Videoart al Con Sud. Festivals, arxius i remediació del passat analògic
Article Sidebar
Citacions a Google Acadèmic
Main Article Content
Aquest article examina els reptes als quals s’enfronten els arxius físics i digitals dedicats al videoart al Con Sud, i se centra la seva accessibilitat, conservació i difusió. Per traçar una situació tan complexa, en primer lloc, identifica quatre festivals de videoart llatinoamericans influents, el Festival Franco-xilè de Videoart, el Festival Franco-llatinoamericà de Videoart, Videobrasil i Buenos Aires Vídeo, que van promoure la producció, la circulació i la difusió d’art audiovisual en les últimes dues dècades del segle XX. En segon lloc, l’article explora tres iniciatives regionals: UMATIC, Acervo online Associação Cultural Videobrasil i ARCA, que, des de mitjan segle XX, han dut a terme tasques de valorització i han fet accessibles col·leccions de videoart relacionades amb els festivals esmentats. Basant-se en el concepte de remediació de Bolter i Grusin, aquest estudi proposa que aquestes tres iniciatives s’interpretin com a projectes de remediació, ja que tenen a veure amb la remodelació de formats de mitjans antics i amb la multiplicació de mitjans a través de la hipermediació. La comprensió d’aquests projectes també deriva del concepte de «arxiu anòmic», que es refereix a la idea d’un arxiu documental que es construeix mitjançant un procés deliberat de recopilació i compartició de coneixements més enllà de les institucions tradicionals. Finalment, l’article tracta els arxius digitals com un mitjà d’accés a les fonts primàries, i per fer-ho proposa una reflexió sobre les oportunitats i els riscos plantejats per aquests projectes de remediació.
Paraules clau:
Article Details
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.
(c) María Alejandra Crescentino, 2023
Drets d'autor
Els continguts publicats a Artnodes estan subjectes a una llicència de Reconeixement 4.0 Internacional de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/4.0/; els autors retenen el copyright. Podeu copiar-los, distribuir-los, comunicar-los públicament i fer-ne obres derivades sempre que reconegueu els crèdits de les obres (autoria, nom de la revista, institució editora) de la manera especificada pels autors o per la revista.
És responsabilitat dels autors obtenir els permisos necessaris de les imatges que estiguin subjectes a copyright.
Cessió de drets de propietat intel·lectual
L’autor cedeix en règim no exclusiu als editors de la revista els drets d’explotació (reproducció, distribució, comunicació pública i transformació) per a explotar i comercialitzar l’obra, sencera o en part, en tots els formats i modalitats d’explotació presents o futurs, en tots els idiomes, per tot el període de vida de l’obra i per tot el món.
Declaro que sóc l’autor original de l’obra. Els editors queden, per tant, exonerats de qualsevol obligació o responsabilitat per qualsevol acció legal que es pugui suscitar derivada de l’obra dipositada per la vulneració de drets de tercers, siguin de propietat intel·lectual o industrial, de secret comercial o qualsevol altre.
María Alejandra Crescentino, Universitat Autònoma de Madrid
Doctoranda en el Programa d’Estudis Artístics, Literaris i de la Cultura (EALiC) i personal de recerca en formació (PIF) en el Departament de Linguística, Llengües Modernes, Lògica i Filosofia de la Ciència, Teoria de la Literatura i Literatura Comparada i Estudis d’Àsia Oriental de la Facultat de Filosofia i Lletres, a la Universitat Autònoma de Madrid. Va obtenir un màster en EALiC per la Universitat Autònoma de Madrid el 2016. Es va graduar en Història de l’Art l’any 2013 i va ser professora d’Història de l’Art el 2009 a la Universitat Nacional de Cuyo, a l’Argentina. Membre del projecte I+D+i Los públicos del arte y la cultura visual contemporáneas en España. Nuevas formas de experiencia artística colectiva desde los años sesenta (PID2019-105800GB-I00) finançat pel Ministeri de Ciència i Innovació I integrant de grup de recerca DeVisiones. Discursos, genealogías y prácticas en la creación visual contemporánea, de la Universitat Autònoma de Madrid.
Referències
Alonso, Rodrigo. “Hacia una genealogía del videoarte argentino”. In: Rodrigo Alonso. Elogio de la Low-tech. Historia y estética de las artes electrónicas en América Latina (2015): 80-99. Buenos Aires: Luna Editores.
Alonso, Rodrigo and Graciela Taquini. Buenos Aires Video X. Diez años de video en Buenos Aires. Buenos Aires: Centro Cultural de España ICI-AECI, 1999.
ARCA Video Argentino (n.d.). [Accessed: November 14, 2022]. http://arcavideoargentino.com.ar/
A.T.A. Alta Tecnología Andina (2022). [Accessed: November 14, 2022]. http://ata.org.pe/
Beiguelman, Giselle. “Reinventar a memória é preciso”. In: Giselle Beiguelman and Ana Gonçalves Magalhães (org.). Futuros possíveis: arte, museus e arquivos digitais (São Paulo: Editora Peirópolis Ltda, 2014), 12-33.
Biblioteca Nacional de Colombia. “Biblioteca digital” (2020). [Accessed: November 14, 2022]. http://catalogoenlinea.bibliotecanacional.gov.co
Bolter, Jay David and Richard Grusin. Remediation. Understanding New Media. Cambridge and London: MIT Press, 2000.
Cantú, Mariela. “Archivos y video: no lo hemos comprendido todo”. Cuadernos Del Centro De Estudios De Diseño Y Comunicación, no. 52 (2015, May): 95-106. DOI: https://doi.org/10.18682/cdc.vi52.1332
Cantú, Mariela. “La historia en (las) imágenes. Archivo, memoria y video”. In: Jorge La Ferla and Sofia Reynal (comps.). Territorios audiovisuales (Buenos Aires: Libraria, 2012), 252-269.
Cantú, Mariela. “Proyecto ARCA video argentino: base de datos y archivo online de video arte argentino”. Arkadin. Estudios sobre cine y artes visuales, no. 3, (2011, May): 89-91.
Carvajal, Fernanda, Mela Dávila Freire and Mabel Tapia (eds.). Archivos del común II: el archivo anómico. Ediciones Pasafronteras – Red Conceptualismos del Sur, 2019.
Centro de Documentación de las Artes Visuales del Centro Nacional de Arte Contemporáneo. “Búsquedas en Colecciones y Fondos del CEDOC/CNAC” (2011). [Accessed: November 14, 2022]. http://centrodedocumentaciondelasartes.cl/
CONTINENTE. Continente (2005-2023). [Accessed: January 30, 2023]. http://continenteav.com.ar/
Crescentino, Alejandra. “El ICI de Buenos Aires. Epicentro del video de creación y vínculos con Uruguay”. Revista [sic], year XI, no. 28 (2021, April): 78-90.
Cytlak, Katarzyna. “International Open Encounters on Video: The Role of the Art and Communication Center (CAYC) in Buenos Aires in International Video Art Networks during the 1970s”. In: François Bovier (ed.). Early Video Art and Experimental Films Networks (Lausanne: ECAL, 2017), 137-66.
Dinamarca, Hernán. El Video en América Latina: Actor innovador del espacio audiovisual (Santiago de Chile: arteCien y Centro Canelo de Nos, 1991): 214-223.
Di Tella, Andrés. “Video in Latin America”. In: Review: Literature and Arts of the Americas, vol. 26, no. 46 (1992): 42-45. DOI: https://doi.org/10.1080/08905769208594342
Farkas, Solange. “Strategies and Risks”. In: 17º. Festival Internacional de Arte Contemporânea SESC_Videobrasil (São Paulo: SESC SP, 2011), 26-33.
Grusin, Richard. “Premediation”. Criticism, vol. 46, no. 1. Special Issue: Materia Media (Winter 2004): 17-39. DOI: https://doi.org/10.1353/crt.2004.0030
Glusberg, Jorge. Japan Video Art Festival, 33 Artist at CAYC. Buenos Aires: CAYC, 1978.
Hernández Calvo, Max, José-Carlos Mariátegui and Jorge Villacorta (eds.). El mañana fue hoy: 21 años de videocreación y arte electrónico en el Perú. Lima: Alta Tecnología Andina, 2019.
La Ferla, Jorge. “Memorias audiovisuales posanalógicas y predigitales. Por una praxis de archivos en América Latina”. Secuencias, no. 32 (2010): 59-74. https://repositorio.uam.es/bitstream/handle/10486/14025/65743_3.pdf
Liñero Arend, Germán. Apuntes para una Historia del Video en Chile. Santiago de Chile: Ocho libros, 2010.
Mariátegui, José-Carlos. “Peruvian Video/Electronic Art”, Leonardo, vol. 35, no. 4 (2002): 355-363. DOI: https://doi.org/10.1162/002409402760181114
Martinho, Teté and Solange Farkas. Videobrasil: três décadas de vídeo, arte, encontros e transformações. São Paulo: Edições Sesc São Paulo and Associação Cultural Videobrasil, 2015.
Memoria chilena. Biblioteca Nacional de Chile (2021). [Accessed: November 14, 2022]. http://www.memoriachilena.gob.cl/
Milewicz, Eduardo. “Los aires del video”. In: Graciela Taquini and Carlos Trilnick, Buenos Aires Video Catálogo (Buenos Aires: Instituto de Cooperación Iberoamericana, 1993): 55-60.
Minter, Sarah. “A vuelo de pájaro, el vídeo en México: sus inicios y su contexto”. In: Laura Baigorri (ed.). Video en Latinoamérica. Una historia crítica (Madrid: Brumaria, 2008), 159-168.
Pato, Ana. “Arquivos digitais: a experiência do acervo Videobrasil”. In: Giselle Beiguelman and Ana Gonçalves Magalhães (org.). Futuros possíveis: arte, museus e arquivos digitais (São Paulo: Editora Peirópolis Ltda, 2014), 86-96.
Tadeo Fuica, Beatriz and Julieta Keldjian, “Digital Super 8 mm: Evaluating the Contribution of Digital Technologies to Film Archives in Latin America”. The Moving Image, vol. 16, no. 2 (2016): 102-120.
Taquini, Graciela and Carlos Trilnick. Buenos Aires Video Catálogo. Buenos Aires: Instituto de Cooperación Iberoamericana, 1993.
Teixeira da Costa, Cacilda. “Videoarte no MAC”. In: Arlindo Machado, Made in Brasil: três décadas de video brasileiro (São Paulo: Iluminuras, 2007): 69-74.
Rolnik, Suely. “Archivo Mania / Archivmanie”. 100 Notes, 100 thoughts, no. 22 (2011). Ostfildern: Documenta (13), Hatje Cantz.
Sarlo, Beatriz. Escenas de la vida posmoderna. Intelectuales, arte y videocultura en la Argentina. Buenos Aires: Ariel, 1994.
Steyerl, Hito. “En defensa de la imagen pobre”. In: Los Condenados de la Pantalla (Buenos Aires: Caja negra, 2014), 33-48.
Videobrasil. Associação Cultural Videobrasil. “Acervo”. (n.d.). [Accessed: November 14, 2022]. http://site.videobrasil.org.br/acervo
Video_MAC. Museu de Arte Contemporânea da Universidade de Sao Paulo (n.d.). [Accessed: November 14, 2022]. http://video.mac.usp.br/en/
Zanini, Walter. “Primeiros tempos da arte/tecnologia no Brasil”. In: Diana Domingues (org.). A arte no século XXI: a humanização das tecnologias (São Paulo: UNESP, 1997), 233-242.
Articles similars
- Raquel Caerols Mateo, Beatriz Escribano, Medialab Madrid 2002-2006. Cultura participativa i activisme social a Madrid , Artnodes: Núm. 24: (Juliol 2019). NODE 24. Després de la postveritat (coord.: Jorge Luis Marzo)
- Miguel Alfonso Bouhaben, La recerca artística eurocèntrica i la seva decolonització estètica i epistèmica , Artnodes: Núm. 21: (Juny 2018). NODE 21. Arqueologia dels mitjans (coord.: Pau Alsina, Ana Rodríguez, Vanina Hofman)
- Marina Pastor, Moises Mañas, Apocalipsi dels mitjans. Dissecció, regeneració i reparació: agents per a la fabricació de sistemes zombi lúdics i tecnocràtics , Artnodes: Núm. 21: (Juny 2018). NODE 21. Arqueologia dels mitjans (coord.: Pau Alsina, Ana Rodríguez, Vanina Hofman)
- Griselda Vilar Sastre, Alejandro Barranquero, Pràctiques audiovisuals en el 15M: innovació tecnològica, documental i videoartivisme , Artnodes: Núm. 33: (Gener 2024). NODE 33. Artivisme mediàtic: sobre l'arqueologia i la història de la cultura digital per al canvi social (coord.: Carolina Fernández-Castrillo i Diego Mantoan)
- Ramon Parramon Arimany, Eugènia Agustí, Jo Milne, Eloi Puig, La producció artística basada en processos que cohabiten temporalment els contextos , Artnodes: Núm. 29: (Gener 2022). NODE 29. Ecologia de la imaginació (coord.: Marina Garcés)
- Louise Mackenzie, Robertina Šebjanič, Karolina Żyniewicz, Isabel Burr Raty, Dalila Honorato, Mantenir-se en contacte: cas d’estudi de recerca artística durant el confinament per la COVID-19 , Artnodes: Núm. 27: (Gener 2021). Node 27. Arts en temps de pandèmia (coord.: Laura Benítez i Erich Berger)
- José Luis Reyes-Criado, Formats situats entorn del debat de ciència-art-tecnologia: una introducció als Festivals Europeus d’Art Digital (DAF) , Artnodes: Núm. 32: (Juliol 2023). NODE 32. Possibles III (coord.: Pau Alsina i Andrés Burbano)
- Paula Fernández Valdés, Aconseguir la sostenibilitat cultural mitjançant la conservació del videoart: plataformes de lliure distribució , Artnodes: Núm. 31: (Gener 2023). NODE 31. Possibles II (coord.: Pau Alsina i Andrés Burbano)
- Jordi Alberich Pascual, Francisco-Javier Gómez-Pérez, Exploracions transmèdia en la creació cinematogràfica col·laborativa iberoamericana contemporània , Artnodes: Núm. 18: (Novembre 2016). NODE 18. Narratives transmèdia (coord.: Pau Alsina)
- Slavko Kacunko, Immediació , Artnodes: Núm. 21: (Juny 2018). NODE 21. Arqueologia dels mitjans (coord.: Pau Alsina, Ana Rodríguez, Vanina Hofman)
També podeu iniciar una cerca avançada per similitud per a aquest article.