Influència i compromís en Gaziel

Que el periodista Agustí Calvet, Gaziel, fou la gran veu orientadora de la burgesia catalana dels anys anteriors a la Guerra Civil és prou sabut. Enric Jardí, Josep Benet, Josep Maria Casasús i Manuel Llanas ho han documentat i analitzat molt bé. Allò que encara no hem pogut explicar-nos és el mecanisme profund i precís mitjançant el qual la gran influència de què gaudí el director de La Vanguardia va desaparèixer com si res dins del volerany tràgic de 1936. El cas Gaziel podria servir per interrogarnos sobre les febleses i els límits d’una missió que fonamenta el prestigi de les democràcies contemporànies: la construcció d’una opinió pública pretesament madura que serveix a la societat per narrar-se a si mateixa i vehicular les tensions.