Quan el jaguar jeu amb l'ovella: especulacions sobre la cultura postbiològica
Article Sidebar
Citacions a Google Acadèmic
Main Article Content
Aquesta presentació analitza la contigüitat metafòrica entre Silicon Valley i la selva amazònica, en el context de la nostra cultura postbiològica, i especula sobre el paper que pot tenir la rehabilitació del coneixement arcaic en el foment de l'art tecnològic. Entre el xaman Jaguar i l'ovella clonada Dolly es dibuixen uns límits oscil·lants que defineixen la nostra nova epistemologia de la ment i la matèria, en els quals partícules, neurones i gens convergeixen en el substrat on es poden construir les nostres realitats barrejades. La nostra experiència de la vida en la Xarxa, el ciberespai i el Web ja ens ha preparat per reconsiderar les convencions occidentals del temps i l'espai, l'aparent immutabilitat de la identitat humana i l'aïllament del pensament separat, i substituir aquestes il·lusions per una visió més constructiva d'un futur coherent i col·laborador. El lloc que ocupa l'art en tot això, amb la capacitat que té per traslladar-se creativament a través de les cultures, per molt llunyanes o exòtiques que siguin, per trobar nous sentits i mètodes en pràctiques antigues i coneixement esotèric, és complementar la progressió vertiginosa de la ciència i adoptar amb creativitat les innovacions tecnològiques. Els avenços en ciència molecular i l'expandiment de la telemàtica defineixen un entorn estimulant per a les investigacions amb l'art interactiu. Mitjançant l'aplicació del model de comunicació de l'ADN del Dr. Jeremy Narby en la pràctica xamànica, el domini psicoactiu de la tecnologia de les plantes pot relacionar-se prolíficament amb les ambicions espirituals de l'art en el món postbiològic. Aquest estudi pretén demostrar, i per tant discutir, com el jaguar pot jeure amb l'ovella.
Paraules clau:
Article Details
Drets d'autor
Els continguts publicats a Artnodes estan subjectes a una llicència de Reconeixement 4.0 Internacional de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/4.0/; els autors retenen el copyright. Podeu copiar-los, distribuir-los, comunicar-los públicament i fer-ne obres derivades sempre que reconegueu els crèdits de les obres (autoria, nom de la revista, institució editora) de la manera especificada pels autors o per la revista.
És responsabilitat dels autors obtenir els permisos necessaris de les imatges que estiguin subjectes a copyright.
Cessió de drets de propietat intel·lectual
L’autor cedeix en règim no exclusiu als editors de la revista els drets d’explotació (reproducció, distribució, comunicació pública i transformació) per a explotar i comercialitzar l’obra, sencera o en part, en tots els formats i modalitats d’explotació presents o futurs, en tots els idiomes, per tot el període de vida de l’obra i per tot el món.
Declaro que sóc l’autor original de l’obra. Els editors queden, per tant, exonerats de qualsevol obligació o responsabilitat per qualsevol acció legal que es pugui suscitar derivada de l’obra dipositada per la vulneració de drets de tercers, siguin de propietat intel·lectual o industrial, de secret comercial o qualsevol altre.
Articles similars
- Blanca Pujals, Una qüestió de matèria. La desconstrucció de cadenes microscòpiques a l’espai transnacional , Artnodes: Núm. 25: (Gener 2020). NODE 25. Diàlegs entre Art i Ciència Fonamental (coord.: M. Bello i A. Gracie)
- Alicia Peñalba, Rubén López-Cano, Jaime Del Val, Neurodiversitat i cognició musical 4E en entorns tecnològics Metatopia , Artnodes: Núm. 28: (juliol 2021). NODE 28. En els límits d'allò que és possible: art, ciència i tecnologia (coord.: Paloma Díaz, Andrea García)
- Pilar Rosado Rodrigo, Ferran Reverter Comes, Vistes panoràmiques sobre el patrimoni visual col·lectiu mitjançant les xarxes neuronals convolucionals. Les exposicions Revolutionary Arkive i Mnemosyne 2.0 de Pilar Rosado , Artnodes: Núm. 26: (Juliol 2020). NODE 26. IA, art i disseny: Qüestionant l'aprenentatge automàtic (coord.: A. Burbano i Ruth West)
- Ahmed Elgammal, Marian Mazzone, Artistes, intel·ligència artificial i creativitat basada en màquines amb Playform , Artnodes: Núm. 26: (Juliol 2020). NODE 26. IA, art i disseny: Qüestionant l'aprenentatge automàtic (coord.: A. Burbano i Ruth West)
- Mikel Otxoteko, VJING. Estètica i política de la imatge-ambient , Artnodes: Núm. 25: (Gener 2020). NODE 25. Diàlegs entre Art i Ciència Fonamental (coord.: M. Bello i A. Gracie)
- Mª Isabel Soler Ruiz, Rosa Mármol Pérez, Art, Tecnologia i Humanisme. El laboratori de disseny social Studio Roosegaarde com a ecosistema creatiu tecnopoètic , Artnodes: Núm. 21: (Juny 2018). NODE 21. Arqueologia dels mitjans (coord.: Pau Alsina, Ana Rodríguez, Vanina Hofman)
- Thomas Zummer, Observacions sobre certes afinitats i diferències entre pràctiques estètiques i científiques , Artnodes: Núm. 25: (Gener 2020). NODE 25. Diàlegs entre Art i Ciència Fonamental (coord.: M. Bello i A. Gracie)
- Rafael Pinilla, Després dels treballs durs: teràpies per al nou mil·lenni , Artnodes: Núm. 19: (Juny 2017). NODE 19. Futurs especulatius de l'art (coord.: Ana Rodriguez Granell)
- Umberto Roncoroni Osio, Veronica Crousse Rastelli, La virtualitat augmentada: processos emergents, art i mitjans digitals , Artnodes: Núm. 17: (Juny 2016). NODE 17. Art i educació (coord.: Aida Sánchez de Serdio)
- Domingo Sánchez-Mesa Martínez, Espen Aarseth, Robert Pratten, Carlos A. Scolari, Transmedia (storytelling?): un estudi crític polifònic , Artnodes: Núm. 18: (Novembre 2016). NODE 18. Narratives transmèdia (coord.: Pau Alsina)
<< < 11 12 13 14 15 16 17 > >>
També podeu iniciar una cerca avançada per similitud per a aquest article.