Les torres exemptes de les fronteres de Lleida (segles VIII-XI) una aproximació de conjunt

Article Sidebar

PDF

Main Article Content

Ramon Martí Castelló
Universitat Autònoma de Barcelona
https://orcid.org/0000-0003-3887-2165
Maria Mercè Viladrich i Grau
Universitat Autònoma de Barcelona
https://orcid.org/0000-0002-2379-8356
Adrià Cubo Córdoba
https://orcid.org/0009-0003-4062-327X

En el present article s’hi analitzen les torres altmedievals de planta circular conegudes a les terres de Lleida, que sumen un total de 93 edificacions i es distribueixen preferentment al voltant de les seves planes, entre uns altres edificis associats de diverses formes. Moltes constituïren l’avant-guarda de les fronteres andalusines de Lleida davant la irrupció carolíngia de la fi del segle viii, i d’altres deriven dels avenços comtals posteriors. Per això s’analitzen els sistemes defensius on s’integren, en sincronia amb les dades arqueològiques i la documentació d’arxiu, per tal de seqüenciar-ne les diverses obres. Els resultats són prou nítids i perfilen les avantguardes dels diversos fronts andalusins.

Paraules clau
al-Àndalu, emirat independent, avantguarda, fortificació, castell, comtat

Article Details

Com citar
Martí Castelló, Ramon et al. «Les torres exemptes de les fronteres de Lleida (segles VIII-XI): una aproximació de conjunt». Treballs d’Arqueologia, 2025, vol.VOL 28, p. 47-77, https://raco.cat/index.php/TreballsArqueologia/article/view/980000005324.
Drets

(c) 2026

Referències

ABADAL, R. d’ (1926-1950). Catalunya carolíngia. Volum II. Els diplomes carolingis a Catalunya. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.

ABADAL, R. d’ (1955). Catalunya carolíngia. Volum III. Els comtats de Pallars i Ribagorça. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.

ABADAL, R. d’ (1986). Catalunya carolíngia. Volum I. El domini carolingi a Catalunya. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.

AGUIRRE, J.; CABAÑERO, B. (2009). «Memoria de restauración de la torre de Vallferosa (La Segarra, Lleida)». Artigrama: Revista del Departamento de Historia del Arte de la Universidad de Zaragoza, 24, 707-708. DOI: https://doi.org/10.26754/ojs_artigrama/artigrama.2009247761

ALEGRÍA, W. (2015). «Dos exemples de fortificacions dels segles X-XI: La torre de l’homenatge del castell de Mur i la Torre de la presó de Talarn». A: V Congrés d’Arqueologia medieval i moderna a Catalunya. Barcelona: Ajuntament de Barcelona / Acram, 647-654.

ALÒS, C.; CAMATS, A.; MONJO, M.; SOLANES, E. (2007). «Organización territorial y poblamiento rural en torno a Madina Balagi (siglos viii-xii)». A: SÉNAC, Ph. (coord.). Villa 2, Villes et campagnes de Tarraconaise et d’al-Andalus (Vie-Xie.) siècle: La transition. Toulouse: CNRS – Université Toulouse-Le Mirail, 157-182. DOI: https://doi.org/10.4000/books.pumi.25693

ALTISENT, A. (1993). Diplomatari de Santa Maria de Poblet. Volum I. Anys 960-1177. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

ALTURO, J. (1985). L’arxiu antic de Santa Anna de Barcelona del 942 al 1200. Barcelona: Fundació Noguera.

ARAGUAS, Ph. (1979). «Les Châteaux des marches de Catalogne et Ribagorce (950-110)». Bulletin Monumental, 137, 205-224. DOI: https://doi.org/10.3406/bulmo.1979.5820

ASENSIO, M. A. (2006). «El castillo de Santa Eulalia o Santolaria la Mayor: Una visión histórica y arqueológica». La Hoya (juliol), 17-21.

BACH, A. (1996-1997). «Els documents, del segle XI, de l’Arxiu Capitular de Solsona». Urgellia, 13, 37-334.

BACH, A. (2002). Diplomatari de l’Arxiu Diocesà de Solsona (1101-1200). Barcelona: Fundació Noguera.

BAIGES, I.; FELIU, G.; SALRACH, J. M.ª (2010). Els pergamins de l’Arxiu Comtal de Barcelona, de Ramon Berenguer II a Ramon Berenguer IV. Barcelona: Fundació Noguera.

BALLESTÍN, X. (1999). «L’anomenada frontera superior d’al-Andalus: Aṯ-ṯaġr al-a’là i la resistència a la instauració de la dawla dels Banū Marwān». A: BARCELÓ, M. (coord.). Musulmans i Catalunya. Barcelona: Empúries, 61-76.

BARAUT, C. (1980). «Els documents, dels anys 981-1010, de l’Arxiu Capitular de la Seu d’Urgell». Urgellia, 3, 7-166.

BARAUT, C. (1981). «Els documents, dels anys 1010-1035, de l’Arxiu Capitular de la Seu d’Urgell». Urgellia, 4, 7-186.

BARAUT, C. (1982). «Els documents, dels anys 1036-1050, de l’Arxiu Capitular de la Seu d’Urgell». Urgellia, 5, 7-158.

BARAUT, C. (1983). «Els documents, dels anys 1051-1075, de l’Arxiu Capitular de la Seu d’Urgell». Urgellia, 6, 7-243.

BARAUT, C. (1984-1985). «Els documents, dels anys 1076-1092, de l’Arxiu Capitular de la Seu d’Urgell». Urgellia, 7, 7-218.

BARAUT, C. (1986-1987). «Els documents, dels anys 1093-1100, de l’Arxiu Capitular de la Seu d’Urgell». Urgellia, 8, 7-149.

BATLLE, S. (2016). Olient: L’evolució d’un territori de la Serra del Boumort (Pallars Jussà) durant els segles X i XI [treball final de grau d’Arqueologia]. Barcelona: Universitat de Barcelona. Recuperat de https://diposit.ub.edu/dspace/handle/2445/109865

BENET, A. (1991). «Castells i línies de Reconquesta». Memorias de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, 23, 365-391.

BOIX, J. (2003). «Torres derrocades en la frontera del Montsec». Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia, 25, 1019-1043.

BOLÒS, J. (2001). «Fortificaciones y organización del territorio en la Marca o frontera catalana durante los siglos IX-XII». A: HUERTA, P. L. (coord.). Actas del IV Curso de Cultura Medieval. Seminario: La fortificación medieval en la península Ibérica. Aguilar de Campoo: Fundación Santa María la Real, 101-123.

BRAMON, D. (2000). De quan érem o no musulmans: Textos del 713 a 1010. Vic: Eumo Editorial.

BRUFAL, J. (2013). El món rural i urbà en la Lleida islàmica (s. XI-XII). Lleida i l’est del districte: Castelldans i el pla del Mascançà. Lleida: Pagès Editors.

BRUFAL, J.; NEGRE, J.; SABATÉ, F. (eds.) (2020). Arqueologia Medieval: Fortaleses a la vall de l’Ebre (segles VII-XI). Lleida: Pagès Editors.

CABAÑERO, B. (1996). Los castillos catalanes del siglo X: Circunstancias históricas y cuestiones arquitectónicas. Saragossa: Institución Fernando el Católico.

CALVERA, A. (2008). «El Timorell: Estudi de les ceràmiques i del context històric». A: Fites en el temps: Trobades d’estudiosos de les Garrigues. Les Borges Blanques: Centre d’Estudis de les Garrigues, 49-66.

CHALMETA, P. (1991). «El concepto de ṯagr». En: SÉNAC, Ph. (ed.). La Marche Supérieure d’al-Andalus et l’Occident chrétien. Madrid: Casa de Velázquez; Saragossa: Universidad de Zaragoza, 15-28.

CHESÉ, R. (2011). Col·lecció diplomàtica de Sant Pere d’Àger fins 1198. Barcelona: Fundació Noguera.

COSTAFREDA, V. (2020). «Oruça i Mir de Ponts, tronc d’un llinatge de repobladors del Comtat d’Urgell (Segles X-XI)». Urtx: Revista Cultural de l’Urgell, 34, 145-171.

COY, A. (1906). Sort y comarca Noguera-Pallaresa. Barcelona: Imprenta y litografia de la Viuda de José Cunill.

CR (1987). Catalunya Románica. Volum XIII. El Solsonès. La Vall d’Aran. Barcelona: Enciclopèdia Catalana.

CR (1992). Catalunya Romànica. Volum VI. L’Alt Urgell. Andorra. Barcelona: Enciclopèdia Catalana.

CR (1993). Catalunya Romànica. Volum XV. El Pallars Jussà. El Pallars Sobirà. Barcelona: Enciclopèdia Catalana.

CR (1994). Catalunya Romànica. Volum XVII. La Noguera. Barcelona: Enciclopèdia Catalana.

CR (1997). Catalunya Romànica. Volum XXIV. El Segrià. Les Garrigues. El Pla d’Urgell. La Segarra. L’Urgell. Barcelona: Enciclopèdia Catalana.

CUBO, A.; GIRALDEZ, P.; MENCHON, J.; PANCORBO, A.; VENDRELL, M. (en premsa). «Nuevos datos sobre torres en las fronteras de la Cataluña altomedieval: La llamada línea del Riubregós (Lérida)». A: VII Congreso de Arqueología Medieval. Sigüenza (Guadalajara), 22-25 de març de 2023.

DOMINGO, D. (2005). La privatització del patrimoni reial i el deute públic: La Terra del Marquesat (1330-1496) [tesi doctoral]. Lleida: Universitat de Lleida. Recuperat de http://hdl.handle.net/10803/398835

ESCALA, O.; MOYA, A.; TARTERA, E.; VIDAL, A. (2015). «La torre del Caragol (Força d’Estany, Ponts, Noguera): de talaia andalusina a casal despoblat d’època moderna». A: V Congrés d’Arqueologia medieval i moderna a Catalunya. Barcelona: Ajuntament de Barcelona / Acram, 1155-1172.

ERITJA, X. (1998). De l’Almunia a la Turris: Organització de l’espai a la regió de Lleida (segles XI-XIII). Lleida: Universitat de Lleida.

ESTEVE, J.; MENCHON, J. (coord.) (2020). Vallferosa: Una torre singular en una frontera de temps antics (s. VIII-XI). Torà: Ajuntament de Torà.

FELIU, G.; SALRACH, J. M.ª (dirs.) (1999). Els pergamins de l’Arxiu Comtal de Barcelona de Ramon Borrell a Ramon Berenguer I. Barcelona: Fundació Noguera.

FITÉ, F. (1986). «Les torres de guaita de la Catalunya de Ponent: Alguns exemples de l’àrea del Montsec». A: Setmana d’Arqueologia Medieval. Lleida: Institut d’Estudis Ilerdencs, 25-98.

FITÉ, F. (1987). «Les torres rodones de guaita en la Catalunya Occidental (s. X-XI): Una hipòtesi sobre el seu origen». A: ESPAÑOL, F.; YARZA, J. (coord.). V Congrés Espanyol d’Història de l’Art. Barcelona: Ediciones Marzo 80, 159-170.

FITÉ, F.; GONZÁLEZ, E. (2010). Arnau Mir de Tost: Un senyor de frontera al segle XI. Lleida: Edicions de la Universitat de Lleida.

FITÉ, F.; MASVIDAL, C. (2015). «Restes subsistents del recinte fortificat del castell d’Àger, d’època andalusina». Revista d’Arqueologia de Ponent, 25, 205-223.

FOLCH, C.; GIBERT, J.; MARTÍ, R. (2015). «El Bages en els inicis de l’Edat Mitjana (segles V-IX): Estat de la qüestió i noves propostes de recerca arqueològica». A: III Jornades d’Arqueologia de la Catalunya Central. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 34-42.

GALERA, A. (1998). Diplomatari de la vila de Cardona (anys 996-1276). Barcelona: Fundació Noguera.

GARCÍA BIOSCA, J. E. (1998). «La creació d’una frontera: al-Ṯagr al-Aʽlā». A: L’Islam i Catalunya. Barcelona: Lunwerg, 57-63.

GIBERT, J. (2018a). «Quelques notes sur la frontière de la Catalogne Centrale au IXè siècle». A: GASC, S.; SÉNAC, PH.; VENCO, C.; LALIENA, C. (coord.). Les frontières pyrénéennes au Moyen Âge (VIe-XVe s.). Saragossa: Universidad de Zaragoza, 169-187.

GIBERT, J. (2018b). L’expressió material del poder durant la conquesta comtal: Esglésies, castells i torres a la Catalunya Central (segles X-XI). Claramunt: Ajuntament de la Pobla de Claramunt.

GIBERT, J. (2021). «Els primers castells d’època comtal de les valls del Llobregat i del Cardener: Antecedents, orígens i context». Dovella. Dossier: El patrimoni de torres i castells, 132, 1-10.

GIRALT, J. (1991). «Fortificacions andalusines a la Marca Superior d’Al-Andalus: Aproximació a l’estudi de la zona nord del districte de Lleida». A: SÉNAC, Ph. (ed.). La Marche Supérieure d’Al-Andalus et l’Occident Chrétien. Madrid: Casa de Velázquez; Saragossa: Universidad de Zaragoza, 67-76.

GONZALVO, G.; DUCH, J. (2004). «La torre i el castell de Guimerà: Ahir i avui». Butlletí de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, 18, 15-33.

GUTIÉRREZ, D. (2012). Memòria de la intervenció arqueològica al castell de Calaf. 24 d’agost-4 de novembre de 2009, 3-7 de maig de 2010. Calaf: Ajuntament de Calaf; Barcelona: Incasòl. Recuperat de http://hdl.handle.net/10687/425798

INVARQUE. Cercador de l’Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Recuperat de https://invarque.cultura.gencat.cat

LLORENS, A. (1992-1993). «Els documents dels segles X i XI de l’Arxiu Capitular de Solsona». Urgellia, 11, 301-486.

LLORENS, A. (1996-1997). «Els documents del segle XI de l’Arxiu Capitular de Solsona». Urgellia, 13, 7-334.

LORENZO, J. (2010). La dawla de los Banū Qasī: Origen, auge y caída de una dinastía muladí en la frontera superior de al-Andalus. Madrid: CSIC.

LORENZO, J. (2020). «El Ṯagr al-Andalus según los geógrafos y los compiladores musulmanes (siglos IX-XI)». A: BRUFAL, J.; NEGRE, J.; SABATÉ, F. (eds.). Arqueologia Medieval: Fortaleses a la vall de l’Ebre (segles VII-XI). Lleida: Pagès Editor, 21-46.

MARKALAIN, J.; GONZÁLEZ, J. R.; RUBIO, D. (1991). «Castells de la línia defensiva del marge dret del Llobregós». A: Actas del Congreso Internacional «Historia de los Pirineos», 2. Madrid: UNED, 203-241.

MARTÍ, R. (ed.) (2008). Fars de l’islam: Antigues alimares d’al-Andalus. Barcelona: Edar Ediciones Arqueológicas.

MARTÍ, R.; CUBO, A. (2019). «La torre de Castellanes (Pinós): Una alimara andalusina als confins del Solsonès i de la Segarra històrica?». A: IV Jornades d’Arqueologia de la Catalunya Central. Actes. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 446.

MARTÍ, R.; CUBO, A.; VILADRICH (2025). «Les torres exemptes del Pallars Jussà. Proposta de seriació (segles VIII‑XI)». A: Moncrapa (3). Violence and conflict in late Antiquity and the middle ages : an archaeological perspective. Girona: Universitat de Girona, 103-121.

MARTÍ, R.; VILADRICH, M.ª M. (2000). «Guissona, origen del bisbat d’Urgell». A: SABATÉ, F. (ed.). La transformació de la Frontera al Segle XI. Lleida: Pagès Editor, 37-66.

MARTÍ, R.; VILADRICH, M.ª M. (2018). «Les torres de planta circular de la frontera extrema d’al-Andalus a Catalunya (segles VIII-X)». Treballs d’Arqueologia, 22, 51-81. https://doi.org/10.5565/rev/tda.76 DOI: https://doi.org/10.5565/rev/tda.76

MARTÍ, R.; VILADRICH, M.ª M. (2020). «The Round Towers of the Andalusi-Catalan Borders (8th-10th centuries)». Journal of Islamic Archaeology, 7(2), 157-181. https://doi.org/10.1558/jia.13425 DOI: https://doi.org/10.1558/jia.13425

MENCHON, J. (2018). «Dos torres y un relato histórico en revisión: Santa Perpètua de Gaià (Tarragona) y Vallferosa (Lleida)». Treballs d’Arqueologia, 22, 107-134. https://doi.org/10.5565/rev/tda.81 DOI: https://doi.org/10.5565/rev/tda.81

MENCHON, J.; PANCORBO, A. (2022). Estudi de paraments de la Torre d’Ardèvol i resum de les actuacions realitzades: Anys 2021-2022 [memòria arqueològica inèdita].

MESTRES, J. S. (2020). «Consideracions sobre les datacions per radiocarboni practicades a la torre de Vallferosa». A: ESTEVE, J.; MENCHON, J. (coord.). Vallferosa: Una torre singular en una frontera de temps antics (s. VIII-XI). Torà: Ajuntament de Torà, 144-159.

MIQUEL, F. X. (1945-1947). Liber Feudorum Maior. Barcelona: CSIC.

MIRET, J. (1903). «El castillo de Ametlla de la Segarra». Butlletí de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, 2(11), 105-115.

MORER, M. (2009). Memòria arqueològica del poblat de Castellvell d’Olius (Olius, Solsonès). Expedient: 437 K121 N490. 23 de febrer a 30 de juny de 2009. Recuperat de http://hdl.handle.net/10687/425900

MORERA, J.; SOLÀ, G. de; VIDAL, A.; EGUILUZ, D. (2024). Memòria dels treballs arqueològics al castell de Castellnou d’Ossó (Ossó de Sió, l’Urgell. Anys 2021-2024 [memòria arqueològica inèdita].

MORROS, J. (2019). Estudi de datació de mostres de fusta integrades als murs del Castell d’Alòs de Balaguer (La Noguera) [estudi tècnic inèdit]. Lleida: Diputació de Lleida. Servei d’Arquitectura.

MUNTANER, C. (2011). Memòria de la intervenció arqueològica al castell de Tartareu, 15-31 agost 2011. Recuperat de http://hdl.handle.net/10687/453545

NAVARRO, J.; ROMEO, F.; CUBERO, C. (2000). Informe de la Peritación arqueológica del Castell de Ponts. La Noguera, Lleida. Recuperat de http://hdl.handle.net/10687/452799

ORDEIG, R. (1993-2001). Les dotalies de les esglésies de Catalunya (segles ix-xii). Vic: Estudis Històrics.

ORDEIG, R. (2000-2008). Diplomatari de la Catedral de Vic: Segle XI. Vic: Patronat d’Estudis Osonencs.

ORDEIG, R. (2020). Catalunya carolíngia. Volum VIII. Els comtats d’Urgell, Cerdanya i Berga. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.

PITA, R. (1964-1965). «Notas de arqueología en Cataluña y Baleares: Agramunt». Ampurias, 26-27, 285-287.

PORCHEDDU, A. (2017). The Ager valley historic landscape: New tools and quantitative analysis. Architecture and agrarian parcels in the medieval settlement Dynamics. Lleida: Universitat de Lleida, tesi doctoral. Recuperat de http://hdl.handle.net/10803/436891

PORCHEDDU, A. (2020). «Archeologia del Paesaggio e fortificazioni medievali in una montagna mediterranea». A: BRUFAL, J.; NEGRE, J.; SABATÉ, F. (eds.). Arqueologia Medieval: Fortaleses a la vall de l’Ebre (segles VII-XI). Lleida: Pagès Editor, 381-399.

PUIG, I. (1984). El cartoral de Santa Maria de Lavaix: El monestir durant els segles XI-XIII. La Seu d’Urgell: Societat Cultural Urgel·litana.

PUIG, I. (1991). El monestir de Santa Maria de Gerri (segles XI-XV). Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.

RENYER, J. R. (2016). «Control i seguiment arqueològic al castell de Verdú». Urtx, 30, 73-87.

RENYER, J. R. (2019). Memòria Control Arqueològic Torre Castell de Vilalta: Sant Guim de Freixenet (La Segarra). Ajuntament de Sant Guim de Freixenet. Recuperat de http://hdl.handle.net/10687/441243

RENYER, J. R. (2020). Memòria Control Arqueològic Torre Castell de Vilalta: Sant Guim de Freixenet (La Segarra). Ajuntament de Sant Guim de Freixenet. Recuperat de http://hdl.handle.net/10687/441150

RODRÍGUEZ, F. (2016). Col·lecció diplomática de l’Archivo Ducal de Cardona (965-1230). Barcelona: Fundació Noguera.

ROIG I JALPÍ, J. G. (1668). Tratado de las excelencias y antiguedades del Priorato de Santa Maria de Meyà en el Principado de Cathaluña. Girona: Geronimo Palol.

SALAZAR, N.; SALES, J. (2011). El castell de Ribes: Passat i present d’un monument mil·lenari. Sant Pere de Ribes: Ajuntament de Sant Pere de Ribes.

SALVADÓ, J. (2012). El monestir benedictí de Sant Benet de Bages. Fons documental: identificació, edició i estudi. Segles X-XI [tesi doctoral]. Lleida: Universitat de Lleida. Recuperat de http://hdl.handle.net/10803/95946

SANAHUJA, P. (1961). Historia de la Villa de Áger. Barcelona: Editorial Seráfica.

SANCHO, M. (dir.) (2009). Mur: la història d’un castell feudal a la llum de la recerca històrico-arqueològica. Tremp: Garsineu Edicions.

SANGÉS, D. (1980). «Recull de documents del segle XI relatius a Guissona i la seva plana». Urgellia, 3, 195-305.

SÉNAC, Ph. (ed.) (1991). La Marche Supérieure d’al-Andalus et l’Occident chrétien. Madrid: Casa de Velázquez; Saragossa: Universidad de Zaragoza.

SÉNAC, Ph. (2002). Les Carolingiens et al-Andalus (VIIIe-IXe siècles). París: Maisonneuve et Larose. DOI: https://doi.org/10.2307/1596140

SÉNAC, Ph. (2010). «Les seigneurs de la Marche (aṣḥābu al-ṯaġri): Les Banū ‘Amrūs et les Banū Šabrīṭ de Huesca». Cuadernos de Madinat al-Zahra, 7, 27-42.

SÉNAC, Ph. (2011). «Deux hommes de la frontière: Bahlûl b. Marzûq et Khalaf b. Râshid». Aragón en la Edad Media, 22, 229-246.

SUÑÉ, J. (2024). «Grandeza y miseria de las aceifas cordobesas: La algazúa del año 1003 y otros ejemplos». A: ALBARRÁN, J. (coord.). Al-Andalus y la guerra. Madrid: Ediciones La Ergástula, 125-146.

VERGÉS, O. (2014). «Quan els vescomtes d’Urgell eren: Orígens, història i territorialització del llinatge dels Castellbò». Interpontes: Annals de l’Institut d’Estudis Comarcals de l’Alt Urgell, 3, 49-71.