L’avaluació contínua: una aportació a com corregir alguns efectes negatius

L'avaluació contínua suposa que l'estudiant ha de realitzar una important quantitat d'activitats que, en la majoria de casos, es tradueix en qualificacions que l’orienten, juntament amb les observacions realitzades pel docent, sobre el resultat d'aquestes activitats, per tal d'encaminar-lo cap a l'aprenentatge pretès. En l'avaluació contínua, una de les accions possibles és permetre que l'estudiant recuperi les activitats no superades, esmenat els seus errors, per tal que la qualificació passi a aprovat. Així, cada estudiant acaba obtenint al llarg del curs una gran quantitat de qualificacions, de manera que la mitjana obtinguda serà majoritàriament d'aprovat. La llei dels grans nombres i el teorema del límit central apunten, cadascun a la seva manera, que quan la quantitat de qualificacions de cada estudiant és prou elevada, la seva distribució tendeix a una distribució normal. Per això, l'avaluació contínua ha patit algunes observacions negatives en relació a què no discrimina prou als estudiants a partir de les seves qualificacions finals i, alhora, no permet que els estudiants més brillants obtinguin qualificacions excel·lents. En aquest article, es prova que, efectivament, la distribució de qualificacions en un sistema d'avaluació contínua segueix aproximadament una distribució normal, i s'estableix un mecanisme de correcció basat en un polinomi de qualificació diversificat i d'una funció correctora.