Referències indescriptibles: sobre estats infecciosos de paraules i imatges en el projecte «SHUT DOWN 2020»

Les autores analitzen un projecte d’art col·lectiu que van iniciar durant el primer confinament per la covid-19 a Europa, a les acaballes de la primavera de 2020. Cinquanta-vuit participants van aportar textos breus que es van combinar amb una imatge i, en aquesta col·lecció, es reflecteixen les respostes concretes a la nova situació. En aquest article, s’investiga l’estat del projecte després de la seva publicació a CulturMag, una revista cultural alemanya en línia. La fusió de l’experiència de les autores, que va des de la teoria psicoanalítica fins a la literatura i l’experimentació performativa, inicia una interpretació incerta d’allò que roman no valorat i virulent entre elements verbals i visuals. Les reflexions sobre «allò sinistre» (das Unheimliche), de Sigmund Freud, i també sobre l’«extimitat», de Jacques Lacan, connecten la representació psíquica paradoxal (no, malament-, sobre-, etc.) de la perillositat de la covid-19 amb experiències molt conegudes i desconegudes dels actuals estats d’emergència, en què es toquen aspectes ecològics, econòmics i ideològics, potser passant de puntetes pels viaranys de les pors infantils que el vent s’endugué?

D’aquesta manera, les autores van demanar als participants, la majoria dels quals són artistes i escriptors, que ens mostressin quelcom de les seves vides en l’ARA –sense anàlisis ni comentaris. «Ja n’hi ha prou. Volem saber què està passant dins dels caus» (Helbling/Reiche, 2020)– per trobar «referències indescriptibles» amb precisió i en abundància.