Innovacions enològiques els darrers cent anys

Al final del segle xix, l'efecte devastador de la fil·loxera provocà un punt d'inflexió en la vitivinicultura mundial, a partir del qual començà un període lent de recuperació del cultiu de la vinya. Entre les dècades dels seixanta i setanta es millorà la qualitat del raïm i el vi gràcies a la introducció de la tecnologia, que va permetre l'estalvi de temps i mà d'obra. Al camp, aparegueren màquines per a les pràctiques vitícoles anuals (tractors amb acoblaments per a tractaments, prepodadores i màquines de collir raïm); al celler, es renovaren les infraestructures, amb la incorporació de l'acer inoxidable en les conduccions i en els tancs de vinificació, i s'incorporà una nova maquinària per aixafar amb cura el raïm, el premsatge, i la clarificació i estabilització dels vins. Les grans innovacions, doncs, s'esdevingueren al final de la dècada dels noranta, amb el perfeccionament de la filtració del vi (osmosi inversa, resines de bescanvi catiònic). En el nou mil·lenni, amb la globalització, el sector vitivinícola es trobà amb nous reptes davant dels canvis dels consumidors de vi i del creixement de la competitivitat entre els mercats actuals, la qual cosa impulsà la diversificació i una gestió de qualitat mitjançant una producció integral i sostenible.