Transmedia (storytelling?): un estudi crític polifònic

Aquest article planteja alguns dels problemes fonamentals que sustenten el debat i la investigació recents sobre les narratives transmèdia i/o el transmedia storytelling. Aquestes qüestions han estat plantejades, en tant que preguntes o reptes per a les disciplines implicades en aquest debat (estudis comparats de mitjans, narratologia transmèdia, game studies, estudis culturals i literatura comparada): des de les claus de la possible novetat del transmedia storytelling o de les narratives transmèdia, passant pel nou paper de les audiències, la pèrdua de pes del factor narratiu en favor de la construcció de mons (storyworlds) i personatges transmèdia; la influència dels videojocs, el dèficit d'atenció i comprensió al paper de les adaptacions en el TS; l'efecte «demediador» o de pèrdua d'especificitat mediàtica en la teoria del TS; la importància de la creació col·laborativa i el seu estímul per a nous projectes d'investigació (academicoempresarials) i de docència que responguin a aquestes noves dinàmiques industrials i hàbits socioculturals. Aquestes qüestions, entre d'altres, s'han articulat en entrevistes realitzades per Domingo Sánchez-Mesa a tres personalitats destacades de la investigació acadèmica i de la creació professional en l'àmbit dels nous mitjans: Espen Aarseth, Robert Pratten i Carlos A. Scolari. El diàleg creuat a tres bandes i connectat, al seu torn, amb altres textos d'aquest volum, ha generat un discurs polifònic que pretén ajustar-se a la radiografia crítica del propi objecte d'estudi.