Literatura alemanya traduïda al català : d'afinitats electives i de cànons

Aquest article repassa la història de la traducció literària contemporània de l’alemany al català començant per la Renaixença, en què es van establir les premisses que més endavant la feren possible; a continuació, se’n descriuen les primeres manifestacions durant el Modernisme; després s’aborden els alts i baixos que hi ha hagut al llarg del segle xx fins a l’actualitat, i s’acaba amb la figura de Joan Fontcuberta. S’hi esmenten els condicionants més importants que han marcat la tasca dels traductors, protagonistes d’aquest repàs, i es proposa una periodització d’aquesta història partint sobretot de criteris traductològics. En aquesta visió panoràmica es presenta la traducció com a eina sistèmica essencial de reconstrucció literària i cultural a Catalunya, però també com a resultat de la trobada personal d’alguns dels traductors catalans històricament més representatius amb l’obra d’alguns autors germànics literàriament afins.