L’uberització de l’educació superior: recuperar l’espai i el temps per a l’estudi en l’era de les plataformes

La plataformització de l’educació superior ha comportat una transformació profunda dels fonaments pedagògics, institucionals i epistèmics de la universitat. Aquest article examina críticament com l’expansió de la lògica de plataforma —caracteritzada per l’automatització, la datificació i la modularització— reconfigura el paper tradicional de la universitat. Analitzant l’aparició dels MOOCs i dels models basats en plataformes, argumentem que aquests sistemes emmarquen cada vegada més l’educació com una activitat transaccional, individualitzada i orientada a l’eficiència, sovint a costa del caràcter relacional i obert de l’ensenyament i la recerca. La resultant uberització de la universitat redefineix els estudiants com a clients, el professorat com a productors de continguts i les institucions com a interfícies logístiques. Això margina la trobada pedagògica com a pràctica compartida i dialògica. En lloc de rebutjar les plataformes, aquest article explora les condicions sota les quals podrien arribar a sostenir el paper formatiu de la universitat. A partir de les nocions d’scholé i del triangle pedagògic (professor–estudiant–objecte d’estudi), defensem la recuperació de l’estudi com un temps d’atenció i d’indagació col·lectives. També considerem com l’automatització, si és dissenyada i governada críticament, podria alliberar temps per a la reflexió en lloc d’imposar estandardització. En darrer terme, defensem la reapropiació de les infraestructures digitals d’una manera que preservi la responsabilitat educativa, l’obertura intel·lectual i la copresència de les persones reunides al voltant d’allò que importa.