Simone Weil i l’ensenyament de la història

Main Article Content

Josep , 1963- Otón
Simone Weil (1909-1943) és una autora molt coneguda pels seus escrits de caire metafísic; en canvi la dimensió pedagògica del seu pensament encara està poc estudiada. En els seus escrits trobem nombroses referències a qüestions educatives, sobretot al tema de l’atenció i a la relació entre el treball físic i l’educació. En aquest article analitzarem algunes aportacions del pensament weilià referides a l’ensenyament de la història, tant des del punt de vista de la crítica a la instrumentalització d’aquesta disciplina per part del poder polític com les propostes que posen de manifest la importància de l’estudi del passat com a element emancipador de l’ésser humà
______________________________________________

Simone Weil (1909-1943) est une auteure très connue pour ses écrits de type métaphysique ; par contre, la dimension pédagogique de sa pensée est encore peu étudiée. Dans ses écrits, on trouve de nombreuses références à des questions éducatives, surtout au thème de l’attention et de la relation entre le travail physique et l’éducation. Dans cet article, nous analysons certains apports de la pensée weillienne quant à l’enseignement de l’histoire, aussi bien du point de vue de la critique vis-à-vis de l’instrumentalisation de cette discipline de la part du pouvoir politique que des propositions qui mettent en évidence l’importance de l’étude du passé comme élément émancipateur de l’être humain
Paraules clau
Simone Weil, història, història de la pedagogia, didàctica de les ciències socials

Article Details

Com citar
Otón, Josep , 1963-. “Simone Weil i l’ensenyament de la història”. Temps d’Educació, no. 39, pp. 255-67, https://raco.cat/index.php/TempsEducacio/article/view/245020.