La divergència entre l'acció local sobre l'ocupació i les premisses de l'activació. Dos exemples locals de polítiques actives d'ocupació

L'Estratègia Europea d'Ocupació orienta les accions de tots els estats membres en matèria d'ocupació i de cohesió social. Aquesta Estratègia va fixar una sèrie d'objectius per al conjunt de la UE en l'horitzó del 2010 i així ho ha fet també pel 2020. Un principi rector bàsic de l'Estratègia Europea d'Ocupació és el paradigma de l'activació, segons el qual es tendeix a responsabilitzar a l'individu de la seva situació respecte a l'ocupació. L'activació és, igualment, l'element que guia l'aplicació de polítiques actives d'ocupació; la concreció del qual es duu a terme al territori, a l'àmbit local.

L'àmbit local és, precisament, on millor es pot delimitar l'objectiu de les polítiques actives, l'adequació entre l'oferta i la demanda de treball; també és on e poden satisfer millor les necessitats del teixit productiu, al mateix temps que s'atén a les característiques i expectatives de les persones. Les polítiques actives d'ocupació locals, negociades i articulades pels agents socials presents al territori poden, així mateix, afavorir la cohesió social i defugir algun dels elements negatius que s'associen al paradigma de l'activació. En aquest treball es presenten dos exemples concrets derivats de recerques específiques sobre la temàtica abordada, i on se subratlla la importància de l'especificitat local en les actuacions sobre l'ocupació i la seva llunyania de bona part de les premisses de l'activació impulsada per l'Estratègia Europea d'Ocupació.