Proxemia: una anàlisi sociotència d'una obra d'art electrònic
Article Sidebar
Citacions a Google Acadèmic
Main Article Content
Aquest article proposa una anàlisi sociotècnica de l'obra d'art electrònic, Proxemia, realitzada per l'artista argentina Mariela Yeregui. Per a això, s'han seleccionat els aspectes del procés creatiu que reten compte amb més contundència de com aquest procés no es restringeix a la intenció original de l'artista, sinó que es reformula i s'expandeix d'acord amb els actors que intervenen en les diverses instàncies de mostra de l'obra.
Per a això, s'analitzarà el recorregut de l'obra en dues de les galeries i les institucions en les quals es va muntar i exhibir. A partir d'aquí, és del nostre interès retre compte dels conflictes i les solucions que afecten la producció de l'obra en cada una d'aquestes instàncies. Atenent a la flexibilitat que adquireix la noció de problema en aquest procés, la seva construcció sociotècnica i les definicions de funcionament que els diversos actors construeixen entorn a l'obra.
A partir del cas singular que planteja Proxemia, l'objectiu d'aquest article és analitzar com s'interposen, s'entrecreuen i es fan complexes en la producció d'art robòtic factors com ara la institucionalitat, les variables vinculades a polítiques de gestió, les representacions de l'escena artística, els encreuaments de sistemes de coneixement diferent i, fins i tot, les consideracions de la condició de local.
En aquest sentit ens interessa discutir que les variables esmentades s'interposen en el procés creatiu no com a mers condicionants, marc o context, sinó que al contrari adquireixen una agència sobre l'experiència final de l'obra incidint en la modalitat en què aquesta configura una forma de veure el món.
Paraules clau:
Article Details
Drets d'autor
Els continguts publicats a Artnodes estan subjectes a una llicència de Reconeixement 4.0 Internacional de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/4.0/; els autors retenen el copyright. Podeu copiar-los, distribuir-los, comunicar-los públicament i fer-ne obres derivades sempre que reconegueu els crèdits de les obres (autoria, nom de la revista, institució editora) de la manera especificada pels autors o per la revista.
És responsabilitat dels autors obtenir els permisos necessaris de les imatges que estiguin subjectes a copyright.
Cessió de drets de propietat intel·lectual
L’autor cedeix en règim no exclusiu als editors de la revista els drets d’explotació (reproducció, distribució, comunicació pública i transformació) per a explotar i comercialitzar l’obra, sencera o en part, en tots els formats i modalitats d’explotació presents o futurs, en tots els idiomes, per tot el període de vida de l’obra i per tot el món.
Declaro que sóc l’autor original de l’obra. Els editors queden, per tant, exonerats de qualsevol obligació o responsabilitat per qualsevol acció legal que es pugui suscitar derivada de l’obra dipositada per la vulneració de drets de tercers, siguin de propietat intel·lectual o industrial, de secret comercial o qualsevol altre.
Victoria Messi, Professora del màster en Tecnologia i Estètica de les arts electròniques Universidad Nacional de Tres de Febrero (Argentina)
Profesora en la Maestría en Tecnología y Estética de las Artes Electrónicas, Universidad Nacional de Tres de FebreroArticles similars
- Jaime del Val, Cossos frontera. Imperis i resistències en el post-postmodernisme , Artnodes: No 6: (Novembre 2006). NODE 6. Organicitats (coord.: Pau Alsina)
- Christa Sommerer, Laurent Mignonneau, Life Spacies i Life Spacies II: modelar sistemes complexos per a art interactiu , Artnodes: No 9: (Desembre 2009). NODE 9. Complexitat (coord.: Pau Alsina, Josep Perelló)
- Berta Subirats Ribas, Imaginar amb Tosquelles , Artnodes: No 29: (Gener 2022). NODE 29. Ecologia de la imaginació (coord.: Marina Garcés)
- Catalina Morla Gayà Morlà, Marta Rizo García, Museus, memòria col·lectiva i imaginaris narratius. La comunicació participativa com a estratègia per a construir relats no hegemònics en museus amb vocació social , Artnodes: No 29: (Gener 2022). NODE 29. Ecologia de la imaginació (coord.: Marina Garcés)
- Eduard Aibar, Imaginació tecnològica i ideologia de la innovació , Artnodes: No 29: (Gener 2022). NODE 29. Ecologia de la imaginació (coord.: Marina Garcés)
- Marina Garcés, Imaginació crítica , Artnodes: No 29: (Gener 2022). NODE 29. Ecologia de la imaginació (coord.: Marina Garcés)
- José Manuel Corona-Rodríguez, Cultura de la participació cívica: mobilització transmèdia i hacktivisme en comunitats de pràctica (casos de fans i makers) , Artnodes: No 29: (Gener 2022). NODE 29. Ecologia de la imaginació (coord.: Marina Garcés)
- Fernando Herraiz-García, Silvia de Riba Mayoral, Laura Marchena Ricis, El potencial de les arts per a imaginar una altra educació. Aprenent de moviments, posicions i trànsits en el cas de l’I.E. Pepa Colomer , Artnodes: No 29: (Gener 2022). NODE 29. Ecologia de la imaginació (coord.: Marina Garcés)
- Jan Baetens, Entre l'adaptació, la intermedialitat i les sèries culturals: l'exemple de la fotonovel•la , Artnodes: No 18: (Novembre 2016). NODE 18. Narratives transmèdia (coord.: Pau Alsina)
- Francisco-Julián Martínez-Cano, Emilio Roselló-Tormo, Estratègies de cinema volumètric per generar empatia en l'audiència. El cas de Queerskins: Ark , Artnodes: No 28: (juliol 2021). NODE 28. En els límits d'allò que és possible: art, ciència i tecnologia (coord.: Paloma Díaz, Andrea García)
<< < 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35 > >>
També podeu iniciar una cerca avançada per similitud per a aquest article.