La frontera del Penedès al segle x vista des del Castellvell de la Marca

Article Sidebar

PDF

Main Article Content

Jordi Gibert Rebull
https://orcid.org/0000-0001-6753-6019
Ramon Martí Castelló
Universitat Autònoma de Barcelona
https://orcid.org/0000-0003-3887-2165

El Penedès va ser, durant tot el segle x, part de la frontera sobre la qual es va expandir el comtat de Barcelona, tot fent retrocedir l’àrea d’influència d’al-Àndalus. No va ser un procés lineal, sinó que va estar marcat per les relacions de força entre els diversos agents, que fluctuaren entre la guerra i la diplomàcia. El castell de Castellví de la Marca fou protagonista i escenari principal d’aquests fets, en mans al capdavall del llinatge dels Castellvell, els membres del qual foren per-sonatges sovint molt propers als comtes, fins al punt de representar-los en ambaixades davant del califa cordovès. L’anàlisi arqueològica del castell permet proposar una seqüència que s’inicia amb la construcció d’una torre talaia com a iniciativa contra els primers avenços barcelonins, que segueix, durant el mateix segle x i els primers anys del segle xi, amb la conformació d’un castell comtal fronterer i que, finalment, acaba amb el declivi i l’abandonament de la fortifica-ció un cop entrat el segle xii.

Paraules clau
torre, castell, al-Àndalus, ceràmica, conquesta, aula

Article Details

Com citar
Gibert Rebull, Jordi; Martí Castelló, Ramon. «La frontera del Penedès al segle x vista des del Castellvell de la Marca». Treballs d’Arqueologia, 2025, vol.VOL 28, p. 123-45, https://raco.cat/index.php/TreballsArqueologia/article/view/980000005327.
Drets

(c) 2026

Referències

ABADAL, R. d’ (1926-52). Catalunya Carolíngia, II. Els diplomes carolingis a Catalunya, 2 vols. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.

ABADAL, R. d’ (1970). Dels visigots als catalans. Volum II. La formació de la Catalunya independent. Barcelona: Edicions 62.

ABADAL, R. d’ (2011). Els primers comtes catalans. Barcelona: La Magrana.

ALÒS, C.; SOLANES, E. (coord.) (2010). Catàleg de la col·lecció de materials andalusins del Museu de la Noguera. Balaguer: Museu de la Noguera.

BAIGES, I. J.; PUIG, P. (eds.) (2019). Catalunya Carolíngia. Volum VII. El comtat de Barcelona. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.

BAIGES, I.; FELIU, G.; SALRACH, J. M. (dirs.) (2010). Els pergamins de l’Arxiu Comtal de Barcelona, de Ramon Berenguer II a Ramon Berenguer IV. Barcelona: Fundació Noguera.

BAREA, V. (2010). «Un sector de arrabal oriental en la Córdoba califal: Propuesta de tipología cerámica». Antiquitas, 22, 59-182.

BAUCELLS, J.; FÀBREGA, À.; RIU, M.; HERNANDO, J.; BATLLE, C. (2006). Diplomatari de l’Arxiu Capitular de la Catedral de Barcelona: Segle XI. 5 vols. Barcelona: Fundació Noguera.

BENET, A. (1977). «Ansulf de Gurb cap de la família Gurb-Queralt». Ausa, 85, 133-145.

BENET, A. (1991). «Castells i línies de reconquesta». Memorias de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, 23, 365-391.

BRAMON, D. (2000). De quan érem o no musulmans: Textos del 713 al 1010. Vic: Eumo Editorial; Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.

BRAMON, D.; LLUCH, R. (1999). «Un atac català contra Tortosa l’estiu del 964». Recerca, 3, 199-202.

CAMACHO, C.; VALERA, R. (2023). «Algunos apuntes sobre ajuar cerámico califal: Las cerámicas de Madīnat Qurṭuba (Córdoba) y Madīnat al-Zahrā». Antiquitas, 35, 109-133.

CANO, C. (1996). La cerámica verde-manganeso de Madinat al-Zahra. Granada: Fundación El Legado Andalusí.

CASTILLO, F.; MARTÍNEZ, R. (1993). «Producciones cerámicas en Bayyana». A: MALPICA, A. (ed.). I Encuentro de Arqueología y Patrimonio: La cerámica altomedieval en el sur de al-Andalus. Granada: Universidad de Granada. Servicio de Publicaciones, 67-116.

COLL, J.-M.; ROIG, J. (2010-2012). «La intervenció arqueològica a Santa Maria l’Antiga o Santiga (Santa Perpètua de Mogoda, Vallès occ.): De l’església preromànica a l’església renaixentista i barroca». Arqueologia Medieval, 6-7, 42-57.

ESCUDERO, J. (1988-1990). «La cerámica decorada en “verde y manganeso” de Madinat al-Zahra». Cuadernos de Madinat al-Zahra, 2, 127-161.

FELIU, G.; SALRACH, J. M. (dir.) (1999). Els pergamins de l’Arxiu Comtal de Barcelona de Ramon Borrell a Ramon Berenguer I. Barcelona: Fundació Noguera.

FOLCH, C.; GIBERT, J. (2010). «Estudi històric i arqueològic de l’església vella de Sant Vicenç de Conill (Pujalt, Anoia)». Urtx, 24, 149-173.

GIBERT, J. (2016). A l’ombra de Barchinona: Antecedents i gènesi de la societat feudal a l’entorn del delta del Llobregat (segles VI-XI). El Prat de Llobregat: Ajuntament del Prat de Llobregat.

GIBERT, J. (2018a). L’expressió material del poder durant la conquesta comtal: Esglésies, castells i torres a la Catalunya Central (segles X-XI). Ajuntament de la Pobla de Claramunt. Col·lecció Claromonte.

GIBERT, J. (2018b). «Quelques notes sur la frontière de la Catalogne Centrale au IXè siècle». A: GASC, S.; SÉNAC, Ph.; VENCO, C.; LALIENA, C. Les frontières pyrénéennes au Moyen Âge (VIe-XVe s.). Saragossa: Prensas de la Universidad de Zaragoza, 169-187.

GIBERT, J.; MARTÍ, R.; FOLCH, C. (2025). «El Castellvell de la Marca al segle XV, una fortificació inèdita de la guerra civil catalana». A: BOUZAS, M.; PALAHÍ, L. (eds.). Violència i conflicte en època tardoantiga i medieval: Una perspectiva arqueològica. Girona: Universitat de Girona, 288-309.

GIBERT, J.; MARTÍ, R. (en premsa). «De nuevo sobre las relaciones entre el califato cordobés y el condado de Barcelona: A propósito de la excavación del castillo de Castellví de la Marca». A: LALIENA, C.; GASC, S. Renouveler al-Andalus: Les frontières de Philippe Sénac. Tolosa: Presses du Midi.

GÓMEZ, S.; BUGALHAO, J.; CATARINO, H.; CAVACO, S.; COELHO, C.; COVANEIRO, J.; FERNANDES, I. C.; GOMES, A. S.; GONÇALVES, M. J.; INÁCIO, I.; LIBERATO, M.; SANTOS, C. dos (2018). «El verde y morado en el extremo occidental de al-Andalus (siglos X al XII)». A: KARAKAYA, D.; LITTLE, T. G. (ed.). XIth Congress AIECM3 on Medieval and Modern Period Mediterranean Ceramics, volum 2. Antalya: Association Internationale pour l’Étude des Céramiques Médiévales et Modernes en Méditerranée. Koç University, 21-30.

MANZANO, E. (2006). Conquistadores, emires y califas. Los omeyas y la formación de al-Andalus. Barcelona: Crítica.

MARTÍ, R. (1994). «Delà, Cesari i Ató, primers arquebisbes dels comtes-prínceps de Barcelona (951-953/981)». Analecta Sacra Tarraconensia, 67, 369-386.

MARTÍ, R. (1997). Col·lecció diplomàtica de la Seu de Girona (817-1100). Barcelona: Fundació Noguera.

MARTÍ, R. (2017). «Els Castellvell durant el segle X, artífexs i veguers de la Marca de Barcelona». Anuario de Estudios Medievales, 47(2), 679-705. DOI: https://doi.org/10.3989/aem.2017.47.2.07

MARTÍ, R.; FOLCH, C.; GIBERT, J.; GONZALO, X. (2024a). «El Castellot de Castellví de la Marca (Barcelona), entre l’antiguitat i els feus». A: BOUZAS, M.; PALAHÍ, L. (eds.). De la tardoantiguitat a l’alta edat mitjana: Una visió arqueològica. Girona: Càtedra Roses d’Arqueologia i Patrimoni Arqueològic, 151-167. DOI: https://doi.org/10.33115/c/9788499846156_09

MARTÍ, R.; FOLCH, C.; GIBERT, J.; GONZALO, X. (2024b). «Castellví de la Marca, una fortificación recurrente en los confines de Tarragona y Barcelona». Arqueología y Territorio Medieval, 31, 297-322. DOI: https://doi.org/10.17561/aytm.v31.8767

MARTÍ, R.; GIBERT, J. (2019). «Els vicaris del comte de Barcelona, gresol de nobleses». A: BLASCO, A.; VERGÉS, O. Estudis sobre els orígens de la noblesa medieval al nord-est peninsular (ss. X-XII). Montellà: Anem Editors, 143-177.

MARTÍ, R.; VILADRICH, M. (2020). «The round towers of the andalusi-catalan borders (8th-10th centuries)». Journal of Islamic Archaeology, 7(2), 68-170. DOI: https://doi.org/10.1558/jia.13425

MENCHON, J. (2018). «Dos torres y un relato histórico en revisión: Santa Perpètua de Gaià (Tarragona) y Vallferosa (Lleida)». Treballs d’Arqueologia, 22, 107-134. https://doi.org/10.5565/rev/tda.81 DOI: https://doi.org/10.5565/rev/tda.81

MILLÀS, J. M. (1987). Textos dels historiadors àrabs referents a la Catalunya carolingia. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.

MOLIST, N.; BOSCH, J. M. (2012). «El cementiri medieval de Sant Miquel d’Olèrdola (Olèrdola, Alt Penedès)». A: MOLIST, N.; RIPOLL, G. Arqueologia funerària al nord-est peninsular (segles VI-XII). Barcelona: Museu d’Arqueologia de Catalunya, 469-494.

NEGRE, J. (2020). En els confins d’al-Andalus: Territori i poblament durant la formació d’una societat islàmica a les Terres de l’Ebre i el Maestrat. Benicarló: Onada.

NEGRE, J.; FALOMIR, F.; PÉREZ-POLO, M.; AGUILELLA, G. (2020). «El proyecto arqueológico del Tossal de la Vila (Castelló) y su integración en el debate sobre los recintos fortificados de época emiral en el Sarq al-Andalus». A: RETUERCE, M. (coord.). Actas VI Congreso de Arqueología Medieval (España-Portugal). Ciudad Real: AEAM, 229-235.

NEGRE, J.; SUÑÉ, J. (2019). «Territorio, fiscalidad y actividad militar en la formación de un espacio fronterizo: La consolidación de Tortosa como límite extremo del al-Andalus omeya». Anuario de Estudios Medievales, 49(2), 705-740. DOI: https://doi.org/10.3989/aem.2019.49.2.12

ORDEIG, R. (1993-2001). Les dotalies de les esglésies de Catalunya (segles IX-XII). Vic: Estudis Històrics.

PUERTAS, R. (1985). «Cerámica islámica en verde y morado de la Alcazaba de Málaga». Cuadernos de la Alhambra, 21, 31-65.

RIUS, J. (1945-1947). Cartulario de «Sant Cugat» del Vallés. Barcelona: Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

ROIG, J. (2003). «Primeres dades sobre la ceràmica medieval d’Olèrdola (Alt Penedès)». Del Penedès, 7, 51-64.

ROIG, J. (2012). «La cerámica del período carolingio y primera época condal en la Cataluña Vieja: Las producciones reducidas, oxidantes y espatuladas (siglos IX, X y XI). Propuesta de tipología». A: GELICHI, S. (ed.). Atti del IX Congresso Internazionale sulla Ceramica Medievale nel Mediterraneo. Florència: All’Insegna del Giglio, 199-202.

ROIG, J.; COLL, J.-M.; MOLINA, J.-A. (1995). L’església vella de Sant Menna. Sentmenat: Del segle V al XX. 1500 anys d’evolució histórica. Sentmenat del Vallès: Ajuntament de Sentmenat.

SALINAS, E.; PRADELL, T. (2020). «Revisando las primeras produccions vidriadas islámicas cordobesas a la luz de la arqueometría». Arqueología y Territorio Medieval, 27, 37-61. DOI: https://doi.org/10.17561/aytm.v27.5416

SANGÉS, D. (1980). «Recull de documents del segle XI referents a Guissona i la seva plana». Urgellia, 3, 195-305.

SÉNAC, Ph. (1995). «Note sur les relations diplomatiques entre les comtes de Barcelone et le califat de Cordoue au Xe siècle». A: SÉNAC, Ph. (éd.). Histoire et Archéologie des Terres Catalanes au Moyen Âge. Perpinyà: Presses Universitaires de Perpignan, 87-101. DOI: https://doi.org/10.4000/books.pupvd.3749

SÉNAC, Ph. (2006). Al-Mansûr: Le fléau de l’an mil. Bellac: Librairie Académique Perrin.

SÉNAC, Ph.; GASC, S.; GIBERT, J.; SAVARESE, L. (2020). Un habitat rural d’al-Andalus (Xe-XIe siècles): Les fouilles de Las Sillas (Marcén, Huesca). Madrid: Casa de Velázquez. DOI: https://doi.org/10.4000/books.cvz.23064

UDINA, F. (1947). El «Llibre Blanch» de Santas Creus. Barcelona: Consejo Superior de Investigaciones Científicas.