no. 1 (2019): 1-21. DOI: https://doi.org/10.1111/tgis.12494
Lin, Albert. “El Dorado City of Gold.” Episode. Lost Cities. National Geographic, 2019.
Pavelka, Karel, Lenka Starková, and Karel Nováček. "Using terrestrial and aerial photogrammetry in archaeology." International Multidisciplinary Scientific GeoConference: SGEM 19, no. 2.2 (2019): 679-686. DOI: https://doi.org/10.5593/sgem2019/2.2/S10.084
Reichel-Dolmatoff, Gerardo. Arqueología de Colombia: un texto introductorio. Presidencia de la República, 1997.
Richards-Rissetto, Heather. "What can GIS+ 3D mean for landscape archaeology?." Journal of Archaeological Science 84 (2017): 10-2 DOI: https://doi.org/10.1016/j.jas.2017.05.005
Schröter, Jens. 3D: History, Theory and Aesthetics of the Transplane Image. Bloomsbury Publishing USA, 2014.
Serje, Margarita. "Organización urbana en ciudad perdida." Cuadernos de Arquitectura 9 (1984).
Shih, Naai-Jung, Huey-Jiun Wang, Chen-Yan Lin, and Chai-Yuan Liau. "3D scan for the digital preservation of a historical temple in Taiwan." Advances in engineering software 38, no. 7 (2007): 501-512. DOI: https://doi.org/10.1016/j.advengsoft.2006.09.014
VanValkenburgh, Parker, and J. Andrew Dufton. “Big Archaeology: Horizons and Blindspots.” Journal of Field Archaeology 45 (2020): S1–7. DOI: https://doi.org/10.1080/00934690.2020.1714307
Wilmott, Clancy. Mobile Mapping: Space, Cartography and the Digital. Amsterdam University Press, 2020. DOI: https://doi.org/10.5117/9789462984530
Articles més llegits del mateix autor/a
- Andres E Burbano, Reporti del projecte: Invencions en les vores de la Història , Artnodes: Núm. 13: (Novembre 2013). NODE 13. Història(es) de l'art dels mitjans (coord.: Ana Rodríguez Granell, Pau Alsina)
Articles similars
- Carolina Fernández Castrillo, La condició transreal: informació expandida i hacktivisme al Media Art , Artnodes: Núm. 28: (juliol 2021). NODE 28. En els límits d'allò que és possible: art, ciència i tecnologia (coord.: Paloma Díaz, Andrea García)
- Eduard Aibar, Imaginació tecnològica i ideologia de la innovació , Artnodes: Núm. 29: (Gener 2022). NODE 29. Ecologia de la imaginació (coord.: Marina Garcés)
- Christa Sommerer, Laurent Mignonneau, Creació artística mitjançant tècniques de vida artificial , Artnodes: Núm. 4: (Juliol 2005). NODE 4. Calculabilitat (coord.: Pau Alsina)
- Raquel Paricio, Juan Manuel Moreno, POEtic-cubes: atenció i emergència. Maquinari bioinspirat per a instal·lacions artístiques , Artnodes: Núm. 9: (Desembre 2009). NODE 9. Complexitat (coord.: Pau Alsina, Josep Perelló)
- Maria Manuela Lopes, La memòria com a material: una pràctica d'investigació sobre les arts visuals als laboratoris neurocientífics , Artnodes: Núm. 16: (Novembre 2015). NODE 16. Art Matters II (coord.: Ana Rodríguez Granell)
- Ana Soledad Sedano-Solis, El teatre aplicat com a camp interdisciplinari de recerca en els estudis teatrals , Artnodes: Núm. 23: (Gener 2019). NODE 23. Arqueologia dels mitjans II / Humanitats digitals II (coord.: Ana Rodriguez Granell)
- Noelia Quintero, La pantalla al carrer: convergència i coincidències agòniques entre el grafit i els objectes dels nous mitjans audiovisuals , Artnodes: Núm. 7: (Desembre 2007). NODE 7. Jugabilitat (coord.: Pau Alsina)
- Andrea Soto, Vilém Flusser: imatges improbables , Artnodes: Núm. 31: (Gener 2023). NODE 31. Possibles II (coord.: Pau Alsina i Andrés Burbano)
- Luis David Rivero Moreno, La cultura blockchain i la precarietat de la imatge digital. Qüestionant els NFT com a estratègia de conservació de l’art , Artnodes: Núm. 33: (Gener 2024). NODE 33. Artivisme mediàtic: sobre l'arqueologia i la història de la cultura digital per al canvi social (coord.: Carolina Fernández-Castrillo i Diego Mantoan)
- Aramis López Juan, El Centre de Càlcul de la Universitat de Madrid. Creativitat i tecnologia en la universitat espanyola dels anys 60 , Artnodes: Núm. 13: (Novembre 2013). NODE 13. Història(es) de l'art dels mitjans (coord.: Ana Rodríguez Granell, Pau Alsina)
<< < 10 11 12 13 14 15 16 17 18 > >>
També podeu iniciar una cerca avançada per similitud per a aquest article.