Tolstoi i Zweig, dos pensadors i un destí: la fugida vers la mort

En aquest treball els autors revisen les relacions entre Lleó Tolstoi (1828-1910) i Stefan Zweig (1881-1942). No debades, aquest darrer va qualificar la mort de Tolstoi, esdevinguda el 20 de novembre de 1910, de fugida cap a Déu, i va considerar aquest episodi com un dels moments estel·lars de la història de la humanitat. A partir d’aquí, en aquest estudi es donen unes pinzellades sobre la difícil relació familiar que Tolstoi va mantenir amb la seva esposa Sofia, alterada per la presència d’un grup de seguidors que van aconseguir que l’escriptor rus canviés els beneficiaris del seu testament en perjudici de la seva esposa i els seus fills. Tot plegat va determinar que Tolstoi emprengués un viatge sense retorn, fins al punt que va morir allunyat dels seus en un abaixador ferroviari. En un segon apartat, s’analitza la presència de Tolstoi en el pensament de Zweig, que va participar en els actes commemoratius que van tenir lloc a l’URSS l’any 1928 en motiu del centenari del naixement de l’autor de Guerra i pau. Finalment, es valora la possible incidència de la fi de Tolstoi en el suïcidi de Zweig i la seva esposa Lotte a Petròpolis el 1942, quan l’escriptor austríac fugia d’una Europa ensorrada i poc després d’escriure El món d’ahir (1941), el seu testament intel·lectual.

PARAULES CLAU: Tolstoi, Zweig, Rússia, Europa, mort, suïcidi.