Archivos distribuidos, contenido del pasado, contenido para el futuro
Article Sidebar
Citacions a Google Acadèmic
Main Article Content
Por paradójico que resulte, la web está encantada con su propia época como si de un ser humano se tratara, y le preocupa mucho menos lo que sucedió antes de su nacimiento. Los sucesos históricos, noticias, documentos y artefactos culturales en conjunto de 1994 a la actualidad resultan mucho más fáciles de encontrar que los que anteceden a mediados de los noventa; cuanto más antiguos peor, y cuanto más recientes mejor. Parece que la web refleja cada vez más la estructura de la corriente de un río, que siempre se dirige hacia su desembocadura, en vez de recordar cuándo y donde empezó a fluir su propia agua, o antes incluso. Así que, aunque la etapa de finales de los noventa y principios de este siglo queda bastante bien cubierta, existe un vacío histórico tangible en el maremágnum de información archivada en línea. Y esta circunstancia resulta evidente cuando hay que hacer investigación rigurosa más allá de los clásicos de la cultura y se detecta una carencia sustancial de información disponible gratuitamente. Probablemente porque los gigantes en línea son conscientes de esta brecha cultural, piensan que la consagración definitiva de la reputación de la web como medio de confianza universal pasa por la migración en línea de los medios tradicionales, para que la gente pueda acceder a aquello en lo que más confiaban en el pasado: a lo impreso. Ahora la digitalización parece añadir un valor distintivo a medios impresos de (confianza): el de hacerlos accesibles universalmente. Pero digitalizar fuentes impresas constituye una tarea ingente, un esfuerzo masivo de intentar archivar contenido impreso y hacerlo legible en línea. En el debate inacabable sobre el futuro de lo impreso, parece que la fase final es el paso del formato impreso al digital: cuando incluso los títulos impresos más desconocidos estén disponibles en formato digital, ¿quedará alguien que aún necesite lo impreso? Y digitalizar también implica hacer una copia del material impreso original y probablemente almacenarla en línea. Pero en realidad deberíamos preguntarnos: ¿puede este proceso definirse correctamente como «archivo»?
Article Details
Drets d'autor
Els continguts publicats a Artnodes estan subjectes a una llicència de Reconeixement 4.0 Internacional de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/4.0/; els autors retenen el copyright. Podeu copiar-los, distribuir-los, comunicar-los públicament i fer-ne obres derivades sempre que reconegueu els crèdits de les obres (autoria, nom de la revista, institució editora) de la manera especificada pels autors o per la revista.
És responsabilitat dels autors obtenir els permisos necessaris de les imatges que estiguin subjectes a copyright.
Cessió de drets de propietat intel·lectual
L’autor cedeix en règim no exclusiu als editors de la revista els drets d’explotació (reproducció, distribució, comunicació pública i transformació) per a explotar i comercialitzar l’obra, sencera o en part, en tots els formats i modalitats d’explotació presents o futurs, en tots els idiomes, per tot el període de vida de l’obra i per tot el món.
Declaro que sóc l’autor original de l’obra. Els editors queden, per tant, exonerats de qualsevol obligació o responsabilitat per qualsevol acció legal que es pugui suscitar derivada de l’obra dipositada per la vulneració de drets de tercers, siguin de propietat intel·lectual o industrial, de secret comercial o qualsevol altre.
Articles similars
- Predrag Nikolić, Ruiyang Liu, La metafísica de les màquines: de la interacció humà-robot-robot a la capacitat d’abstracció filosòfica de la intel·ligència artificial , Artnodes: Núm. 28: (juliol 2021). NODE 28. En els límits d'allò que és possible: art, ciència i tecnologia (coord.: Paloma Díaz, Andrea García)
- José Vicente Martín Martínez, Iván Albalate Gauchía, Mirant dins de la caixa. El visor de diorames amb enfocament selectiu com a cas pràctic d'arqueologia dels mitjans , Artnodes: Núm. 21: (Juny 2018). NODE 21. Arqueologia dels mitjans (coord.: Pau Alsina, Ana Rodríguez, Vanina Hofman)
- David García, Geert Lovink, Andreas Broeckmann, El GHI dels mitjans tàctics , Artnodes: Núm. 2 (2003): NODE 2. Art i nous mitjans
- Slavko Kacunko, Immediació , Artnodes: Núm. 21: (Juny 2018). NODE 21. Arqueologia dels mitjans (coord.: Pau Alsina, Ana Rodríguez, Vanina Hofman)
- Pau Alsina (Coord.), Història de l'art dels mitjans. Introducció , Artnodes: Núm. 13: (Novembre 2013). NODE 13. Història(es) de l'art dels mitjans (coord.: Ana Rodríguez Granell, Pau Alsina)
- Caterina Antonopoulou, Transformacions de les xarxes més que humanes i l’impacte dels objectes materials en les obres de mitjans tàctics , Artnodes: Núm. 31: (Gener 2023). NODE 31. Possibles II (coord.: Pau Alsina i Andrés Burbano)
- Ebru Kurbak, Fils de silenci: mitges anatòlies com a mitjans tàcits tecnoestètics , Artnodes: Núm. 34: (Juliol 2024). NODE 34. Materiologia i variantologia: invitació al diàleg (coord.: Siegfried Zielinski i Daniel Irrgang)
- Phaedra Shaunbaum, Tu ets qui controla: interfícies ubiqües i instal·lacions artístiques amb mitjans digitals interactius. , Artnodes: Núm. 24: (Juliol 2019). NODE 24. Després de la postveritat (coord.: Jorge Luis Marzo)
- Jordi Sánchez-Navarro, Mobilitats, estètica de frontera i arqueologia prospectiva en la ciència-ficció cosmopolita de Miguel Llansó: "Crumbs" i "Jesus Shows You the Way to the Highway" com anarxius , Artnodes: Núm. 34: (Juliol 2024). NODE 34. Materiologia i variantologia: invitació al diàleg (coord.: Siegfried Zielinski i Daniel Irrgang)
- Cristina Garde, David Vidal Castell, El temps circular: noves maneres de narrar l’experiència. La dramatúrgia acumulativa de La Conquesta del Pol Sud , Artnodes: Núm. 29: (Gener 2022). NODE 29. Ecologia de la imaginació (coord.: Marina Garcés)
<< < 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 > >>
També podeu iniciar una cerca avançada per similitud per a aquest article.