Obsolescència i resiliència en les humanitats digitals. El cas de la Biblioteca Digital de Relacions de Successos

En aquest article es planteja el problema de l’obsolescència de les aplicacions d’humanitats digitals a partir de l’experiència de la base de dades CBDRS (Catàleg i Biblioteca Digital de Relacions de Successos) i es presenten les diferents estratègies que implica l’adopció de fluxos de treball per a adaptar-se a les noves tecnologies i mantenir, conservar i ampliar o millorar les dades i els objectes digitals. La rapidesa de l’avanç i el desenvolupament tecnològic, i els canvis en els paradigmes o les metodologies inherents comporten la necessitat de tornar a dissenyar les aplicacions perquè funcionin correctament i puguem fer ús de la informació que ens brinden. En el grup SIELAE es va crear l’any 1994 una base de dades relacional per a emmagatzemar informació bibliogràfica sobre relacions de successos amb tecnologies que llavors eren capdavanteres però que avui resulten antiquades (tot i que el programari s’ha anat actualitzant i que s’han fet ja diversos ajustos); alhora, els progressos en el coneixement del camp de recerca, impulsats pel treball amb la base de dades, han donat lloc a alguns canvis en el model de dades i a la necessitat de gestionar un volum d’informació que no s’havia previst. Totes aquestes raons (els avanços tecnològics, les modificacions en el model de dades o el volum ingent d’informació) justifiquen que, dues dècades després, ens plantegéssim la necessitat de donar suport a una reenginyeria de la base de dades CBDRS, ja que l’aplicació presentava problemes de rendiment (el temps d’espera després d’una cerca és elevat) i, a més, l’usuari vol ara més usabilitat i més prestacions en els catàlegs digitals.

En aquest treball presentem els avanços en la reenginyeria de la base de dades CBDRS, que es construeix com proveïdor de dades del protocol OAI-PMH, en el format Dublin Core, i així poder-se integrar en metacercadors que implantin aquest protocol, com ARACNE, Xarxa d’Humanitats Digitals i Lletres Hispàniques, que, a més, és agregador d’altres recol·lectors com Hispana (portal d’accés al patrimoni digital i agregador nacional) i Europeana (portal d’accés al patrimoni digital europeu). Les actualitzacions i modificacions a les quals es va sotmetre la base de dades CBDRS l’han fet molt més potent, capaç d’emmagatzemar una gran quantitat d’informació i de retornar-la a l’usuari segons múltiples criteris de cerca en un temps d’espera mínim; a més, permet exportar els resultats de cerques a altres formats i enviar-los automàticament. Una de les grans novetats de CBDRS és que es completa amb un sistema GIS, que permet visualitzar la informació resultat de les consultes en mapes. Finalment, és una aplicació multidispositiu, amb una interfície capaç d’adaptar-se automàticament a diferents aparells (telèfons mòbils, tauletes, ordinadors…), i garantir així l’accessibilitat total del contingut.