Una prosa clàssica xinesa represa en vers per Josep Carner a partir d’Arthur Waley: del «Qiusheng fu», d’Ouyang Xiu a la «Tardor» de Josep Carner

S’analitza en aquest article la doble relació simultània que estableix el poema «Tardor» de Josep Carner, un dels poemes de Lluna i llanterna (1935), amb el poema xinès «Qiusheng fu» 秋 声 赋, d’Ouyang Xiu 欧阳修, i amb la traducció anglesa d’Arthur Waley, identificada com a font textual. Aquesta anàlisi parteix de la poètica carneriana expressada a la teoria del vers donat i d’una anàlisi de la traducció indirecta que combina perspectives traductològiques i de la literatura comparada