Què prova una imatge?
Article Sidebar
Citacions a Google Acadèmic
Main Article Content
Aquest article és un assaig crític sobre la imatge-dada, que pretén desvetllar les característiques que l’eleven, entre tots els modes de representació, a l’estatus actual de prova. A partir de dos estudis de casos, on s’utilitzen imatges de videovigilància, reflexionem sobre la inflació que pateix la imatge-dada en la seva circulació des del seu paper original com a dispositiu propi de l’àmbit de la seguretat fins al seu paper actual com a recurs al servei de l’entreteniment de masses. Per explicar les mutacions que pateix aquesta categoria de representació (imatge-dada) i la seva conversió en una prova en els àmbits jurídics i socials, ens hem basat en la genealogia de la imatge disciplinària traçada per Tagg, en el concepte d’estètica forense de Weizman i d’imatge-spam de Steyerl.
Hem trobat en l’anàlisi dels casos estudiats certes característiques pròpies de la imatge-vigilància que contribueixen a segregar-les qualitativament de la resta d’imatges contemporànies. El seu aspecte difús, la seva relació contingent amb l’esdeveniment que capturen i l’aparent absència de subjectivitat que presenten la constitueixen com una categoria d’imatge que manté la relació més sòlida possible amb el seu referent, i és pràcticament la mateixa cosa. La imatge-dada, amb la seva plusvàlua semiòtica, provoca una confusió absoluta entre representació i realitat. Però, des del nostre punt de vista, les imatges no proven res. Són simplement un dispositiu de predicció del passat que serveix fonamentalment com a superfície especular de projecció del desig de veure allò que es vol veure.
Com a especialistes en producció d’imatges tenim l’obligació de posar en qüestió aquestes lògiques de la representació i intentar, si més no, desvetllar els dispositius de producció de veritat en el règim escòpic de la postveritat.
Paraules clau:
Article Details
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.
(c) Raúl León-Mendoza, 2019
Drets d'autor
Els continguts publicats a Artnodes estan subjectes a una llicència de Reconeixement 4.0 Internacional de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/4.0/; els autors retenen el copyright. Podeu copiar-los, distribuir-los, comunicar-los públicament i fer-ne obres derivades sempre que reconegueu els crèdits de les obres (autoria, nom de la revista, institució editora) de la manera especificada pels autors o per la revista.
És responsabilitat dels autors obtenir els permisos necessaris de les imatges que estiguin subjectes a copyright.
Cessió de drets de propietat intel·lectual
L’autor cedeix en règim no exclusiu als editors de la revista els drets d’explotació (reproducció, distribució, comunicació pública i transformació) per a explotar i comercialitzar l’obra, sencera o en part, en tots els formats i modalitats d’explotació presents o futurs, en tots els idiomes, per tot el període de vida de l’obra i per tot el món.
Declaro que sóc l’autor original de l’obra. Els editors queden, per tant, exonerats de qualsevol obligació o responsabilitat per qualsevol acció legal que es pugui suscitar derivada de l’obra dipositada per la vulneració de drets de tercers, siguin de propietat intel·lectual o industrial, de secret comercial o qualsevol altre.
Referències
Cerdán, Manuel, y Miguel A. Ruiz Coll. 2018. «El vídeo que demuestra que Cristina Cifuentes robó 2 cremas Olay en Eroski». OKDIARIO, 25 de abril de 2018. https://okdiario.com/investigacion/2018/04/25/cristina-cifuentes-robo-hiper-2011-asamblea-madrid-este-video-2176899.
Cifuentes, Cristina. s. f. «Cristina Cifuentes». [Fecha de consulta: 10/03/19]. http://blog.cristinacifuentes.es/.
Farocki, Harun. 2014. Desconfiar de las imágenes. Buenos Aires: Caja Negra.
Foucault, Michel. 2004. Vigilar y Castigar: Nacimiento de la Prisión. Madrid: Siglo XXI.
García, Jesús, Dani Cordero, y Rebeca Carranco. 2017. «Los Mossos matan al autor de la masacre de Barcelona». El País, 22 de agosto de 2017, sec. Portada.
Gilman, Sander, Hugh Diamond, y John Conolly. 2015. The Face of Madness: Hugh W. Diamond and the Origin of Psychiatric Photography. Echo Point Books and Media.
Joyce, Christopher y Eric Stover. 1993. Witnesses from the Grave: The Stories Bones Tell. Grafton.
Keenan, Thomas y Weizman, Eyal. 2015. La calavera de Mengele: el advenimiento de una estética forense. Sans Soleil Ediciones.
La Voz de Galicia. 2017. «Atentados en Cataluña: Los terroristas preparaban uno o más atentados con explosivos en Barcelona», 20 de agosto de 2017. https://www.lavozdegalicia.es/retransmision/espana/2017/08/17/atentados-cataluna-interior-da-desarticulada-celula-terrorista/01071502984920008163983.htm.
Telecinco. 2014. «Las imágenes de Asunta de las cámaras de seguridad el día del crimen, en “AR”». 2014. telecinco. 7 de marzo de 2014. //www.telecinco.es/elprogramadeanarosa/sucesos/asunta-basterra/ar-ofrece-las-imagenes-de-asunta-grabadas-camaras-seguridad-el-dia-del-crimen_2_1759830041.html.
Siminiani, León. 2017. Lo que la verdad esconde: El caso Asunta. Documental. https://www.filmaffinity.com/es/film364836.html.
Ley 5/2014, de 4 de abril, de Seguridad Privada. 2017.
Mediterráneo Digital. 2017. «Felicidades a los @mossos por el “juicio rápido” a Younes Abouyaaqoub y a todos los yihadistas. ¡Eternamente GRACIAS!» Tweet. @MediterraneoDGT (blog). 21 de agosto de 2017. https://twitter.com/MediterraneoDGT/status/899663788047294465.
«Mengele’s Skull». s. f. Forensic Architecture. [Fecha de consulta: 19/10/18] . https://www.forensic-architecture.org/file/mengeles-skull/
RD 1720/2007. 2008. https://www.boe.es/buscar/act.php?id=BOE-A-2008-979
Sánchez Agulló, Edgar. 2017. «La FOTO de Younes Abouyaaqoub muerto». Mediterraneo Digital Politicamente Incorrecto, 21 de julio de 2017. https://mediterraneodigital.com/espana/ceuta-y-melilla/la-foto-de-younes-abouyaaqoub-muerto.html
Santoro, Pablo. 2016. «Capturando los fantasmas. Edouard Buguet, el (anti)fotógrafo de espíritus». Agente provocador, 2016.
seanarthurjoyce. 2014. «Dr. Barnardo: Saint or Villain?» Chameleonfire1 (blog). 6 de octubre de 2014. https://chameleonfire1.wordpress.com/2014/10/06/dr-barnardo-saint-or-villain/
Steyerl, Hito. 2011. «Incertidumbre documental - Re-visiones». Re-visiones, 2011. http://re-visiones.net/anteriores/spip.php%3Farticle23.html
Steyerl, Hito. 2014. Los condenados de la pantalla. Caja Negra.
Tagg, John. 2005a. El peso de la representación: ensayos sobre fotografías e historias. Gustavo Gili.
Tagg, John. 2005b. «Un medio de vigilancia: la fotografía como prueba jurídica.» En El peso de la representación: ensayos sobre fotografías e historias. Gustavo Gili.
«Tras Los Pasos de Younes». s. f. [Fecha de consulta: 21/10/18] http://lirelactu.fr/source/la-vanguardia/7108aa67-1a08-4a03-9b1e-180219f9d891
Weizman, Eyal. 2017. Forensic architecture?: hacia una estética investigativa. RM Verlag, S.L.
Articles similars
- Christa Sommerer, Laurent Mignonneau, Creació artística mitjançant tècniques de vida artificial , Artnodes: Núm. 4: (Juliol 2005). NODE 4. Calculabilitat (coord.: Pau Alsina)
- Salomé Cuesta Valera, Paula Fernández Valdés, Salvador Muñoz Viñas, NFT i art digital: noves possibilitats per al consum, la difusió i la preservació de les obres d’art contemporani , Artnodes: Núm. 28: (juliol 2021). NODE 28. En els límits d'allò que és possible: art, ciència i tecnologia (coord.: Paloma Díaz, Andrea García)
- Jonah Brucker-Cohen, Interfícies de joguines físiques connectades a software de vigilància , Artnodes: Núm. 5: (Setembre 2006). NODE 5. Entrevistes (coord.: Pau Alsina, Pau Waelder)
- José Vicente Martín Martínez, Iván Albalate Gauchía, Mirant dins de la caixa. El visor de diorames amb enfocament selectiu com a cas pràctic d'arqueologia dels mitjans , Artnodes: Núm. 21: (Juny 2018). NODE 21. Arqueologia dels mitjans (coord.: Pau Alsina, Ana Rodríguez, Vanina Hofman)
- Emillie V de Keulenaar, Marc Tuters, Ivan Kisjes, Kaspar Beelen, Sobre les altpèdies: epistemologia partidista en les enciclopèdies de fets alternatius , Artnodes: Núm. 24: (Juliol 2019). NODE 24. Després de la postveritat (coord.: Jorge Luis Marzo)
- Stanislav Milovidov, Polítiques i limitacions d’accés a les xarxes neuronals comercials com a incentiu a l’artivisme , Artnodes: Núm. 33: (Gener 2024). NODE 33. Artivisme mediàtic: sobre l'arqueologia i la història de la cultura digital per al canvi social (coord.: Carolina Fernández-Castrillo i Diego Mantoan)
- Marloes de Valk, Reciclant antigues estratègies i recursos. What Remains, un projecte artístic que tracta sobre les campanyes de desinformació (re)utilitzant estratègies per retardar la regulació industrial , Artnodes: Núm. 24: (Juliol 2019). NODE 24. Després de la postveritat (coord.: Jorge Luis Marzo)
- Miklos Peternak, El món de l’art no és perfecte. Sobre Man is Not Perfect, 1976 de Miklós Erdély , Artnodes: Núm. 34: (Juliol 2024). NODE 34. Materiologia i variantologia: invitació al diàleg (coord.: Siegfried Zielinski i Daniel Irrgang)
- Ricardo Dal Farra, L'arxiu de música electroacústica llatinoamericana... deu anys després , Artnodes: Núm. 13: (Novembre 2013). NODE 13. Història(es) de l'art dels mitjans (coord.: Ana Rodríguez Granell, Pau Alsina)
- Efraín Foglia, Xarxes paral·leles i cartografies detectores: pràctiques socials i artístiques amb mitjans locatius , Artnodes: Núm. 8: (Desembre 2008). NODE 8. Ubiqüitat (coord.: Gemma San Cornelio)
<< < 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 > >>
També podeu iniciar una cerca avançada per similitud per a aquest article.