Repercussions del canvi climàtic en la qualitat del vi de garnatxa negra en les terres de Tarragona i el Priorat

L'augment de temperatures i la disminució de precipitacions en el nou escenari de canvi climàtic provoquen pèrdues de rendiments i de qualitat en el cultiu de la vinya. La garnatxa és una varietat catalana ben adaptada als episodis de sequera de la zona mediterrània; tanmateix, la producció i la composició del raïm en poden resultar perjudicats en anyades de clima sever. Cal remarcar els efectes negatius que implica l'augment de temperatura vers la síntesi de compostos fenòlics, decisius a l'hora de valorar la qualitat dels vins negres. Per tal d'avaluar les aptituds enològiques de la garnatxa i esbrinar l'efecte del terrer i la variabilitat climàtica es varen contrastar les dades de producció i composició fenòlica del raïm de garnatxa en diferents parcel·les del Priorat i de Tarragona durant dues anyades. Un primer objectiu (estudi A) fóra estudiar l'efecte del canvi climàtic en vinyes de topografia variable en la producció i la composició del raïm de garnatxa en la DOQ Priorat i en dues anyades de clima oposat (temperat respecte a càlid extrem en les anyades 2002 i 2003). Un segon estudi (estudi B) tractà d'avaluar l'efecte del canvi climàtic durant dues anyades càlides (2011 i 2012) en dos terrers distints: a la DO Tarragona i a la DOQ Priorat. Es varen determinar el rendiment i la maduració fenòlica, i a més, en el segon estudi, s'hi van afegir mesures de potencial hídric, es van obtenir els vins i es determinà la seva composició. L'anàlisi estadística de la variància (ANOVA) i el test de Tukey es van aplicar als resultats de cada parcel·la de l'assaig.
A l'estudi A, es va observar que en anys càlids els antocians disminueixen en regió precoç; contràriament en anys temperats, els antocians són similars entre parcel·les exceptuant les zones de maduració tardana i en altitud, on la maduració resulta incompleta. Cal destacar la disminució apreciable d'antocians una setmana abans de la verema que té lloc només en zones primerenques. La topografia és la variable amb més influència sobre el rendiment; en terrasses superiors la collita de raïm resulta menor. L'efecte sever causat per l'increment de temperatures entre verol i maduració afecten la composició de la polpa, cosa que provoca una disjunció entre la maduresa de la polpa i la fenòlica de la pell. A l'estudi B, es va observar que els potencials hídrics més negatius s'enregistren a Tarragona (T), on les plantes gaudeixen d'una reserva més gran d'aigua en el sòl i transpiren més. La mida de la baia fou menor en 2012 on les temperatures es van incrementar consistentment al final de la maduració. Els sucres arriben a concentracions més elevades al Priorat (P). Els vins del Priorat mostren un índex de polifenols totals (IPT) més elevat, però menor concentració de tanins que a T. Únicament en el P el rendiment es veu fortament disminuït en anys secs.